DESPRÉS DE 363 DIES...JA SOM A CASA!!!

Després de disfrutar dels nostres últims díes a Helsinki, vam agafar l'últim avió del nostre RTW ticket (Bitllet volta al món), en realitat, no és l'últim, ja que en tenim un per anar a Londres el dia 5 de març, que no farem servir, el motiu principal, doncs que ja tenim ganes de tornar a casa i segon que ja teniem pensat no utilitzar, només és el funcionament del bitllet, has de començar i acabar al mateix lloc on comences...en fi, burocràcia a part, Helsinki - Barcelona 4 neguitoses i interminables hores, finalment posem els peus a Barcelona, quin munt d'emocions juntes, feia tant temps de tot plegat que qualsevol detall s'ens posava bé, sentir la gent parlant català, poder llegir les senyals...res tu! que ja erem a casa, després d'un any ple de coses noves, sensacions mai viscudes, experiències inolvidables, persones entranyables...en definitiva un any viatjant pel món i vivint el dia a dia només pensant en viatjar, veure coses i conèixer gent! Tenim tantes aventures per explicar i recordar que ens durarant tota la vida. Un viatge d'aquestes característiques t'omple en molts sentits, veus i experimentes situacions que mai et sembla que podries viure en la teva pròpia pell.

Estem molt contents del suport que hem rebut durant tots aquests mesos, gent que ens ha escrit al blog, gent que ens ha escrit correus, gent que ens ha seguit al blog, vaja tothom que en algun moment ha pensat...on deuen ser aquell parell ara??? Doncs, dir-vos que ens ha encantat compartir aquest viatge amb vosaltres, nosaltres l'hem viscut en persona, però esperem que vosaltres l'hagueu pogut viure igualment, aquesta era la intenció d'aquest blog que avui arriba al seu fi i que ens ha ajudat moltes vegades, quan les coses no venen de cara o no van tant bé, a seguir endavat! I aquí estem, ja ha passat un any i tornem a ser a casa amb ganes de tornar a començar una nova vida que no tenim ni idea per on anirà, però estem feliços i animats...PROVA SUPERADAAAAAAAAA!!!

Com tota bona prova superada, no es mereixia res més que una gran rebuda com la que vam tenir a l'aeroport, quina il.lusió tant i tant gran...era una sensació que no haviem viscut mai...un any sense veure els nostres i allà eren tots, amb globus i una pancarta gegant, va ser un moment molt emotiu, tant que encara ara escrivint aquest post ens emocionem, ara no ens cauen llàgrimes, però el dissabte no ens en vam poder estar...ah! i després no podia faltar un bon pa amb tomàquet amb pernil i formatge (com l'enyoravem també).

DONCS AIXÒ!!!MOLTÍSSIMES GRÀCIES A TOTS I ENS VEIEM!