Buenos Aires querido

Buenos Aires, una ciutat com una altre amb coses bones i dolentes, bones: la simpatia de la gent, el menjar (especialment la carn de vedella), l'ambient, el temps (una mica núvol), els colors, els parcs....dolentes: les olors, la gent dormint al carrer, la gran quantitat de gossos sols i les consequents caquetes, els cotxes vells, sorollosos i contaminants...en fi, com totes les ciutats més o menys.
Estem vivint un munt de noves experiències, estar en un alberg, compartir la cuina, dutxes, bany, habitació, vigilar i tancar constantment les nostres pertinences, llegir la guia i mirar mapes, vigilar amb les despesses, o sigui una tensió constant, segurament ens acostumarem, però ara estem molt atents a tot i a tothom. Fa dos dies que estem a Buenos Aires i ja estem una mica tips de ciutat, hem caminat moltíssim, però també hem fet unes bones migdiades. El tema canvi i monedes el portem una mica peix, estem fent molt càlcul mental, hem estat víctimes de la primera turistada, i ens han fotut 16 pesos per dos mates cocidos (infusió de mate), quan ahir vam dinar per 17 pesos (son uns 3,5€), ja anirem aprenent!!! Tot i que ha estat molt bucòlic, pendre mate al "Caminito"(al barri de la Boca) mentre uns ballarins feien un pase de tango, és el que té ser turista!

JA HI SOM!!!

Hola amics/amigues!!!! Això ja ha començat! No ha estat difícil, tot ha anat passant i ja està, suposo que la il.lusió ha pogut més que la tristesa dels comiats, però també hi hagut algun moment que ens ha costat una mica, però com que no hem parat encara no ens hem adonat, ni d'on som, ni on estem, ni que fem. El dimarts a les 3 de la matinada ens vam aixecar per agafar el primer vol d'aquest viatge, era molt aviat i els nervis ens havien deixat dormir poc, però vam fer camí cap a girona amb els pares de'n Xevi, el comiat va ser ràpid i senzill, és una bona manera d'evitar plors. El viatge a Londres, perfecte, a les 8 del matí ja erem allà, vam anar cap a l'Alberg carregats amb les maletes, va serf fàcil de trobar, un alberg ecònomic (per ser Londres) i amb unes condicions excel.lents, i res que dir-vos de Londres, és una ciutat que ens fascina, és com estar en un parc temàtic, no t'hi avorreixes mai, vam dinar en un thailandés, sopar entrepans de supermercat, i no vam parar, al vespre ja rendits, vam dormir deu hores ben bones, i l'endemà ens vam apuntar a un "free" tour per la ciutat, això de free ho posem entre comes, ja que quan vam ser lloc, evidentment s'havia de pagar, però clar...només la voluntat, però vigilant que aquesta no fos gaire escassa, en fi que la broma ens va costar uns 20 €, però vam tenir tot el matí ocupat, tot i que no vam descobrir ni veure res de nou, el guia (Català i de Terrassa), ens va explicar moltes anècdotes i vam fer amistat amb una senyora d'Àvila, que havia fet la volta al món l'any 78 amb furgoneta, en definitiva tot genial. Per la tarda tocaven museus, a Londres tenen la gran sort que son gratuïts i vam passar tota la tarda visitant-los, a les 7 vam fer camí cap a l'aeroport altre vegada carregats com mules, i vam agarfar l'avió cap a Buenos Aires, un vol també perfecte, llarg, això si! 16 hores o més, però ben alimentats i amb tele interactiva que feia que tot fos més amè i fàcil. O sigui que a les dues hora argentina ja erem a l'alberg, està bastant bé i tenim l'habitació per nosaltres solets!!! Amb el Jet Lag hem dormit tota la tarda...Ja sóm al nostre primer destí i això ja volta...ens anem veient!!!Una forta abraçada!!!!

