13 de juny de 2008

SALKANTAY 5D/4N CAMÍ AL MACHU PICCHU




Salkantay era un dels trekkings més esperats per nosaltres, el teniem reservat desde març, per poc no vam poder fer el camí inka tradicional, ja que aquest s'ha de reservar amb uns quatre mesos d'antel.lació i tot s'ens allargava massa, de totes maneres el trekking ha sigut genial, ha estat un trekking de luxe, molt bons serveis, només es tractava de caminar i prou, portavem un portejador amb tres mules, dos cuiners i un guia, que s'encarregaven de tota la logística, per 6 persones que erem al grup: dos marines holandesos, dos joves estudiants danesos i nosaltres. Vam començar el dia 8 a les quatre de la matinada on ens van dur amb cotxe al poble de Mollapa per començar a caminar durant sis hores, camí planer i sense dificultat envoltat d'un paissatge encantador, molt similar al que tenim al ripollès, però amb el nevat del Salkantay de fons (6300 msnm), el qual no ha estat mai escalat per ningú segons el guia, vam fer nit al fred campament de Soraypampa a 3800 msnm. L'endemà a les 4 del matí ens van despertar amb un mate de coca servit a la tenda i un bon esmorzar amb truita de verduretes inclosa per agafar energia per la caminata més dura de tot el trek, 8 hores en total, passant pel coll del Salkantay a 4600 msnm, a la nit vam acampar al costat d'unes termes a ran de riu, ja a la Selva peruana, per tant vam poder relaxar les cames adolorides de la dura caminata amb un bon berenar servit a les piscines, per la nit mentres sopavem vàrem veure un grup de persones que baixaven corrents amb llinternes d'un poblat de més amunt, no sabiem que passava, quan van passar per davant del nostre campament resulta que era una senyora ferida que la traslladaven fins al poble més proper (6 hores) en camilla feta de fustes, aquella imatge li va recordar a la Montse, quan la seva àvia i el seu avi vivien a Llentes i una nit la iaia Montserrat (que aleshores encara no era iaia) es va posar molt malalta i la van haver de traslladar a Campdevànol, de la mateixa manera que la pobre senyora, durant 4 hores de camí per la nit a la muntanya. El tercer i quart dia, ja van ser més suaus, tres hores cada dia i bastant planeres, enmig de vegetació selvàtica i rica en flors i fruits: platans, avocats, papaya, cafè, etc...El quart dia vam arribar al poble d'Aguas Calientes, just sota del Machu Picchu, un poble totalment túristic al qual només hi ha accés en tren o a peu, ens van donar un bon hotel i una bona dutxa es va posar com mai!!! A les vuit ja erem al llit, ja que pujariem al Machu Picchu a peu (1,5 hores) per tal de poder accedir a la muntanya Waynapicchu (que vol dir muntanya jove - 2700 msnm) limitada a 400 persones al dia, un cop al poble de pedra del Machu Picchu (muntanya vella) no ens va decepcionar, tot i que la pluja i la boira de la primera hora espatllaven un xic el meravellós paissatge que envolta aquesta ciutat en ruïnes, després el dia es va aixecar i vàrem poder gaudir de l'encant del lloc.