4 d’octubre de 2008

UN GRAN NEGOCI!!!!

Quan ens varen visitar els pares d'en Xevi a Australia ens varen portar unes sabates de trekking per substituir a les nostres atrotinades Salomon que no han durat lo que esperavem. Per error, les que varen portar a la Montse no eren les botes que esperavem, si no unes del Lidl que no li anaven gaire be. Com que les seves Salomon encara no estaven per llencar varem decidir vendre les sabates del Lidl al carrer Rambutri de Bangkok, on pots fer canvis o vendre coses.... per tant per anul.lar pes de la motxilla varem decidir canviar-les per una guia del Sudest asiatic i 100 Baths (2 euros). Aixo va ser ara fa 3 setmanes, el que han durat les Salomon, per tant avui ni "cortos ni perezosos" hem anat a veure quan ens en demanaven per recuperar-les... 700 Baths (14 euros) i ben molles de la pluja. Aixi que li hem explicat la historia al venedor... encara riu! ha mirat la seva ajenda i ha vist que el dia 10/09 va fer aquest canvi, i finalment les hem recuperat per 500 Baths (10 euros). S'ha de ser ruc!!

MYANMAR (EX-BIRMANIA)



Son les 4 del mati del dia 22 de setembre, avui anem a Myanmar, ens fa molta il.lusio! Ben adormits pujem al minibus que ens porta fins a l’aeroport (l’unic acces a Myanmar, es per via aeria), nomes entrar la gent que hi ha ens demana a on anem…a Myanmar? Tots anavem alla mateix, unes 6 persones, entre ells la Gloria (Malaga) i en Victor (Asturies), de seguida captem que son espanyols, tot parlant descobrim que estem exactament els mateixos dies a Myanmar, 12 dies i tenim el mateix vol de tornada, no ens ho podem creure!!! Ens caiem molt be de seguida i anem xerrant tota l’estona, embarquem junts i ens assentem plegats a l’avio, veiem que porten molt ben preparat el pais, ja que tot just comencen el seu viatge de 3 mesos pel sud-est Asiatic, tenen uns plans semblants als nostres pel que fa a Myanmar, i els hi proposem de fer la ruta plegats, des d’aquell moment ja no ens hem separat mes. La primera cosa que fem arribant a Yangon es anar a canviar diners, com que els bancs estan controlats pel govern surt millor fer el canvi en el mercat negre, semblaven traficants de drogues, vam canviar 300 USD cada parella i ens van donar un munt de bitllets de mil kiats que semblavem milionaris, despres vam anar a buscar un bus per anar al llac Inle, al poble de Nyangshwe, 20 hores plenes d’anecdotes, envoltats de sacs de pinso, l’aire acondicionat gotejant, etc… En la segona parada va pujar la policia per traslladar un pres enmanillat de mans i peus i es van assentar just darrera nostre tant tranquils com si res, nomes pensavem que passaria si els polis s’adormien!...mes tard s’hi va afegir un borratxo, que no va parar de vomitar durant 13 hores i fins i tot es va cagar…QUINA PUDOR!!! En fi, tot aixo era per anar adaptant-nos a aquest pais tant diferent al que estem acostumats. Un cop a Inle i sense haver dormit, ens adonem que aqui no hi ha masses turistes i que nosaltres serem l'atraccio, tothom ens mira i observa fixament i molts ens saluden amb molta efusio.
Arribem a uns bungalows molt bonics (QUEEN INN) i decidim descansar una mica, per mala sort ens toca l’habitacio del costat del riu, es mercat i no paren de passar barques que no han passat el control d contaminacio acustica, per primera vegada en 7 mesos vam utilitzar els taps d'orelles, uff! no vam aconseguir dormir. Per la tarda varem contractar una excursio pel voltant del poble amb barca de rem, la vida al riu es impressionant, un es dutxa, l'altre renta la roba, l'altre els plats, l'altre hi pesca, els nens hi juguen, etc...tot ens fascina i no parem de fer fotos a tort i a dret! L'endema amb barca motora tot el dia, vam visitar un mercat de pagesos on la gent de les muntanyes porta els seus productes, tambe pagodes, un monestir, un petit taller textil, una joieria i el barquer al final del dia ens va dur a casa seu, on es dediquen a fer puros de manera manual, pero en cap moment ens van insitir a comprar. El punt fort del nostre viatge