24 de desembre de 2008

"HABIA UNA VEZ...UN CIRCO..."


Avui ens hem sentit veritablement com en un circ! Ja ens imaginavem que la India seria diferent i caòtica... Estavem preparats per qualsevol cosa, fins i tot vam canviar el sentit del viatge per deixar la Inda pel final i així poder gaudir de les coses bones que hi ha més relaxadament. El dilluns tot va anar perfecte, el vol dintre d'horari, els de la guesthouse van tenir el detall de venir a buscar-nos, l'habitació està molt bé, o sigui que ideal. Vam descansar, per superar el jet lag i pel matí, evidentment, ja ens esperaven per portar-nos a una agencia i vendre'ns excursions...com que ja ens ho esperavem vam cedir una mica i vam deixar-nos portar, vam contractar un tour pel Rajastan de 20 dies amb conductor, ja que és una zona molt difícil d'accedir a tots els llocs macos amb transport públic, i per que no? també ens podiem permetre la comoditat i no anar amunt i avall amb les maletes. Ahir, com a gentilesa per contractar el tour ens van dur a fer una visita en taxi per Delhi, ens vam convertir en espectadors de tot aquest show nou per nosaltres, però amb la protecció d'estar dintre d'un taxi, lo realment autèntic i divertit, ha començat avui, després de rebre una trucada de l'agencia, que ens han dit que el tour s'havia d'aplaçar un dia per que no tenien...o sigui que ens hem anat a patejar Delhi de dalt a baix...i quin estrés tant i tant gran!!! T'atabalen de mil maneres...començant per les mil bocines del caos circulatori, els rickshaws que et volen portar a visitar Delhi i t'acaben portant a mil botigues, els venedors incansables venent-te tota classe de coses inimaginables, la gent que no para de saludar-te i tocar-te....bé, t'ho has d'agafar amb paciència i filosofia, tot i que no sempre és senzill! Una vegada superat tots aquests inconvenients i aconsegueixes ser un espectador d'aquest circ a vegades molt traumàtic per l'extrema pobresa que arribes a veure, fins i tot arriba a ser divertit, algun tip de riure també s'ens ha escapat, ja que no us podeu imaginar el que s'els pot arribar a passar pel cap a aquesta gent, ens han intentat vendre una barba postissa, una escopeta de juguet, ens han demanat per fer-nos fotos, hem vist monos, vaques, esquirols, gossos.... voltant tant panxos pel carrer enmig de cotxes, rickshaws, motos, busos destartalats... però bé, hem pogut anar a visitar el Ford Roig, el barri de Pahar Ganj, el carrer Chandni Chowk, la mesquita Jama Massid, ah!! i també un McDonalds sense carn ni derivats de vaca.
Ara al vespre hem quedat amb els de l'agencia i unes noies australianes que han arribat avui per anar a celebrar la nit de Nadal! I demà continua l'espectacle.....

21 de desembre de 2008

BON NADAL A TOTHOM!!!!


