19 de juny de 2008

AMANANTÍ: EL RELLOTGE DEL TEMPS

Després d'unes sis interminables i incómodes hores amb autocar a les 4:30 de la matinada vam arribar a Puno, on ja ens esperaven 3 o 4 homes ofertant allotjament i excursions, amb la son que duiem vam escollir el primer que ens va estirar i ens va portar amb el seu cotxe fins a l'hostal El Virrey, on ens hi esperava un llit horrible dur com una pedra, semblava un llistó de fusta, a aquelles hores no estavem per buscar res millor i pel preu tampoc ens podiem queixar 30 soles (uns 7 €) l'habitació doble amb bany privat i tele. Vam reposar fins al migdia i per la tarda vam anar a passejar per la sorollosa ciutat i a l'oficina d'informació, allà vam acabar de decidir que voliem anar a les illes del llac Titikaka pel nostre compte sense cap agència, ja que aquestes tot i valer el mateix que anar pel teu compte, s'enporten comissió i la gent de les illes surten perjudicades. O sigui, que a l'endemà a les 8 ja erem al port d'amunt de l'embarcació local Atlàntico, capitanejada per l'Ambrosio. La primera parada la vam fer a les illes flotants dels Uros, realment una visita interessant, són unes illes fetes d'arrel de Totora i tot el que hi ha a sobre, cases, terra, embarcacions, etc... també fet de la tija de la Totora, realment únic i diferent!!!A molta gent li pot semblar que això està fet exclusivament pel turisme, però allà hi ha unes 40 illes i hi viuen unes 5 o 6 families a cada una, viuen a base de la pesca i del turisme, tenen llum solar i una pau impagable. Després d'una hora d'explicacions i venta d'artesanies, vam fer camí cap a Amantaní, una illa molt menys turistica, on els locals viuen a base de l'agricultura, la pesca i el turisme, un lloc realment encantador, no hi ha llum, bé, fa uns 6 anys, el president Fujimori els hi va fer la instal.lació electrica a base de generadors de gasoil, però l'elevat cost d'aquest no els hi permet utilitzar-lo, no hi ha aigua corrent, tot i que tenen un dipòsit, però si l'època de pluges és escassa no dura tot l'any, en fi que allà et sents com si haguessis fet un salt en el temps i estiguessim a l'època dels nostres avis i poguessim veure com vivien ells aleshores, realment una experiència inolvidable, tant que ens hi haviem de quedar una nit i finalment en vam fer dues. Lo interessant de tot això és que no et quedes en un hotel, sinó que les famílies preparen les seves cases per acollir els turistes, i amb això s'aconsegueix que ells tinguin un ingrés extra i el turista rep una lliçó intensa de convivència autòctona, això si, no has de tenir masses escrupols, ja que la higiene en aquestes condicions és molt diferent a com l'entenem nosaltres, però la veritat és que són gent molt autèntica i molt amable, tot ho fan ells, fins i tot si hi ha prous turistes preparen un ball i et guarneixen amb els seus propis vestits, en definitiva han estat dos dies plens de calma i seguint els horaris de la naturalesa.