CASAMENT ENRIC I ISAURA

El passat dia 1 es van casar l'Enric i l'Isaura. Ens ho vam passar molt i molt bé i quan ens van donar els nuvis va ser molt emocionant i la festa una passada, en definitiva perfecte i un dia com pocs, per no oblidar.

Des del nostre blog, us desitjem que sigueu molt feliços i que us vagi molt bé la vida de casats...com diu l'Enric: " ara ja puc dir que és la meva dona" ENHORABONA ALS DOS!!!

LA COLLA

La colla ha escrit:

* Ei parelleta!!!

Suposem que amb aquestes potes fareu molts quilometres, però es clar, és el que toca si es va a fer la volta al món.

Nosaltres estarem aquí, plens de nostàlgia, seguint les vostres peripècies.

I sense esperar menys de vosaltres, esperem que difondreu el ball dels nostres gegants, sobretot d'en Gentil per tot el món.

Apa que vagi bé i esperem que sigui l'aventura de la vostra vida. Molta sort!!!

Nosaltres:

Sou els millors!!! Moltes gràcies i fins aviat!!!No ens oblideu...

DINAR DE COMIAT AL COBERT

Un viatge com el nostre comporta molts comiats i després d'acomiadar-nos dels amics, feina, familia de la Montse, faltava la familia de la meva part.

Així que aquest diumenge després de la cursa d'esquí de muntanya vàrem fer un bon dinar i uns bons riures al cobert.

I aquí teniu la familia Guillaumes Corbatera al complert!!

BON COMIAT AMB POCATRAÇA

Estava una mica indecís per correr o no la Pocatraça, però les ganes de tornar a sentir l'emoció d'una cursa i sabent que estaria un any sense poder tornar a correr em va fer decidir. I tot s'ha de dir, va valer molt la pena. Va ser un diumenge complert tot i la manca de neu d'aquest any, l'organització s'ho va ben currar amb un recorregut alpí i força tècnic. Malgrat la meva modesta temporada m'ho vaig passar molt bé i vaig fer un bon paperet. Tot s'ha de dir per això, que jugavem a casa i teniem una afició que ens va animar molt i ens va fer treure les forces d'allà on no n'hi havien.

Així vaig poder-me despedir del meu equip TAGA TEAM i de tots aquells que encara no havia vist aquesta temporada, però que també hem suat i hem patit tantes vegades plegats. Gràcies a tots pel vostre suport i seguiu entrenant fort que la temporada està a mig fer i encara pot nevar!!!.

Adéu CASALS, Adéu TMI

Ha estat una etapa més de les nostres vides, i com tot ha tingut moments bons i moments dolents, però tots els comiats dolen...encara que sigui de la feina, però els anys i veure cada dia a la mateixa gent et marca, la pèrdua d'aquesta monotonia, és bo i dolent alhora, no sé...tal com diem mals buscats no dolen tant, segurament no, però avui estem una mica tristos...Tot i que una vegada hagi finalitzat aquest any fantàstic que ens espera, sempre som a temps de tornar enrere, per tant no val la pena enyorar la seguretat i la comoditat de tenir una feina fixe, segurament n'hi hauran d'altres. Malgrat tot, trobarem a faltar la gent amb qui ens topavem cada dia. Una abraçada a tots!!!