S'acosten unes dates una mica complicades per estar fora de casa...portem ja deu mesos voltant pel món i comencem a estar una mica saturats, però per altre banda també sabem que estem vivint una cosa única i difícilment repetible, de totes maneres aquests dies no seràn fàcils, passar el Nadal a l'India no és un dels nostres somnis (com per exemple, passar-lo a NY com faràn alguns de la colla, des d'aquí us desitjem molt i molt bon viatge!!!), però intentarem passar-ho el millor possible...de moment per anar fent boca i passar una mica el mono d'esquiar, vam anar a unes pistes d'esquí a uns 80 kilometres de Beijing, com que veiem que estan caient aquestes nevades a casa, la boca se'ns feia aigua...per tant vam decidir deixar de visitar monuments per un dia i anar a esquiar, la realitat és que les pistes no eren res de l'altre món i les vistes una merdeta, però per treure'ns el cuquet ja n`hi va haver prou, ens ho van llogar tot, ens van portar a puesto i ens van deixar escollir l'hora de plegar, tot a molt bon preu! i el dia va ser bastant bo, o sigui que vam passar el nostre penúltim dia a la Xina esquiant! Després d'un mes i mig per la Xina, ja toquen canvis...no us imagineu que es passar tants dies utilitzant lavabos desastrosos (estil turc), pudents, sense portes, sense paper, etc...sempre hi ha algunes excepcions, però en fi...només arribar a l'aeroport de Japó, la GLÓRIA...vaters amb el seien calentó, que tenen uns botonets màgics que els apretes i et renten el cul...uffff!!!!Quin luxe, valia la pena passar 4 dies al Japó només per això, de totes maneres s'ha de veure per creure!!!jejejeje...per cert, algú sap per que serveix que un vater faci soroll de cadena, però sense baixar aigua??? Això encara no hem descobert per que coi serveix...El hostel que vam trobar per internet, està bastant bé, hem tornat a dormir en habitacions comunes, desde sudamèrica que no ho feiem, ha estat bé, ja que hem tornat a conèixer molta gent, realment els hostels són el millor lloc per conèixer gent! I que més dir de Japó, bé millor dir de Tokio, doncs que ens ha agradat molt, tot i ser una gran ciutat, és molt tranquil.la, neta i civilitzada, la gent molt i molt educats, lo únic dolent que hem trobat ha estat lo recomplicat que és el dichos metro...encara no l'acabem d'entendre...Tokio per sota és com un formatge grúyer!!! Hem visitat els punts més importants, però ens ha quedat pendent el mont Fuji...una altre vegada serà!
Demà volem cap a Delhi i la cosa es torna a posar emocionant!!!!
de moment BON NADAL A TOTHOM!!!

15 de desembre de 2008

ENS TREIEM EL BARRET A LA GRAN MURALLA I HO CELEBREM ANANT A PATINAR!

Dissabte al matí quan ens vam despertar vam veure que feia un sol radiant...no teniem massa clar que fariem aquell dia i al veure tant bon temps, vam decidir anar a veure la gran muralla, amb l'únic inconvenient que era dissabte i hi hauria més turistes que entre setmana...però aquell sol no es podia desaprofitar! Doncs ja hi vam ser , el viatge amb bus va ser molt interessant, ja que vam conèixer un anglès que feia conferències sobre transport sostenible, o sigui que promociona que tothom vagi en bici i a peu...vam tenir una conversa molt agradable! Quan per fi vam arribar a la gran muralla, després de parar a les típiques botigues de souvenirs i a dinar, ostreessssssssssss!!! Ens haviem deixat la targeta de memòria de la càmara a l'hotel...quin disgust...davant de la gran muralla i sense poder fer fotos!!! Però com sempre, pagant tot té solució i vam poder comprar-ne una de 2 GB pel mòdic preu de 25 eur., quan avui hem trobat la mateixa per 6 eur...en fi, ens van solucionar el problema i ja n'hi va haver prou! Amb targeta nova, vam començar a disparar fotos, miressis on miressis, era una passada, la gran muralla ressegeix el perfil de la muntanya creant unes curves molt curioses i a sobre estava nevat, era preciós!!! Tot i que l'haviem vist molts cops en fotos, la sensació d'aquell moment va ser immillorable...i com cansa pujar-la, tu!!! Un cop feta la visita, vam tornar cap a Beijing a descansar, a més vam decidir que ja no voliem portar més els gorros de l'aposta de la Conxita, ja feia 8 dies que els portavem i els cabells necessitaven una rentada, i a més, potser ja ens hem acostumat, però ja no fa tant de fred! L'endemà, no teniem masses ganes de fer res i vam dedicar el dia a passejar, vam anar a un parc molt bonic, i després a dinar en un restaurant...cada vegada ens agrada menys el menjar xino!!! Per la tarda tot passejant entre els carrerors dels hutons vam arribar fins a un gran centre comercial on hi ha una pista de patinatge, l'objectiu era superar una altra prova, la de la Laura i en Jan, uffff!!! Feia molts i molts anys que no ens posavem uns patins, primer vam assajar una mica, i la Montse li va ensenyar a en Xavier algunes figures, per poder fer un número amb parella, la veritat que no guanyariem cap concurs, però deu ni dor, ens hi vam fer molt!!! Espero que ens ho donguin per bó, ja que vam suar lo nostre...no us imagineu lo difícil que és fer-li entendre a un Xino que vols un video, i més que te'l repeteixi...de fet, el noi que va fer el primer, no va voler repetir!!!jejejeje...bé, vam fer el que vam poder, però ens ho vam passar molt bé, que és el que val!!! (Podeu veure els videos del moment com sempre al link del youtube.)
Avui, hem anat de compres, bé a veure botigues, ja que no tenim massa pressupost per comprar, quina passada...tot un edifici ple de botigues amb roba i articles d'imitació, després, per fi, hem trobat un bon lloc per menjar...sortint del centre comercial hem rebut una trucada inesperada...els del visat Indi, ja el podiem anar a recollir!!! no hem perdut el temps i cap allà corrents...no fos que se'n arrepentissin...un cop tenim el visat a les mans, ens adonem que només ens l'han fet d'una entrada...i clar...allà no ho podien pas arreglar, haviem de tornar demà i ho portarien a l'embaixada i al cap de 3 hores ho tindriem arreglat...ja farts del tema, hem anat directament a l'embaixada i en 5 minuts i un cop de tipex ho hem tingut solucionat!!! Contents de tenir el visat ens hem dirigit cap a la zona olímpica, ens feia molta il.lusió veure com havia quedat tot plegat...i no ens ha pas decepcionat...i a sobre quan s'ha fet fosc, espectacle de llums! realment alucinant!!!

