Deixem Puno per dirigir-nos cap a Arequipa amb l'intenció d'anar a veure el Canyó del Colca, el segon més gran del món, bé està en disputes amb el primer, o sigui que més o menys...En fi, que un cop a Arequipa vam anar a l'oficina d'informació turística i allà vam decidir que ho fariem pel nostre compte i sense guia, vam arreglar les motxiles i a mig matí varem anar fins a Chivay, amb l'agradable sorpresa que eren festes, ens esperava una "corrida" de toros, semblava més el torero bombero que una altra cosa, lo bo que tenien era que no mataven el toro, però tenien unes feinades a treure'ls i a entrar-los que era massa, a més qualsevol es veia valent per baixar al "ruedo" i fer els seus "pinitos", era com les vaquilles d'Olot, el públic tothom local, només feien cas quan enganxaven a algun i mentrestant menjaven gelatina amb merengue. Pel vespre, vam anar als banys termals a relaxar-nos per la dura caminata que ens esperava l'endemà baixant el Canyó, però abans vam fer parada a les 4 de la matinada al mirador del Cóndor per veure com aquests sortien a fer els seus primers vols, però van ser més llestos que nosaltres i fins les 7 del matí quan ja estavem mig glaçats amb els primers rajos de sol van començar a sortir, l'espera, però va valer realment la pena, veure d'aprop la majestuositat del vol del gran cóndor és espectacular. Ens va recollir un altre autocar cap a Cabanaconde on iniciariem el nostre descens cap al paradís de Llaguar on vam arribar empolsegats i cansats, però els banys termals al costat del riu Colca i la inmensa tranquilitat de ser els únics turistes, sense llum, aigua corrent, cotxes ni cap dels luxes de la civilització, això si! una bona truita de riu fresca, una cabanya ben acollidora i un cel d'estrelles impagable, com brillaven!!! ens van recuperar pel difícil i llarg ascens (de 2100 m.s.n.m a 3500 m.s.n.m), després de 4 caluroses hores ja tornavem a ser a Cabanaconde on agafariem un bus de 6 hores fins a Arequipa altre vegada.
PARACAS
En una guia local vam sentir parlar de Paracas, on hi havia lleons marins i pingüins, i com que la Montse desde Ushuaia tenia ganes de veure'n, ja hi vam ser!!! Ens vam sorpendre molt de veure-ho tot en ruïnes, sobretot la ciutat de Pisco (a 10 min de Paracas) , doncs resulta que l'agost de l'any passat van patir un terratremol de 7.9, i va ser debastador, encara hi ha ONGs treballant a la Zona, era molt trist veure tot allò!!! Però, la gent té moltes ganes de tirar endavant i de reconstruir la ciutat. Nosaltres vam aprofitar per descansar a l'hostal, ja que portavem uns dies de molt ritme, i estar al costat del mar ens va relaxar molt, de totes maneres no vam perdre l'oportunitat d'anar a les Illes Ballestes a veure animalons, va estar molt bé, però la Montse, com sempre, es va marejar com una sopa i per postres ens vam quedar sense gasolina a la lancha ràpida en mig del mar!!!Va ser bastant frustrant ja que aquestes illes només estan a 30 minuts de la costa. Més tard ens vam enterar que mentres erem al mar un terratremol d'uns 4 punts va fer presencia a la zona, sort que no ho vam sentir, quina por!!! A part de descansar, vam aprofitar per menjar bé, i degustar el famós "Ceviche", el vam probar de marisc i de Pejerrey (un peix), és boníssim, peix cru cuinat amb suc de llimona i una guarnició de ceva, patata i moniato.
LIMA
Ja s'acaben els nostres dies a Sud-amèrica, estavem una mica espantats amb Lima, tothom ens deia que era una ciutat molt perillosa, i evidentment hi ha zones que ho són, però nosaltres ens hem mogut per Miraflores i Barrancos, i comparat amb la Paz, això és com qualsevol altre ciutat europea, apart dels cops de bocina, que és com l'escut protector dels conductors sud-americans, com atabalen!!! Hem aprofitat aquests dies per fer algunes compres i menjar fast food (Excepte el dia del cumple de la Montse que vam anar a un restaurant amb cara i ulls, a menjar una bona parrillada) De totes maneres avui l'últim dia, ja ens han colat dos bitllets de 10 soles falsos (uns 5€), però ens fan anar ben malament, ja que intentem tenir lo just per poder marxar sense treure altre cop del caixer i evitar més comisions. També hem anat al centre, ens hem despistat una mica i els venedors del lloc ens han començat a fer senyals per tal que marxessim d'aquella zona, resulta que ens haviem posat en un barri xungo on perillava la nostra vida (bé, això ens han dit), uff!!! sort que hem sortit ràpid, com diuen aquí: "por la dudas!".
Ja s'acaben els nostres dies a Sud-amèrica, estavem una mica espantats amb Lima, tothom ens deia que era una ciutat molt perillosa, i evidentment hi ha zones que ho són, però nosaltres ens hem mogut per Miraflores i Barrancos, i comparat amb la Paz, això és com qualsevol altre ciutat europea, apart dels cops de bocina, que és com l'escut protector dels conductors sud-americans, com atabalen!!! Hem aprofitat aquests dies per fer algunes compres i menjar fast food (Excepte el dia del cumple de la Montse que vam anar a un restaurant amb cara i ulls, a menjar una bona parrillada) De totes maneres avui l'últim dia, ja ens han colat dos bitllets de 10 soles falsos (uns 5€), però ens fan anar ben malament, ja que intentem tenir lo just per poder marxar sense treure altre cop del caixer i evitar més comisions. També hem anat al centre, ens hem despistat una mica i els venedors del lloc ens han començat a fer senyals per tal que marxessim d'aquella zona, resulta que ens haviem posat en un barri xungo on perillava la nostra vida (bé, això ens han dit), uff!!! sort que hem sortit ràpid, com diuen aquí: "por la dudas!".
Entrades
