30 de maig del 2008

Del Puigmal (2910m) al Huayna-Potosí (6088m)

Això és el que pretenia fer la Montse, tot i que ho va intenar, li van faltar 188 m de paret gairebé vertical...les forces, el fred i la por, van poder amb ella, però tot i això va arribar a 5.900 m, tot un repte!!! Encanvi en Xavier, si que ho va aconseguir des d'on van deixar la Montse amb un altre guia, van ser uns 20 minuts de pujada amb els grampons, el piolet i el nostre guia, Super Mario!!! Tot va començar el dimecres a les 9 del matí on vam fer camí cap al primer refugi (4700 m) on hi fariem nit per tal d'aclimatar-nos, la tarda va servir per fer pràctica amb els grampons i el piolet, i també per fer una mica d'escalada en gel, tot i que l'equipament no era del tot adecuat. L'endemà vam anar al campament Alt (5130 m), a les 6 de la tarda ja ens feien anar a dormir, però dormir en aquesta alçada no es gens fàcil, o sigui que sense dormir a la 1 de la matinada, començava el nostre ascens cap al Huayna Potosí, un cel estrellat, ens acompanyava junt amb els llampecs de la tormenta que hi havia a la Selva, però bastant per sota nostre. Tot el camí era neu i glaç, vam atravessar glaciars i vàrem passar per sota d'algun cerac. El ritme al principi era molt bó, tot i que respirar era una mica difícil, adelantavem alguna que altra cordada, després de 5 hores, ja ens trobavem sota la paret final que porta al cim, aquí va ser on la Montse va dir prou, ja que si intentava pujar i no podia, en Xavier no podria fer cim, ja que només anavem amb un sol guia i una sola corda. Així que després de pensar amb alguna solució, vàrem veure una cordada que ja baixava del cim i que només anava un guia i un turista, pertant la Montse es va quedar en un lloc segur, arresarada del vent, a l'espera d'aquests, i d'aquesta manera en Xavier i en Mario van anar a fer cim. La pujada va ser bastant dura, faltava l'aire i el ritme que marcava el guia era molt fort, així que en Xavier va arribar a d'alt ben afogat, però la vista era magnifica, es podia veure el llac Titicaca, bona part de la cordillera Real i la ciutat de la Paz a vista d'ocell. La baixada va ser molt ràpida i divertida, ja que el guia va muntar un rappel i va ser bufar i fer ampolles.


LA CARRETERA DE LA MORT
La Paz a part d'estar envoltada de meravelloses muntanyes, també ofereix moltes altres alternatives, una d'elles és fer la famosa carretera de la mort en bicicleta, aquesta carretera, va ser durant molts anys l'únic pas entre la frondosa i rica selva amb la ciutat, o sigui que va desde la Paz fins a Coroico, i fas un descens desde 4700 m fins a 1100 m, o sigui que passes de tenir molt fred a molta calor i que et piquin els mosquits, tot vigilant no caure pels gegantints acantilats on tants i tants camioners hi han perdut la vida.