12 de desembre de 2008

ME LA IMAGINAVA MÉS GRAN!!!

Ahir vam arribar a Beijing, el hostel que haviem reservat està molt i molt bé, i així podrem descansar uns dies, ja que desde fa temps que no estem ni dos dies al mateix hotel, per fi 7 nits al mateix lloc. El dia d'ahir el vam dedicar a fer el visat de la India, i tel.la, tel.la tot plegat, primer anem a l'embaixada amb taxi, arribem i ens diuen que ara hem d'anar a un altre lloc on ho subcontracten, ja ens veus agafant un altre taxi i cap a l'altre lloc, una vegada ho trobem, demanem els formularis, els omplim i els hi entreguem, primera pega, les fotos que portem tenen el fons blanc, i resulta que ha de ser blau, apa! surt i ves al xiringuito del costat a fer fotos noves i fotocopies, perque amb un formulari tampoc n'hi ha prou, després tornem, ens rectifica cosetes i ens diu que hem de fer l'itinerari en un full en blanc, que evidentment no portavem a sobre...i es clar també te'l cobren...un cop tot resolt, anem a pagar a una altre finestreta...no tenim prous diners, o sigui que hem de tornar a sortir i anar al banc a treure més diners...després resulta que els cognoms són massa llargs i no els hi queben...finalment, sembla que ja està tot bé, els hi demanem quin dia estarà tot llest, i ens diuen 5 dies laborables, però ahir no conta, o sigui que volem el dia 18 a les 8 del matí i els visats estan el mateix dia...els hi diem a les noies com ho hem de fer per tenir-los el 17...no dominen gaire l'anglés i només ens diuen 5 dies laborables...en fi, que marxem d'allà sense treure aigua clara...per la nit enviem un e-mail a l'embaixada, i avui el primer que hem fet a estat anar personalment fins allà, ens han dit que tornem el dilluns a parlar amb la persona que fa visats i portem el bitllet d'avió, però que no ens garantitzen res...o sigui, que ja veurem...com a últim recurs podem canviar el vol, però tot serien mal de caps, esperem que dilluns ens ho solucionin!!! Després de la visita a l'embaixada, hem anat fins a la plaça de Tiananmen, la veritat és que ens la imaginavem més gran, ja que segons diuen és la més gran del món, però bé, és un lloc curiós, per entrar has de passar la bossa per un control de seguretat policial i tot, dintre ple de grups de xinessos fent-se fotos davant la gegant foto d'en Mao, molts d'ells carressejant banderetes vermelles i rodejats de polícies, no fos cas que algun se li acudeixi protestar alguna cosa. Nosaltres no hem deixat perdre l'oportunitat de superar una altra prova, la de la Mariló, i en Xavier ha donat fé de Santjoanisme fent ballar en Gentil enmig de la plaça, podeu veure el video al youtube. Després, segona visita obligada, la ciutat prohibida i en acabar veure com els militars baixen la bandera de la plaça.