UN DINAR EMOCIONANT!!!EL MEU AVI FA 90 ANYS

Quan la meva mare em va dir que escrigués alguna cosa per l’aniversari de l’avi, se’m van passar moltes coses pel cap, records viscuts, moments innolvidables, imatges que semblen fotografies…pensant en tot això de cop em van venir ganes de plorar, vaig sentir un barreig d’emoció i enyorança…tinc tantes coses boniques a dir del meu avi que no sé per on començar. Me’n recordo quan de petita m’acompanyava cada matí a l’escola i em comprava grans coques de chocolata, que encara ara cada vegada que en tinc un troç a les mans recordo al meu avi i el nostre camí feliç cap a l’escola, tots dos ben eixerits agafats de la mà cap aquell destí diàri. Els diumenges al vespre veien Dallas. Recordo bones olors, com la de mandarina al sofà, la d’herbes a la cuina, les pomadas de la iaia, el cuarto del pà. A l’estiu, anar a l’hort era tota una aventura, l’avi sempre estava amb les tomateres, els enciams, plantant patates…això de ser pagès ho ha portat sempre a la sang, tot i deixar la Coma, l’hort els hi ha donat molt bons moments. L’avi, quiet i silenciós, que sempre té un, oli! a punt quan entres per la porta, el meu avi també és besavi, pare i marit, un avi com n’hi ha pocs, entranyable i senzill, de poques paraules, això si!, però una persona que sense necessitat de dir res et deixa emprempta, el iaio Pepet es mereix moltes coses, s’ho ha guanyat a pols, avui ens té a tots aquí per celebar que fa noranta anys, sembla impossible, però la seva calma i serenitat l’han mantingut jove malgrat els anys, a tots ens agradaria ser com ell, el meu avi!
En la nostra familia, els petons i les abraçades no triomfen, malgrat això ens estimem, no cal dir-ho per saber-ho, però avui que falten pocs dies per que emprengui un llarg viatge d’un any per complir un dels meus somnis, aprofito que estem tots aquí, per dir-vos explicitament que us estimo i que el record d’avui junts a can Rafa amb el nostre Pepet serà una foto que portaré en el meu cor i en els meus pensaments per sempre, espero que tots vosaltres, que segurament teniu uns altres records i vivencies agradables amb en Pepet, feu un clic a aquest moment i ho guardeu profundament. De ben segur ni hauràn molts més, però cada moment és únic i irrepetible, a aquest jo ja li he posat títol: el meu avi fa noranta anys!

Compte enrere!!! COMIATS

17 DIES PER COMENÇAR EL NOSTRE SOMNI...ÚLTIMA SETMANA A LA FEINA...ÚLTIMA FESTA DE COMIAT...ÚLTIMS DIES DE SOFÀ...ÚLTIMS DIES DE VEURE LA FAMÍLIA...PERÒ TOT ES TEMPORAL, UN ANYET SE'NS PASSARÀ VOLANT!!! TORNAREM PLENS D'ENERGIA I DE NOVES EXPERIÈNCIES!

Aviat farem maletes, no sé ni per on començar...amb el pilot de voluntaris que tenim per portar-les...ningú s'ha ofert per fer-les!!jajajaja

COMIAT ISAURA - UN DIA DIVERTIT 16/02/08

PER FI!!! LLICENCIADA

Un dels motius per marxar el més de març era poder acabar la llicenciatura en Ciències del Treball, feia cinc anys que estava fent-la a través de la UOC, amb sacrifici i dedicació, només em faltaven 8 assignatures i tenia ganes d'acabar-les abans de marxar, eren moltes hores que hi havia de dedicar i hi havia moments que ho veia molt negre, dies de nervis i de mal humor, però al final tot té recompensa i ahir després d'esperar tot el cap de setmana a les deu i mitja de la nit, per fi, va arribar la última nota que em faltava per saber...Quina Alegria!!! Ja està! ja sóc llicenciada i ara em mereixo un any sabàtic!!!

Gràcies a tots pel suport rebut quan tenia ganes de llençar la tovallola!

"El futur té molts noms. Per als febles és allò que no es pot assolir mai. Per als temorosos, és allò desconegut. Per als valents, és l’oportunitat."

