20 de maig del 2008

PAPÀ I MAMÀ

Encara cobant el refredat de cavall, hem decidit repossar uns dies a Sucre, on la temperatura és molt més agradable que la de Potosí. Sucre és una ciutat molt acollidora i amb moltíssima gent per tot arreu, i per fi hem pogut arreglar la càmara de fotos!!!

Quan la Montse ja es trobava millor, vam anar a visitar un orfanat de la ciutat on hi ha nens i nenes desde nadons fins a sis anys. Mentre la mare Clementina ens ensenyava les instal.lacions van venir uns assistens socials i ens va deixar sols al pati on no hi havia cap nen, eren les quatre de la tarda, de sobte va aparèixer un nen que es va fixar de seguit amb en Xavier i la seva samarreta de la concentració de WV, que té molts colors, va començar demanant-li que era allò i de cop li diu: " Me levantas papà!!!", ens vam mirar, però no li vam fer massa cas, al cap d'un moment es gira cap a la Montse i diu: " Y la mamà!!!", ara si que va ser com si ens caigués un jerro d'aigua freda!!! No van tardar massa a sortir molts més nens i nenes, i tots ens deien mamà i papà, ufff!ara ja se'ns en va anar l'ensurt del cos! però un sentiment de tristesa ens va envair, aquells nens i nenes estan en el millor orfanat de Sucre, realment molt nets, molt ben cuidats, amb molt bons hàbits, però els hi falta una cosa important, una cosa que malauradament l'orfanat no els hi pot donar, els seus pares!!!
Vam disfrutar de valent, només haviem anat per parlar deu minuts amb la monja per tal de quedar d'acord per fer pallassos i ens hi vam quedar tota la tarda fins que va ser l'hora de sopar. Cada dia arriben nous voluntaris i els nens busquen constantment la seva atenció. Avui hi hem tornat, però avui seria una tarda especial, ens hem passat la tarda ballant, jugant i fent figures amb els globus, s'ho han passat molt bé i nosaltres també hem gaudit d'ells i la seva alegria!!! Demà hi tornarem, i demà passat anirem a visitar-ne un altre, ja que hem decidit reposar durant uns dies, per tornar a agafar energies per continuar amb el nostre viatge!!!