10 de desembre de 2008

LA MONGÒLIA INTERIOR S'HA DE VISITAR A L'ESTIU....QUE NO HO SABIEU?


Una vegada vam decidir canviar de plans i anar cap al nord, a la Mongolia Interior (Xina) semblava que tot ens sortia rodat... vam agafar un tren de Xi'an a Yinchuan, unes 14 hores a un vago de llitera dura, amb veí roncador i a sobre a partir de les 5 del matí, serenata de gargalls fins a les 8 que vam arribar...no vam poder dormir massa, però que hi farem!...quan vam arribar a Yinchuan, vam veure que era una altre gran ciutat, i amb poques coses a veure, a part de la suposada tomba d'en Gengis Kan, que està a uns quilometres fora de la ciutat i tampoc es segur que realment ho sigui, per tant res de res, massoques de nosaltres vam comprar un altre billet de tren, en aquest cas, només 10 hores, per anar a Hohhot, ara ja si a la mongolia interior, per poder visitar els grans prats mongols i montar amb un mini cavall, dormir en un "yurt" (cabanya típica dels pastors mongols) i també baixar amb trineu per les grans dunes (110m) de sorra del desert...En fi, que ben contents, per que aquest cop si que haviem pogut dormir, ja que el vagó anava pràcticament buit, a les 6 del matí ja erem a lloc, vam anar a mirar un parell d´hotels que recomanava la guia, però ens van semblar massa cars, pel camí en vam trobar un altre que era una sala de massatges reconvertida en hotel...bé, que vam tornar enrera a veure si trobavem alguna altra cosa millor a prop de l'estació de trens...vam trobar una home que ens deia amb senyals que ens portaria a un lloc per dormir molt barat...feia molt fred, eren les 7 del matí i qualsevol cosa ens anava bé...bé, qualsevol cosa, tampoc...quin cuchitril!!!! Era com una casa abandonada, bruta i deixada de la mà de Déu...com vam poder ens vam desfer d'aquell home que insistia en ensenyar-nos més habitacions, de cop, una aparició!, un hotel que estava dintre del nostre pressupost, net, ample, confortable, amb bany, tele, tetera, amb internet a l´habitació, etc...ah! i un aparell electronic per fer massatges...quin luxe, tu!!! Vam descansar una estona, i com que teniem internet a l´habitació vam mirar tv3 a la carta, quina pasadaaaaaa!!! Vam poder veure Polònia, Ventdelplà, Temps d'aventura, el telenotícies en directe, etc...per nosaltres la sensació d'aquell moment va ser impagable, estavem molt i molt contents!!! Sembla mentida que una tonteria així et pugui fer tanta il.lusió. Vam sortir a dinar i a buscar l'esperada excursió als prats i al desert...però jerra d'aigua freda!!! Quan ens van dir que res de res, que feia massa fred i que no hi havia turistes per fer res...de fet no hem trigat gaire a veure que som els únics occidentals que hi ha per aquí...i per tant, si ja es normal que ens mirin, ara encara ho fan més...no ens escapem del típic Heloooooo!!! jijijijiji...o mirades estranyades...de que coi se'ls hi ha perdut aquests aquí?...la veritat és que no val molt la pena, fa molt fred, els carrers estan glaçats i no és gaire bonic...però si mirem el cantó positiu, estem en un lloc, totalment diferent, on per exemple, el sol fet de menjar és tot un repte, ja que no hi ha manera d'entrendre el xino ni als xinos, i menys el mongol o el que parlin aquí, sort que hi ha Mcdonald's i KFC, però clar cada dia cada dia tampoc s'hi pot anar, al tren ja som experts en preparar noodles de vedella instantanis...A part d'aquest fracàs amb el canvi de plans, s'hi va afegir que hem de fer els visats per la India, i tarden 5 dies laborables, o sigui que encara que haguessim pogut visitar alguna cosa, ho hauriem d'haver fet a correr cuita, ja que sortim de Beijing el dia 18...Bé, tampoc passa res, en un any no sempre pot sortir tot rodó!!! Aquesta nit ens esperen 10 hores més de tren fins a Beijing on hem reservat un hostel aque sembla bastant bó, us anirem informant!