a Myanmar ha estat el trekking de 3 dies, dues nits entre Inle i Kalaw, la primera nit vam dormir a un monestir, be dormir es un dir, ja que a les 5 del mati els monjos es van possar a cantar. La segona nit, vam dormir a casa d'una familia, nomes tenen dues habitacions, una on dorm el matrimoni i l'altre, on vam dormir nosaltres, es el menjador i habitacio de la resta de la familia. La caminata va ser molt senzilla, una mica de fang, pero gens complicada, rodejats de camps d'arros i de cacauets, gent treballant al camp, carros tirats per bous o bufals, nens, molts nens, sortien per tot arreu, i quan ens veien ens saludaven euforicament, ens miraven fixament i ens seguien, quan paravem a dinar, tambe en cases particulars, els que vivien a la casa sortien d'ella i es quedaven fora a la porta mirant-nos, encuriosits i embaucats, un dia ens vam adormir i durant tota la migdiada no ens van treure els ulls de sobre, quan ens vam despertar vam intentar interactuar una miqueta amb ells, dient les poques paraules que vam apendre de Myanmares i amb signes, vam descobrir que els hi encanta que els hi tiris fotos i veure-les, quina cara que posaven! es dificil d'explicar la sensacio que aixo ens suposava, encara no ho haviem sentit mai. Quan es va acabar el trekking i ja altre vegada a la ciutat, la gent ja no era igual, pero tot i aixo son gent encantadora, molt amable i sempre somriuen, de totes maneres sempre n'hi ha que volen pendre't el pel, pero que hi farem, tenen pocs turistes i han d'aprofitar-se dels pocs que hi ha...la gent ens demanava si sabiem per quin motiu no ve mes gent, si haviem tingut problemes amb el visat, etc...
De Kalaw vam anar a Bagan amb un autorcar local, nomes 7 hores, pero si el primer va ser tortura, aquest no en parlem...carretera sense asfaltar, sotracs a mil, poc espai al seient, sense aire acondicionat i plens de pols....vam arribar al trencant de Bagan, on teoricament ens haviem d'agafar un taxi, eren les 2 del mati i el bar del poble estava ple d'homes mirant en directe el partit del madrid i quan es va acabar vam veure l'Espanyol (1)-Barca (2) i aixi vam esperar a les 5 del mati que pases un altre bus per fer 50 kilometres mes.
El tema comunicacions aqui esta bastant malament per no dir fatal, el movil va deixar de funcionar al entrar al pais, l'internet, amb una hora pots enviar un parell o tres de missatges de text i moltes pagines web estan bloquejades i no hi pots entrar, el tren potser va mes be pero molt car i varem evitar-lo tambe perque es del govern, que son els unics que viuen be a aquest pais gracies a les altes taxes que apliquen als ciutadans.
Bagan es impressionant, ple de pagodes (temples) per tot arreu mes de 2000, miris on miris veus pagodes, es patrimoni de l'humanitat i no es d'estranyar, el paissatge es fantastic i els nens, que demanen o venen productes turistics, tambe son genials, no els hi donem res material, per que considerem que no es correcte, pero si que els hi dediquem estona jugant i parlant amb ells, vam passar estones molt divertides i entretingudes.
Sortim de Bagan direccio a Mandalay, la ciutat no ens agrada gens, sorollosa, plena de forats, nens demanant a tota hora, etc... El bus tambe te el seu delicte, 6 hores, l'aire acondicionat tambe espatllat, sotracs, conills, gent pels passadissos sentats en taburets, i roda punxada inclosa! Per rematar al cap de dos dies, 18 hores mes de bus fins a Yangon, ara ja el vam buscar de mes qualitat i no va ser tant dur, pero deu ni doret quina tel.la de viatges! A Yangon es on hem vist mes moviment de militars, pero tampoc es que n'hi hagi masses i perill no n'hem sentit en cap moment, la gent encantadora, tecnologicament a anys llum de nosaltres, pero la felicitat i la il.lusio que hem vist a les seves cares sera dificil d'oblidar!!!
Avui ens hem acomiadat de'n Victor i la Gloria, son molt macos, hem fet moltissima amistat i ens hem avingut moltissim, els trobarem a faltar, pero ja ens tornarem a retrobar quan tornem a casa!

VIDEOS MYANMAR