25 d’octubre del 2008

QUE ARRIBEN ELS FARANG!!!

Deixem enrere Cambotja, de cami, al bus, amb aire acondicionat (un luxe!), parem a diversos llocs per poder fer pipi i menjar alguna cosa, en una d'aquestes parades hi ha una venedora amb un cubell ple de tarantules fregides, una en compra, i en Xavier s'atreveix a probar-les, tenien gust a fregits!!!
Ja veieu continuem endurint els nostres estomags! Abans d'entrar a Laos fem parada tecnica i ens quedem a dormir a Stung Treng, el poble en si no te res, pero alla vam comencar a experimentar els estralls de la incomunicacio, vam decidir que no voliem que ens estafessin mes i vam anar a un restaurant de gent local, ni una Coca-Cola ens van donar, no ens entenien ni a "tirus", al final vam menjar una sopa de noodles amb no se que i una aigua feta freda d'un color verdos i un gust estrany! L'endema vam agafar una furgoneta local per passar la frontera, alla vam tornar a trobar a un noi America que hem anat coincidint desde Siem Reap (Camboia), el pas de la frontera sense complicacions, a part de la "propina" que demana la policia per possar-te el segell, estem tan acostumats a regatejar, que tambe ho vam probar, pero no va colar!Vam arribar a Dondet (Laos) amb barca motora creuant el riu Mekong, i alla, SORPRESA!!!no ens esperava ningu de cap guest house, vam haver de buscar pel nostre compte (aixo tambe es un luxe, ja que quan tens mes de deu persones intentant vendre't alguna cosa , t'atabales de tal manera que acabes estressat!). Vam trobar un Bungalow amb dutxa a dins per 2,5 Euros la nit. A Laos es respira molta tranquil.litat, ningu t'atabala, no hi ha masses turistes i els preus son bons. El dia seguent, vam llogar dues bicis i ens vam dirigir cap a una cascada i depres un refrescant bany a la "platja" del Mekong (semblava un miratge, una caleta de sorra per nosaltres solets i amb "xiringuito" on hi vam dinar...per variar noodles!). De tornada, vam decidir que haviem de comprar en Pascual, i aixi va ser, la incomunicacio tambe va ser present, pero al final ens vam entendre prou! Ja ens veus buscant una caixa, a les escombreries, i un sac per transportar-lo. El primer viatge d'en Pascual, va ser amb baixel per sortir de l'illa i despres en bus local (uns camions amb sostre cobert i uns bancs laterals per seure), pero ningu ens mirava, ja que erem els mes normals, una gallina???Una duia com 30 sacs de granotes...quina pudor que feien!!!De sobte, Flipppp!!!picada a la cama de la Montse, una abella gegant de color negre i taronja...quin mal mes bestia! un senyor local va portar un unguent, l'America una pomada, una noia deia que hi posses saliva i m'entres allo es butia que no vegis, pero quan amb gestos vam poder averiguar que d'aixo no es moriria, ni es posaria malalta, ja vam estar tranquils!
S'acosta el cumple d'en Xevi i volem tirar la casa per la finestra, veiem que la guia parla d'un Resort per 20 USD la nit, i cap alla anem... Tadfane Resort... quina merdeta, ens cobren 35 USD i de luxes cap! Pertant nomes hi estem un dia, penseu que solem pagar com a molt 5 USD la nit. Al mati, no ens van voler ni portar a la carretera a uns 2 kms, ja ens veus maletes i Pascual cap a buscar un bus per anar al poble de Tadlo, un bus carregat fins als topes, on tothom ens obria la caixa per veure que hi duiem! Arribem a Tadlo Falls, aixo ja te una atlre pinta, just davant del riu trobem un bungalow amb vistes a unes cascades i amb lavabo amb aigua calenta, per menys de 5 eur la nit, aixo ja te mes cara de regal d'aniversari!!!Com a regal la Montse volia un pastis i espelmes, la incomunicacio va tornar a ser present, va sortir el "tiru" per la culata, pero va ser divertit, les espelmes les van dur abans de sopar i empaquetades, jejeje, el pastis va ser un crep de xocolata i platan.
Pel que fa a en Pascual, dorm a l'habitacio amb nosaltres, es porta molt be, no fa gens de soroll i ens deixa dormir, l'alimentem amb arros i ahir el vam treure a passejar!
Avui ha estat molt be, hem anat a fer un trekking, el guia, un sr. de 72 anys, guarnit amb gorra (al reves), pantalons taronges, mitjons sota genoll, bambes de jugar a basquet...ah! i el mes important una camara de fer fotos (sense carret i sense piles), encara no sabem per que la duia!!!En fi, ha estat divertit, nomes sabia 4 paraules en angles i quan intentavem tenir una conversa, sempre deia que si! Hem fet una caminada enfilant-nos a una de les muntanyetes que hi ha aqui a prop, no semblava molt interessant, pero la cosa s'ha arreglat quan hem baixat per la part del darrera i hem pogut visitar dos poblets, molt autentics, amb cases de fusta i palla, i sobretot plens de nens que cridaven FARANG! FARANG! i sortien fins i tot de sota les pedres, farang vol dir estranger, que ve de quan hi havien els francesos. Els mes petits ens tenien por i ploraven, altres ens saludaven de lluny dient SAWASDIIIIII! (hola), per moments com els d'avui val la pena estar un any lluny de casa, en cap moment han demanat diners ni res, nomes un somriure a canvi.
LA NOSTRA SETMANA AMB EN PASCUAL

20 d’octubre del 2008

JA TENIM EN PASCUAL!!!

Hem pensat que lo de dormir en un puti, aqui a Laos no era molt facil, per tant com que aixo esta ple de gallines hem enredat a una familia per que ens vengues una, hem regatejat i tot! Al final, un pollastre ens ha costat poc menys d'un euro, aquella gent encara no enten per que coi voliem el pollastre, ja que no parlaven angles i era una mica complicat entendre'ns. Un cop ja teniem el pollastre li feim el gest de menjar i s'han pensat que voliem que ens el fessin a la brasa!! al final ja han entes que voliem pinso per donar-li menjar. Ara lo dificil sera portar-lo durant una setmana per aqui i per alla, busos, guests houses,etc...be, ja veurem si resisteix! Pobre!!! ara el repte el te en Pascual!! De moment el tenim lligat a la terrassa d'un bungalow i ja se'ns hi ha cagat i tot!
Tambe podeu veure el video de la captura al youtube (mixvoltaalmon) o al link del costat! Ara si!!!!