6 de desembre de 2008

...I DE COP EL FRED DEL NORD DE LA XINA!!!



Diem adéu a Hong Kong i al tut d'habitació, a les 5 del matí sortim per agafar l'avió que ens portarà destí a Beijing, només aterrar ja notem que fa un fred fora de lo normal, però encara estem dintre de l'edifici i no ho acabem de notar, una vegada sortim ens hem d'afanyar a treure els plumons, ja que el fred és realment espatarrant!!! A les 12 del migdia estavem a -2 graus, però feia un vent molt fort, i la sensació era de menys deu...sabem que al Ripollés també està fent fred, però feia 4 mesos que no baixavem dels 21 graus positius, i clar de cop i volta aquest fred...ens va matar! Ens vam refugiar en un Mcdonals a esperar que sortís el tren que ens portaria fins a Xi'an, un dels nostres destins més esperats de la Xina, ja que l'Emma ens n'havia parlat molt i molt bé, la veritat és que no ens va decepcionar gens, és impressionant pensar que tot allò està fet fa més de 2200 anys. Voliem passar uns 4 dies per Xian, però al final només ens hi estarem 2, ja que, tot i que hi ha coses a fer, estem una mica saturats de visitar i visitar, i per tant, hem redirigit el viatge cap a la Mongolia interior, a veure si ens motivem una mica més veient paissatge. Ens queden 15 díes justos a la Xina, tot i que ens agrada molt, comencem a estar una mica cansats de la conducta i manera de fer d' alguns xinesos, així que aquest canvi de plans segurament ens ajudarà a agafar noves energies per enfrontar-nos a l'estres que ens espera a l'India.

3 de desembre de 2008

TAI CHI AMB VISTES A L´SKYLINE DE HONG KONG

Avui ens hem aixecat a les 7 del matí per anar a fer una classe de Tai Chi a L´Ave of Stars de Hong Kong i així poder superar una altra prova de les que ens heu proposat, en aquest cas la Teresa. Avui ha estat el tercer cop que ens hem llevat aviat per poder superar aquesta prova, el primer dia que vam anar a practicar Tai chi va ser a la plaça de Jinghong, aquell dia ens vam aixecar a les 6 del matí, allà hi havia molts "abueletes" fent la seva sessió diària, i ens ho vam passar molt bé mirant-los i seguint alguns moviments...a Yangshuo, també vam anar al parc a veure com ho feien, però a les 8 del matí només hi havia un senyor, i unes iaies fent gimnàs, vam mirar-lo durant una estona, però no vam practicar, ja que ens va fer una mica de bergonya amb tant poc "cuorum", però com diuen: "a la tercera va la vençuda" i finalment hem fet una hora de Tai chi, no ha estat massa difícil, ja que aquí a Hong Kong cada dilluns, dimecres i divendres fan classes gratuïtes amb vistes a l´skyline. Quan hem arribat ens esperava la professora, una senyora bestida amb un pijama blau cel i amb un microfón a l´orella per poder donar les instruccions acompanyades d´una relaxant música. Ella primer feia el moviment sencer, i després el repetia dos vegades pas per pas, hem practicat durant mitja hora i després hem fet els videos, un de 3 minuts de´n Xavier i un de 1,40 de la Montse, no n´hem fet més, ja que ens ho passavem molt bé amb la classe, segurament la resta de dies que ens queden per la Xina mirarem d´anar a més sessions, ens ha agradat prou!!! Però de moment, a l´espera de l´aprovació de la Teresa la prova es pot donar per realitzada...
Després de la classe de Tai Chi, hem anat a recollir els visats per tornar a entrar a la Xina demà, ens han sortit una mica cars, però com que ja han passat les olimpiades no hem tingut cap problema per aconseguir-los i en 3 dies l´hem pogut anar a recollir...quan hem sortit d´allà amb els nostres visats nous, ens hem passejat una estona per sota dels rascacels de la ciutat i ens hem dirigit al Soho, eren les 11 i mitja i ja teniem molta gana...el tai chi i llevar-nos aviat...hem buscat un lloc per dinar...sorpresa??? Restaurant espanyol amb paella valenciana a la carta , no ens ho hem pensat ni un moment i ja hem entrat, potser no superarem la prova d´ensenyar-la a fer, però de moment ja ens l´hem ben menjat, era deliciosa, ens hem fet un bon homenatge per celebrar el Sant de´n Xavier!!!

