1 de maig de 2008

ISCHIGUALASTO (VALLE DE LA LUNA) I TALAMPAYA: UN BON DESCUBRIMENT




Sortint de Mendoza no sabiem on anar, i llegint la guia vam pensar que anar a Valle Fértil i fer alguna excursió per allá podria estar bé. Doncs així ho varem fer i després de 6 hores d'autocar ja erem a San Agustin del Valle Fertil, un poble molt petit sota la precordillera dels Andes, que ha crescut els darrers 4 anys gracies al turisme, i la veritat és que no perden pistonada, només arribar ja teniem com deu persones insistint per portar-nos a l'alberg, oferint excursions, allotjament, etc...semblaven mosques!!!Nosaltres, ja teniem el hostel reservat, tot i que va estar molt bé, després ens vam enterar que podriem haver dormit i esmorzat per 8 pesos (2 eur) enlloc dels 22 (6 eur) que vam pagar. En fi, a vegades es difícil saber si en el lloc trobaras coses més economiques que per internet, aixo mai se sap. De totes maneres al hostel vam estar molt be i vam coneixer molta gent, l'endema haviem contractat una excursió molt i molt cara (180 pesos per cap (40 eur)) per a les nostres butxaques, varem estar a punt de no fer-la o només agafar-ne mitja opció, pero va valer molt la pena, no ens ho esperavem!!!
Ischigualasto (Terra sense vida) o tambe anomenat Valle de la Luna, va ser la nostra primera visita, és un parc nacional a la provincia de Mendoza declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO l'any 2000, ja que la seva riquesa paleontologica i geologica són úniques, és una zona on es pot veure al descobert totes les etapes del periode Terciari, molt abans del sorgiment de la cordillera dels Andes que ho va posar al descobert, i també on s'ha trobat el fósil del dinosaure més antic de només uns 228 millons d'anys, la veritat tot un descobriment per nosaltres i molt gratificant per la vista, ja que el paissatge no et deixa indiferent. Per la tarda vam cambiar de província i de parc, ara tocava veure Talampaya (Arbre del riu sec), l'excursió passa per unes inmenses parets (la Garganta del Diablo) de 140 mts, erosionades pel pas del riu, en les quals només hi passa aigua quan plou. En la primera parada vam descobrir mostres del pas dels incas per la zona, on havien deixat restes de la seva vida com morters o incripcions a les parets. Després un munt de geoformes i colors van acabar d'alegrar-nos tarda fent volar la imaginació, posant noms a les diferents roques que veiem. Després d'al.lucinar amb tot el que haviem vist varem continuar el nostre camí cap a La Rioja, on després d'esperar-nos tres hores en un bar de carretera en mig del no res, per fi va passar un bus que en dues hores ens arribaria a la Rioja a les onze de la nit i on fariem parada d'un dia per continuar cap a Salta el dia seguent.

28 d’abril de 2008

AVENTURES ENTRE CHILE I ARGENTINA

SANTIAGO DE CHILE


Un cop situats a l'apartament que haviem reservat per internet a Santiago de Chile, en ple centre, vam decidir anar a veure el Cerro San Cristobal, on hi ha una verge que vigila la ciutat, de camí, però ens vam trobar al mig d'una manifestació d'estudiants que protestaven per obtenir l'ensenyament públic, ja que durant la dictadura de Pinochet els hi van canviar a privat. En un principi ens feia molta gràcia i veiem correr als estudiants i el mega desplegament policial que hi havia montat per quatre adolescents, de cop i volta, van engegar les maneges i tots van comencar a correr, alguns es refugiaven al nostre costat, ja que els que atrapaven rebien una bona tunda!!! A nosaltres, no ens van pas dir res, li vam demanar a un policia com podiem marxar d'allà i ens va dirigir, però no ens va advertir que acabaven de llencar gasos lacrimògens, i per tant vam acabar tots dos plorant i amb la gola irritada!!! Un cop, fora d'allà al cap d'una mitja hora, ja no teniem cap efecte i vam poder acabar de disfrutar el dia!
PUENTE DEL INCA


