17 d’octubre del 2008

UN DIA INTENS

Avui ha estat un dia molt intens, dels que creiem que recordarem sempre. Se'ns ha remogut bastant tot, sentiments, pensaments, reflexions i fins i tot un petit ensurt ... La veritat es que no teniem ni idea de la historia més recent d'aquest país i ahir a la nit, vam veure una peli (The Killing fields) sobre Cambotja i el Khmer Rouge, que si hem de ser sincers, la Montse ja l'havia vista, pero realment amb uns altres ulls, quan ets aqui vius les coses des d'una altra perspectiva. A partir de la peli, tambe vam llegir una mica la historia de tot el que va passar, uff!!! Molt dur i nomes fa 30 anys. El pais ja es veu prou abatut per tot el que han viscut, molta poblacio jove i pobre, on es poden veure veritables contrastos, pots passar per davant d'una clinica de cirurgia estetica super moderna i al cap de 2 segons veure una xabola feta de palla, cotxes tot terreny nous i luxosos al costat de carros tirats per bous, un nen parlant pel mobil, pero ben descals...o sigui coses que no s'entenen massa! Ahir ja ens va costar dormir, parlant sobre el tema i reflexionant sobre la vida, al mati ja ens esperava el mateix Tuk-tuk que ens va enredar a l'estacio de busos, al final ens ha dut a fer el recorregut per 14$. El primer que hem fet ha estat parar a una botiga on venien arros, ja que voliem comprar-ne per portar a un orfenat, hem comprat un sac de 50 quilos, ens demanaven 50$, ho hem trobat carissim i hem regatejat, al final 40$, pero creiem que encara es massa car, pero no sabem que val un quilo d'arros! En fi, hem carregat l'arros al tuk-tuk, i ens hem dirigit cap als Killing Fields (camps d'extermini), on hem vist un maosoleu de 8.000 cranis, del quals van ser trobats alla a les fosses, per que us en feu una idea,va ser pitjor que els camps d'extermini Nazis, de totes maneres veure exposats tants cranis junts no fa massa gracia i segurament si aixo hagues passat a un altre lloc, no els tindrien exposats com una atraccio turistica mes, pero cadascu que pensi el que vulgui. El lloc no te massa cosa, pero pensar tot el que va arribar a passar alla posa els pels de punta, encara pots estar caminant per sobre ossos i trocos de roba, en molts casos estan fins i tot a la vista, es esgarrifos!!!Despres, per continuar tocant-nos la vena sensible, hem anat a la preso-museu S-21, un reportatge filmografic, fotos i les propies cel.les son suficients per veure la gran massacre dirigida per Pol Pot.
Hem parat a dinar, el conductor del tuk-tuk ens ha dit, veieu que soc honest, porteu tot el dia amb mi, nomes em pagueu 14$, i portem un sac d'arros de 40$ i no us he deixat tirats...segurament ho feia per veure si el convidavem a dinar, no ho hem fet, ja que avui amb el sac d'arros hem superat amb escreix el nostre pressupost diari, per tant al veure que no li feiem cas ha marxat una estona, quan ha tornat, ja haviem acabat de dinar i hem continuat el nostre cami cap a l'orfanat, quan ens hem adonat que al sac d'arros hi havia un forat, segur que el conductor s'ha agafat la propina! Em fet veure que no haviem vist res, ens ha sapigut greu, al cap i a la fi, potser ho necessita prou!
Hem arribat a l'orfenat, al principi ha estat una mica fred, els nens ens saludaven, pero no sabiem massa que dir, ja que no parlem el mateix idioma i tampoc sabiem les normes de l'orfenat pel que fa a les visites, pero una vegada hem entregat l'arros, ens han ensenyat les instal.lacions i que podiem jugar i fer fotos als nens, ens hi hem llencat! En Xavier ha anat a jugar a bolley amb els mes grandets i la Montse a futbito amb els petits, quan ja hem tingut mes confianca, ja ens hem retrobat tots i els hi anavem ensenyant jocs, col.laboraven moltissim i l'idioma no era cap entrebanc, feia moltissima calor, hem suat moltissim jugant a atrapar, a arrencar cebes, a un dos tres mistos, etc...i al final hem ballat i tot! Nomes han estat dues hores, pero molt intenses i ens ho hem passat genial, llastima que no tenim mes dies per dedicar a Cambotja, ja que hi ha orfenats que ofereixen la possibilitat que et quedis a dormir a canvi de fer voluntariat.
Un altre ensurt amb pistoles!!!
Ja de nit, hem anat a un local d'internet per penjar les fotos d'avui i alguns videos,pero no les hem pogut penjar totes, ja que hem hagut de marxar per potes, quin ensurt!!!Estavem tant tranquils quan un noi d'Israel, que no estava d'acord amb el preu que li havien cobrat per fer una trucada, s'estava queixant a l'empleat del locutori, quan de sobte ha aparegut l'amo del local i li ha comencat a tirar empentes, el noi s'hi ha tornat, nosaltres com si res, han comencat a discutir i de cop l'Israeli ha sortit correns, darrera seu l'amo amb una pistola, i nosaltres amb els ulls com plats, pero immobils hem vist que intentaven forcar-lo per treure-li la pistola, i aquesta cap a on apuntava?...evidentment cap a nosaltres...rapidament ens hem ajupit!!! Pero, en un segon l'amo s'ha escapat corrents d'arrera el noi, al final no ha passat res, de totes maneres hem agafat tots els trapaus i hem canviat de local, la situacio no ens ha fet cap gracia!!!Per que la gent fa aquestes coses?

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Òstia llamp d'ensurt! jo em cago a les bragues, goder amb al trupi! en fi aqeustes coses oblidades i a quedar-se amb els nens de l'orfenat,no? són genials les fotos i tot el que feu vosaltres! molt i molt xulo de debó! un petó pels dos! fins aviat (Laura Mir)

Anònim ha dit...

Cullons!!!!!!!! quin ensurt!!!

Bueno... no ha passat res... Són coses que un no se les espera.

M´he llegit mig emocionat tot el que esteu fent desde que vàreu marxar de Tailàndia. Al veure les fotos dels Killing Fields, els nens dels orfanats, etc... em feu tornar a recordar molts moments emotius que jo també vaig viure fa poc menys d´un any.

Ah!!!!!!!! La proposta sobre els vostres reptes em sembla collonuda!!!! Estic pensant a veure que ús puc proposar, jejejejejejejejeje....

Una abraçada molt i molt forta de part meva i de la Oil.

Jordi Meya.