30 de novembre de 2008

MEETING IN HONG KONG

Despres del nostre dia laboral a la Xina hem arribat a l'estressant bullici de Hong Kong, tot emocionats ens hem dirigit cap a la guest house que haviem reservat, no ens ha costat gaire ja que esta molt ben situada, al sud del parc de Kowloon i a dos passos del passeig maritim amb el mega skyline de la ciutat dels negocis. Tot del tot no es bo, potser perque ultimament estavem molt ben acostumats amb la qualitat preu dels hotels de Xina....doncs si!! els que coneixeu HK, estem a Chunking Mansions (rebateijat per nosaltres com "xunguin pensions"), pels que no ho coneixen, es un megaedifici de 18 plantes ple a vessar de pensions barates i amb els baixos plegats de botigues indus, pakistanis, arabs,..... be, de totes maneres la pensio que estem es molt nova i per la higiene no ens podem queixar, encara que l'habitacio fa 3x1.5 mts.
Nomes d'arribar hem tingut la sort de poder tenir 3 guies exepcionals i grans coneixedors de la ciutat, el nostre amic Xavier Tarre, en Joan i l'Hugo, amb els quals vam anar a sopar unes pizzes realment bonissimes com feia temps que no menjavem i a ben sopat a pair-lo fent unes birres al Soho, on vam beure la fauna nocturna del lloc. Vam passar una estona divertida i molt agradable, va estar de conya poder coincidir, ja que no va ser facil.

28 de novembre de 2008

UN DIA LABORAL A LA XINA


En Jordi Dorca ens ha brindat una oportunitat de passar un dia genial que no ens haguessim imaginat mai de la vida... despres d'un megaesmorzar de bufet a un hotelarro ens ha vingut a buscar la Jenny, una dona de mitjana edat i propietaria d'una petita empresa de motlles d'injeccio de plastic. Es una senyora molt agradable i en cap moment ens hem sentit extranys, ens ha ensenyat les instal.lacions i la feina que esta fent actualment per ell, hem seguit les instruccions que ens ha donat en Jordi per poder complir el repte. Despres de la visita hem fet una mini reunio tot prenent te Taiwanes i explicant anecdotes...(no haviem begut mai tant te...quin fart d'anar al wc!!), un cop aclarits tots els punts ens ha portat a dinar a un restaurant japones, japones de debo! tot bonissim!!! Ben dinat el seu xofer ens ha portat a la megafabrica de cotxets (800 treballadors) on actualment s'estant ultimant els ultims detalls del nou disseny d'en Jordi, un senyor cotxet!! ja l'haviem vist en fotos, pero la realitat es encara millor. La Jessie, ens ha portat a fer una visita guiada per la fabrica i hem pogut veure de primera ma l'actualitat laboral d'una fabrica a la Xina.