Tan sols manca un mes per començar el nostre somni, es fa difícil pensar que ja ho tenim aquí, estem en un punt en el que falta molt temps per preparar algunes coses, però poc per fer-ne d'altres. Ja ha començat un compte errere que ens farà despertar del nostre somni i veure en realitat el gran pas que hem fet, de tant pensar i parlar-ne, ha arribat un punt que em sembla una cursa innacabable sense final, o un kit kat a la quotidianitat, on quan s'acabi, tot tornarà a ser igual, però no serà així, nosaltres ja no serem els mateixos, segurament millors, viurem moltes aventures i realitats molt diferents de les que tenim ara mateix i per tant serà positiu i enriquidor. Esperem ajudar-vos a somiar amb el nostre blog i les nostres aventures, ja sabeu que estem encantats que participeu i poseu els vostres comentaris, ens ajudaran moltíssim a no sentir-nos sols ni lluny de casa.

Molts de vosaltres ens comenteu que no escrivim gaire al blog, per una banda això ens mostra molt l'interès per la vostra part i per l'altre ens dona ganes d'escriure-hi, però volem reservar les notícies per quan realment estiguem viatjant, tot i que prou ganes tenim d'escriure, però encara falta una miqueta...però no patiu que això de poder fer un diari del viatge ens motiva molt i per tant encara que no s'ho llegeixi ningú serà un molt bon record per a nosaltres!

Mentre vivim aquesta tensa calma que suposa l'espera, també estic neguitosa per saber les últimes notes de la llicenciatura, espero donar-vos bones notícies aviat!!!!

ELS REIS ENS HAN PORTAT MERCHANDISING

UN FINAL D'ANY PERFECTE

Tot va anar perfecte, millor seria impossible. Varem passar un bon cap de setmana a Andorra esquiant, gaudint d'una bona neu i de bona companyia. La nit de fi d'any, no podem demanar més, tot va anar rodat i sense complicacions...tot i que una recepcionista despistada ens va fer perdre una hora inutilment, pel demés el balanç és més que positiu, la nit va estar molt divertida, i tot i que estavem un xic cansats vam rematar la festa amb un bon dinar a Don Pernil, amb els nostres Dj's: en Xevi i l'Anna (duo ABBA), l'Alba i Adrià (àlies Dj Arni) i en Jaume i la Roser (Dj's Pochus), va faltar el Dj Lianyu que va marxar, un cop feta la feina, cap a altres horitzons...Gràcies a tots!!!

FELIÇ ANY NOU!!! ESPEREM QUE AQUEST ANY SIGUI INOLVIDABLE!
P.D.: AVUI ENS HAN POSAT LES ÚLTIMES VACUNES A OLOT!!!OLÉ!

(més fotos d'aquests dies en el link DE LES NOSTRES FOTOS)

BON NADAL 2007

Aquest és l’últim Nadal que passarem amb vosaltres abans de marxar, per això volem desitjar-vos el millor i disfrutar d’aquestes festes junt a vosaltres que ens estimeu sense condicions, que ens coneixeu i sabeu lo bo que hi ha en nosaltres…l’any vinent trobarem a faltar aquests dies junts amb la família i amics que tant ens omplen i que ens fan recuperar la il.lusió i l’alegria de nou. Durant el nostre viatge segurament seràn uns dies durs per la distància, però els records i saber que res no s’atura i tot continua ens motivarà a seguir endavant, però per això encara queda molt! Disfrutem el moment: Bon Nadal a TOTS!!!

Heu vist mai un bitllet volta al món?

Ja no ens podem fer enrere!!!

Ara si que ja tenim els bitllets!!Fa molta il.lusió veure un paper ple de vols que anirem gastant a mesura que vagi passant l'any vinen, avui queden tres mesos justos, però encara ens falta molta feina, sobretot les vacunes, visats, carnet de conduir internacional, buscar hotel a Buenos Aires pels primers dies, algunes rutes etc... Però tot per pams, ja que aquest desembre el tenim molt i molt ple, si tot va bé acabo la carrera i tinc molta, molta feina, al gener examens, és que tot s'ajunta!també tenim algun bolo, un munt de sopars, dinars, volem esquiar (tot i que ja fa 15 dies que ens hem estrenat), fer compres, uff!!! quin estres, no?... Bé com tothom!!!

