15 d’abril del 2008

ULL! NO APTES PER LA PATAGONIA


Pels amants de la muntanya que estiguin pensant en comprar unes sabates lleugeres, còmodes, calentes i impermeables. Per l'últim punt us podem aconsellar de bona mà i per l'experiència que en tenim, que les Salomon Gore-tex de la foto, no soporten una caminada de 4 hores amb 3 dits de neu.
Bé no sé si es pot apreciar a la foto, però els meus peus i mitjons van quedar completament molls!!!

LA NEU DEL CALAFATE, EL SOL DEL CHALTEN




L'hivern ja ens ha atrapat, i quin fred!!! Hem sortit de Puerto Natales direcció a El Calafate, perseguits per un vent polar i una tempesta de neu, sort que l'autocar era ràpid i després de 10 hores de camí semblava que haviem burlat el mal temps, les muntanyes nevades i el cel clar feien pensar que tot havia acabat, per tant l'endemà vam anar a veure el Perito Moreno (glaciar), el qual baixa des del Cap de gel sud, un desert de glaç encaixat entre muntanyes d'uns 1000m de profunditat i mils de km quadrats d'extenció. El dia es va despertar clar, fred i sense vent, però una vegada vam arribar al parc nacional (uns 78 km de Calafate), el mal temps ens va venir a visitar de nou, amb una inesperada nevada, teniem 3 hores per veure el glaciar, menys espectacular del que ens esperavem, segurament va ser conseqüència del mal temps que no ens deixava veure més enllà de la pared de glaç, de totes maneres quan va ser hora de marxar es va destapar una mica i vam poder veure la immensitat del glaciar, ara si que vam flipar!!! Com que l'Alberg era molt econòmic (25 pesos/persona), ens hi vam quedar 3 nits. Vam fer camí cap a El Chalten, als peus dels Cerros Torre i Fitz Roy, impressionants, vam fer una caminata de 8 hores recorrent els seus voltants, com podreu veure a les fotos, finalement el temps ens va acompanyar, sol, tot i que feia una miqueta de fred, clar...estava tot nevat!!!

Curiositat sobre el Fitz Roy i el Torre
Després de varis intents desafortunats, una expedició d'alpinistes francesos encapçalat per Lionnel Terray i Guido Magnone van fer cim per primer cop al Fitz Roy (3405 m) després de superar 950 m de desnivell amb dificultats de 6b+ amb 33 hores d'escalada l'any 1952.

El seu germà Cerro Torre (3102 m) es va resistir a la dècada dels 50, després de varis intents fallits, cobrant-se alguna que altre vida i considerant-se un pic inescalable. 16 anys més tard al 1970 els Italians dirigits per Maestri ho van aconseguir, però necessitats de l'ajuda d'un perforador que pesava uns 180 kg per poder assegurar els claus (via "Compressor").