11 de gener de 2009

TROBADES INESPERADES


Hem estat 4 dies a Udaipur, ja que l'hotel estava molt i molt bé, bastant nou, net, aigua calenta i tele satèlit, a fora una terrassa i restaurant impressionants amb vistes al City Palace i al llac, per tant ens hem desempallegat uns dies del conductor i basicament hem reposat i caminat per la ciutat. La India, com ja us haviem comentat, pot arribar a ser molt estressant, no t'acabes d'acostumar mai a les coses extranyes que arribes a veure en poca estona...hi va haver un dia que tant sols caminant per dos carrers vam acabar dels nervis...abans d'atravessar el pont 15 dones, vestides de tots colors, sentades a terra plorant...algunes més dramàtiques que d'altres, ens van cridar l'atenció...i el més fort és que per la tarda encara hi eren (és la figura de les "planyideres", això ho fan quan algú es mor i s'estant tot el dia davant de casa seva)...al pont, un nen perseguint-nos per que li donguessim diners, dues vaques barrant-nos el pas, un pobre home sense cames cridant-nos i demanant diners, el llac brut com una mala cosa, i 4 o 5 homes netejant-lo amb draps i enmerdats d'allò verdós fins el genoll...una vegada superat el pont...deu mil botiguers cridant-nos per vendre'ns alguna cosa...i de cop, un home intentant caçar una vaca amb un llaç que no l'encertava ni a "tirus"...i clar la vaca va engegar a correr i directe cap a nosaltres...semblava el corre bou...vam aconseguir amagar-nos en una botiga...encara tremolavem i el venedor ensenyant-nos peces de roba...totalment surrealista!!! Quan l'home va aconseguir atrapar la vaca després de no sé quants intents més, vam sortir d'allà i vam veure una de les imatges més fortes que hem vist mai...un pobre home que li penjava mitja cara com si fos de plastilina...o sigui...tot plegat ens va traumatitzar moltissim i vam haver de tornar al bonic hotel a refugiar-nos...no sona massa bé, però realment la India és veure per creure, i hi ha situacions que t'arriben a estressar moltíssim i que no hi pots fer res...el tema pobresa i deformacions és el pa de cada dia...i només tens dues opcions o t'acostumes o t'acostumen!!! S'ha de fer el cor fort, però a vegades és molt i molt complicat...de totes maneres dones mil voltes a tot i el cap barrina mil i una coses...però en fi, poca cosa podem fer...únicament fer el cor fort i endavant! A Udaipur ens vam retrobar amb la Daniela i l'Enrique de Nova York, i vam anar a sopar a un bon restaurant, voliem anar al Lake Palace, per si superem la proba de l'Emma, però ens van dir que ja fa més d'un any i mig que no deixen anar a menjar a la gent que no hi està allotjada, o sigui que ens vam conformar amb un restaurant amb vistes al llac, però va estar molt bé i vam compartir una ampolla de bon vinet, que també ens venia de gust! Són una parella molt agradable, tot i que parlen espanyol, vam preferir comunicar-nos en anglés, ja que la noia no el parla del tot be, van disfrutar moltíssim veien fotos del nostre viatge i van al.lucinar amb les del casament.
La relació amb el conductor té alts i baixos, sobretot quan intenta colar-nos algun gol per fer-nos gastar els diners, però és bastant bon home i ja ha detectat que no volem gastar, de tant en tant ens cuina la seva especialitat "butter Chicken" i explica acudits...que no entenem. El dia 8, tal i com haviem quedat ens va venir a recollir i van anar cap a Bundi, l'hotel no era res de l'altre mon, però només era per una nit! Quan ens registravem, vam tenir una agradable sorpresa, abans que nosaltres s'havia registrat algú de Planoles...quina casualitat, feia 5 minuts que havien arribat en Jordi i la Mònica, en Jordi viu a Planoles, però és de Vidreres i la Mònica és d'Olot, de seguida vam començar a parlar amb ells, tot un luxe poder parlar català! a més en Jordi té pensat viatjar durant un any, ja fa un mes que volten, i el seu primer destí ha estat el Nepal...que bé! informació de primera mà per la nostra última parada!!! No ens vam separar més, vam anar a passejar per la ciutat, i feien una gran festa musulmana al carrer, bàsicament només feien soroll amb tambors i havia una aglomeració de gent impressionant...i clar, tanta gent i dues turistes femenines per allà al mig, vam ser objectiu clarissim de tocaments malintencionats, això si, molt i molt ben disimulats...al final ens hi tornavem, però lo nostre no era gens dissimulat, no!!! Quin avorriment, de debò...aquesta gent amb aquestes coses són molt desagradables!
L'endemà vam anar a veure el fort de Bundi, que no té massa interés, i a mig dia ens vam acomiadar d'ells...de segur que anirem seguint el seu viatge!!! Si els voleu seguir: www.jordiquellos.blogspot.com
La nostra següent parada, Ranthambhore, on hi ha un parc natural on es poden veure tigres i molta més fauna salvatge, nosaltres no vam estar de sort i només vam veure antilops, pavos reals, cocodrils, ocells, etc...ah! i les petjades d'un tigre...ah! i 3 hores ben mogudetes sobre un camió 4*4...una altra trobada inesperada...una família de Moià, amb els quals vam xerrar una estoneta dintre el parc. A Ranthambhore, només hi vam estar dues nits i ahir vam arribar a Agra...només d'arribar, des de la terrassa de l'hotel vam veure el Taj Majal, i després de la bona impressió, vam anar a caminar pels voltants...quan vam sentir una parella parlant català...ens vam girar i ens vam demanar si erem catalans...vam començar a xerrar i hem passat una bona estona sopant al Joney's que ens havien recomanat en Jordi i la Mònica, mummmm, realment el menjar bonissim i la companyia de l'Amadeu i la Cristina de Manresa molt i molt agradable...estan viatjant per la India, tenien pensat anar al Nepal i finalment no hi van...molt amablement ens han deixat la seva guia, que encara no la teniem comprada...més no podem demanar, ara ja podrem preparar ben bé el trekking del Nepal!
Avui hem visitat el Taj Majal, i no ens ha decepcionat gens, és espectacular i molt romàntic, el voltant, però està tot ballat i ple d'homes armats, fa mitja por, no sabem si sempre ha estat així o és ara després de lo de Bombai.