Ens hem fet fer un parell de vestits de pallasso que ocupin poc lloc i que ens endurem junt a dos nassos i un cd amb les cançons del Show, i d'aquesta manera si anem a visitar algun orfanat tindrem algun recurs per fer feliços aquells nens, arrencar-los un somriure, encara que sigui per un instant...he pensat fer algun nou espectacle amb mimica, tot i que no és molt lo nostre...si algú te una idea estem oberts a tot!!! Ja sabeu que teniu els comentaris d'aquest blog per posar el que volgueu!!! Ens fa molta il.lusió que la gent participi del nostre projecte. Doncs fins aviat!!!

UN GRAN PES MENYS

Avui, ja no he pogut més!!! ho he hagut de dir a la feina, i no sabeu el pes que m'he tret del damunt, ara ja ho podrem dir a tothom i disfrutar de la nostra decisió sense amagar-nos de res. En el meu cas s'ho han agafat molt i molt bé, bé defet avui només ho he dit al Director General, però m'ha recolzat i estic orgullosa que hagi estat així. A veure en Xevi...m'entre estic escribint aquestes línies ell ho està dient, quin marrón, espero que tingui sort!!! A mi em tremolava tot, sóc extremadament nerviosa...a veure si la volta al món em serveix per relaxar-me una mica davant les decisions importants...

M'acaba de trucar en Xevi...ja està...que bé...ufff!!! Ara ja ho podem fer oficial! Ja ho tenim coll avall. Fins aviat!!!

Port Aventura: Un cap de setmana agredolç

Més dolç que agre...deprès de passar un bon cap de setmana a Salou i a Port Aventura, amb la Jana, l'Eli i en Joel, el final va deixar un bon mal regust de boca...uns desgraciats ens havien robat!!!

Dissabte a la tarda vam fer camí cap a Salou, la petita Jana, feia camí cap a un munt de noves sensacions, el seu primer camping, el seu primer dia a Port Aventura, el primer cap de setmana amb el seu padrí...i el seu primer robatori!!! Durant tot el dia es va portar molt i molt bé, anavem fent torns per disfrutar de les atraccions, va fer un sol de cine, i ben contents tornavem cap al cotxe, quan l'Eli va veure alguna cosa estranya, ostres ens havien trencat els vidres, a nosaltres i a tots els que teniem al costat, que trist!!! Van xafar el vidre del portó lateral, xafant la porta, ens van obrir la nevera, la guantera, i aparentment només semblava que ens havien robat el GPS, però no al cap de mitja hora vam descobrir que ens faltava la bossa de'n Xevi, amb les ulleres graduades, el d.n.i en procés de renovació i les claus de casa i de la feina, vam trucar a a la polícia i ens van fer anar al cuartel de la Guardia Civil, sort que vam arribar primers, perque no sé a quina hora haguessim arribat a casa, mentre estavem fent declaració vam descobrir que a la Jana també li havien robat la bossa amb els bolquers, pijama, termometre,etc...en fi vam denunciar, una bona gent ens va ajudar a tapar el vidre amb uns cartrons (sort, per que la polícia deia que no tenia ni cel.lo!!!) ...i quan ja erem al cotxe vam descobrir que també li havien fotut la jaqueta a en Xevi...ja no valia la pena tornar enrere...i apedeçats vam arribar a casa esgotats pel llarg dia...ple d'aventures...sort que la majoria van ser bones!!!

