Després d'un parell de dies de bus, en total 12 hores diàries parant a dormir a Perito Moreno (poble a unes 12 hores del glaciar), varem arribar a Bariloche, paradís de l'esquí argentí, tot i que les instal.lacions queden molt lluny de les europees (a excepció de Vallter).
A Bariloche hi vàrem passar un parell de dies on vàrem llogar un cotxe per poder visitar una mica la zona, veure la ruta de "Los 7 Lagos", atravessar a Chile per la zona dels volcans amb alguns encara actius i ple de termes (paso Tromen), baixar cap a Puerto Montt i atravessar cap a l'illa de Chiloé per després tornar cap a Bariloche (paso Card. Sanmoré) a tornar el cotxe i continuar el nostre viatge.
A Bariloche vàrem visitar una mica la zona de la península Llao-llao on hi ha un parc municipal, després vàrem visitar la petita població de Colonia Suiza que com el seu nom indica va començar a ser poblada per ciutadans Helvètics igual moltes de les poblacions que envolten Bariloche i és per això que fa pensar en Suïssa o Àustria.
Com que el temps no era massa bo, no vàrem perdre més temps a Bariloche i vam anar a visitar la zona dels llacs passant per Villa La Angostura, San Martín de los Andes i Junín de los Andes. La ruta és una successió de llacs que en realitat són uns quants més de 7, un rera l'altre i de diferents colors i tonalitats. Al principi t'els mires entussiasmat pq realment són molt macos però quan n'has vist mija dotzena ja no et fan ja van perdent l'encant.
Un cop sortint de San Martín, el paissatge es va transformant i la vegatació esplendorosa va desapareixent deixant pas a l'estepa i la visió del Volcà Lanin d'uns 3700m d'altura. Un cop vàrem passar la població de Junin de los Andes la carratera va canviar radicalment i es va convertir en un camí de carro que pujava fins ben bé sota del volcà, on vàrem decidir fer nit amb la tenda i on vàrem coneixer en James, un anglès que volia pujar al volcà però els guardes no el van deixar pq s'estaven fent pràctiques militars a la zona i no s'hi podia accedir. El pobre noi anava carregat amb una motxilla inmensa i havia arribat allà fent dit i caminant els últims 25 km.
A l'endemà li vàrem proposar si volia venir a Chile amb nosaltres i com que no li quedaven gaires més opcions va acceptar. Així la pròxima parada va ser a Pucón, un poble a la falda del volcà Villarrica el qual està actiu i encara fumeja. A ell li va encantar el volcà i va decidir que el volia pujar. Així que, després despedir-nos d'en James vàrem anar a relaxar-nos a unes Termes, ja que allà n'està ple i vàrem anar a les més econòmiques, però tb les més naturals i autèntiques (3500 pesos - 5 €) per passar-hi la tarda.
Després d'aquesta meravellosa tarda vàrem seguir el viatge en direcció Puerto Montt i després de fer nit al cotxe vam arribar-hi, un bon esmorzar i una passejada per estirar les cames ens van anar d'allò més bé, i així agafar forces per continuar cap a la Illa de Chiloé.
Chiloé és una illa quasi enganxada a Chile que a part del turisme els seus habitants sobreviuen gràcies a l'agricultura i la pesca, és una de les zones més pobres de Chile. Així i tot té molt encant i el paisatge recorda a les illes Britàniques. També té pingüins a una zona del nord de l'illa, il.lusionats ens pensavem que veuríem pingüins gratis, ja que a Ushuaia et feien pagar les ganes i no hi vàrem anar, però ara no era temporada i també ens vàrem quedar amb les ganes.
Entrades