Vam comprar un bitllet de Santiago de Chile a Puente del Inca (Argentina), un pont natural fet de sofre i zinc, entre altres, utilitzat pels incas, en els seus camins per atravessar els andes, molt maco, ubicat sota la base de l'Aconcagua (a una alcada de 2800 mts), ens hi voliem quedar una nit, però com que feia mal temps, vam decidir marxar, vam comprar un bitllet de bus cap a Mendoza (Argentina) a les 16:45, com que eren les 12 i teniem temps, ben dinat vam decidir anar a fer un tomb pel camí que va a l'Aconcagua, ben satisfets de la nostra escursió a les 16:00 ens vam asentar a esperar el bus, quan de sobte la noia que ens havia venut el ticket ens diu: "Pero chicos, que no subieron al micro?"...Nosaltres alucinats, li diem: "Aun queda, no?"...en fi, que se'n havia anat, ja que a Argentina tenen una hora més que a Chile, no haviem canviat l'hora i enlloc de les 4 eren les 5....Uppps!!! El próxim bus, era a les 8 del vespre, i estavem aborrits d'estar en aquell lloc de mala mort, a més comencava a nevar, per tant vam decidir fer autostop (La Montse, no n'ha fet mai, i estava acollonida, però les ganes de marxar li podien...), al cap de una hora de fred intens, ens va parar un camioner, encara no sabem com vam poder cabre allà, erem 5 i les nostres megamaletes, en una cabina de camió que transportava gas. Però les 3 hores de camí van ser molt divertides, ja que el camioner viatjava amb el seu fill, i eren un cuadro de família, l'home tenia 11 fills amb 5 dones diferents i el fill amb 24 anys, 4 fills amb 3 dones diferents, de totes maneres eren molt bona gent i ens van deixar en un hotel a les afores de la ciutat.

MENDOZA



Ja estem situats a Mendoza, una ciutat molt neta i verda, el seu voltant es caracteritza per tenir la petrolera més gran de tot Argentina i sobretot per la gran quantitat de vinyes que hi ha, el seu clima sec i calorós fa que sigui una zona molt bona pel vi. I com a reclam túristic s'organitzen visites a les vinyes i bodegues, nosaltres vam agafar l'opció més econòmica i divertida, fer la ruta de les vinyes de Maipú amb Bicicleta, i més concret en tandem, la veritat que despres d'uns quants tastets de vi, anar en tandem es pot tornar una mica complicat, però els riures i el bon rotllo fan que el dia sigui genial.
El dia 27, va ser Santa Montserrat, i com a regal, en Xevi va contractar una excursió sorpresa, tot i que diumenge no va poder ser, l'hem feta avui dilluns, i ha estat fantàstic, una caminadeta d'una hora, fins al Cerro rojo o de la Virgen, on hem fet 3 rappels per baixar-lo (un d'ells de 40 m), la Montse es cagava a les calces, però s'ho ha passat molt bé, i com a recompensa un bon dinar i un bany a unes termes.

LA VIDA DEL HOSTEL


Segurament molts tindreu curiositat per saber com és el nostre dia a dia, com rentem la roba, com cuinem, on dormim, etc...Nosaltres també teniem certs dubtes de si en un hostel ens podiem arribar a trobar com a casa, i la veritat, tot i que hi ha excepcions, en un hostel s'hi viu molt bé!!! Pel que fa a l'habitació pots escollir entre dormitoris (uns 4 Eur per pers. minim), mixtes o no, o bé habitacions dobles, evidentment que has de pagar una mica més si vols intimitat, però normalment són uns 2 € de diferencia i de tant en tant ja t'ho pots permetre. Molts hostels, tenen servei de rentadora, pertant podem rentar la poca roba que portem i fer olor a net...amb el preu, normalment, tens inclosa una tovallola i així no hem d'embrotir la nostra. Pel que fa al menjar, tots tenen cuina comunitària, amb els utensilis, plats, gots, coberts, etc...que et permeten sentir-te com a casa, a més pots veure com cuinen les diferents persones de diferents cultures i països, i a vegades probar plats nous!!! I l'esmorzar sol anar inclós al preu, i mes o menys escassos, tots ofereixen cafe i torrades amb mantega i mermelada. Si anem a hotels, encara que de moment han estat molt poques vegades, on no hi ha cuina, fem servir el fogonet de camping, que ens soluciona molts àpats. Tots els hostels, més o menys, solen tenir bones dutxes amb aigua calenta i bona higiene (normalment). Una bona sala d'estar amb llibres i internet, ens permet conèixer gent i matar les hores mortes, a més en tots tens possibilitats de fer excursions i no has de buscar a altres llocs!!! Ah! i de moment, també hem trobat sempre els llençols nets, pertant no hem hagut de fer servir els sacs de cotó que portem per si de cas!!! O sigui que tot i no ser-ho, aconsegueixes sentir-te com a casa!