4art PAS

Varem prendre la decisió, ens varem informar, ho varem dir a la família i ara ja tenim els bitllets!!! Ja hem fet el primer pagament i tenim número de reserva, quina il.lusió tant gran...de moment el més anguniós de tot són les vacunes, com a mínim haurem d’anar-hi deu vegades al CAS d’olot, enmig de drogadictes i immigrants, sortim cada setmana més foradats que un colador...tot i així encara no estem immunitzats de tot, l’Estat en ha d’aprovar una vacuna, l’encefalitis japonesa, després haurem d’anar a Girona a posar-nos la única vacuna obligatòria de tot el món, la febre groga, però també hem de demanar audiència, en fi, i tot i això encara no sabem que fer amb la Malària, no podem pas prendre pastilles durant un any, i l’esperada vacuna que no hi ha manera que surti i segurament no sortirà fins d’aquí uns 3 o 4 anys o sigui que ens haurem de protegir de les picades de mosquit ( roba de cotó, no sortir per la tarda quan es fa fosc, dormir amb mosquiteres, braçalets repel.lents, repel.lents en esprai, etc...) tota precaució és poca per poder disfrutar del nostre viatge. COMENÇA EL COMTE ENRERE!!! 4 mesos...

Haguessin preferit una altra cosa!!!

Els meus pares haguessin preferit rebre una altra notícia, però han estat molt més oberts del que em pensava i s’ho van afagar bastant bé, la meva mare no ho acabava d’entendre, però deia que era una decisió nostra i que si ho creiem així que endavant, encanvi el meu pare, que li agrada més viatjar ho entenia més, tot i que com es normal pateixen pel que ens pugui passar, però tots sabem que de coses ens en podem passar moltes, fins i tot a casa, pertant com sempre diem en Xevi i jo, SI NO HO FEM ARA NO HO FAREM MAI!!! Estem contents d’haver-ho dit, hem fet un pas més i ja falta menys…Uffff!

RTW - PRIMERS SORPRESOS

Ja tenim resposta de roundtheworldflight.com, són molt eficients i simpàtics, ens han dit que és possible la ruta que tenim pensada, la qual hem variat una mica de l’anterior penjada al blog, Londres- Lima (viatje terrestre) –Buenos Aires – Nova Zelanda –Austràlia – Tailandia – China – India. EL preu està molt bé 1400 GBP més taxes, ens estalviem uns 1000 € per bitllet vers els pressupostos que ens han fet fins ara. Hem quedat que ho tancarem tot la setmana que ve per telèfon…llàstima que ho hem de fer en anglès…però bé, ja ens va bé per practicar anglès.

Bé, ja vam donar la notícia als pares de’n Xevi, jo ho vaig passar molt malament, però és un pas que haviem de fer i ja està fet, s’ho van pendre força bé, però amb el disgust normal i totalment comprensible, tot i que suposo que ho entenen perfectament, tenen les pors normals i el neguit al desconegut, el mateix que nosaltres, però nosaltres hem pres la desició i ells se l’han trobada.

En fi, d’aquí a dues setmanes, a principis d’octubre els hi toca als meus pares, encara ho passaré més malament, ja que a diferència dels pares d’en Xevi, no tenen la ment tant oberta en aquest aspecte, però tinc ganes de fer-ho perque ja ha arribat un moment en el que estic patint moltíssim.

Ganes de dir-ho!!!

Ja no ens podem aguantar més!!! Portem uns vuit mesos resistint la temptació de dir-ho a la familia més propera…per sort a finals d’agost ja ho vam dir als primers, que sembla ser que ens estan guardant molt bé el secret, però ara ja tenim il.lusió per explicar-ho a tots, però també se’ns fa difícl tenim por, por a la seva reacció, no volem disgustar a ningú, però si s’ho prenen bé serà fantàstic, estem molt i molt il.lusionats i cada dia veiem més aprop el gran moment de marxar. Aviat us direm com a anat tot!!!

ASSEGURANÇA I BITLLETS

Quin calvari!!!Portem quinze dies intentant comprar els famosos bitllets RTW ( bitllets volta al món), hem mirat com ja havia dit en notícies anteriors, StarAlliance, però ara ens estem inclinant cap a arroundtheworldflights, sembla molt més econòmic, però encara estem esperant resposta, pel que fa a assegurances ens trobem amb el mateix, moltes i totes molt bones, unes més cares i altres més econòmiques, però la de arroundtheworldflights sembla la més competent, però si no compres els bitllets no et fan l’assegurança, tot i que si realment ens deixen fer la ruta que volem fer, ens estalviarem molts diners vers Rumbo, Oneworld o StarAlliance, però haurem de sortir de Londres, tot i que no és cap problema ja que amb ryanair podem trobar vols per 50 € cada un. Esperem resoldre el tema aviat, ja que una vegada tinguem els bitllets i les assegurances, ja podrem fer els visats.

VACUNACIONS

Aquest octubre ens anirem a vacunar de les vacunes que ens manquen, com la febre groga (obligatòria), que ens expliquin com hem de pendre les pastilles de la malaria, medicaments que ens hem d'emportar, etc... Per a mi, el més important és la nostra salut, ja que sense una bona salut no podrem disfrutar d'aquest any fantàstic que ens espera ple d'emocions noves, llocs nous, noves olors, gent nova, etc...encara que som concients que també tindrem mals moments i que alguna que altra malaltia patirem, però l'aventura val la pena.

LA RUTA

GIRONA-LONDRES (04/03/08) - ARGENTINA 05/03/08 4 MESOS PER SUD AMERICA ARGENTINA-BRASIL-CHILE-BOLIVIA-PERÚ

PERÚ- NOVA ZELANDA1 MES

NOVA ZELANDA - AUSTRALIA 1 MES I MIG

AUSTALIA -THAILANDIA 1 MES

THAILANDIA - CHINA 2 MESOS I MIG

CHINA - INDIA 2 MESOS

JA HEM CALCULAT LES MILLES QUE AIXÒ SUPOSA AMB STARALLIANCE, SÓN UNES 39.000 I VALDRÀ UNS 3000 € CADA UN, TAMBÉ ESTEM MIRANT ALTRES ALTERNATIVES PER MIRAR D'ACONSEGUIR UN PREU MÉS ECONÒMIC.

JA TENIM UN PRESSUPOST GLOBAL I DIARI CALCULAT PER PAÏSOS, QUE CONTEMPLA EL MENJAR, DORMIR I VIATGES INTERNS PER AQUEST ANY, L'HEM ELABORAT A PARTIR DE PREUS DE GUIES I QUE HEM TROBAT PER INTERNET...

Preparatius d'una volta al món

A principis de gener del 2007, en Xevi i jo (Montse) vam decidir fer la volta al món, des d'aleshores fins avui, hem estat informant-nos, preparant pressupostos, llegint llibres, anant a conferències, mirant guies, etc... Ara ja queden només 5 mesos per iniciar el nostre viatge somiat i ha arribat el moment de dir-ho a la família, i més en concret als pares, no sabem com s'ho agafaràn, tots dos sóm fills únics, i sobretot els meus pares són molt patidors, tenim pensat dir-ho a finals d'aquest més, per a mi crec que és el moment més difícil del que és i ha estat pendre aquesta desició, esperem que una vegada hagin acceptat la notícia, s'ho prenguin com una cosa positiva i bona per a nosaltres, la veritat és que fa molts anys que treballem i un dels principals problemes és deixar la feina, en Xevi va estudiar disseny industrial i ja va passar 6 mesos fora de casa, estudiant anglès a Gran Bretanya, i ara fa 5 anys que està treballant, però jo tot i haver estudiat dues carreres, empresarials i ciències del treball, si no ha estat per unes vacances no m'he mogut de Ripoll, vaig estudiar empresarials a Vic i ciències del treball a distància per la UOC, els meus pares ja no els hi agradava la idea que estudiés a Barcelona, sempre m'han volgut aprop (ja he dit que són bastant patidors!), per tant suposo que sobretot seràn els meus pares els que s'ho pendran més malament, però això no ens ha d'aturar, ja que ara és el nostre moment!, en Xevi farà 30 anys a l'octubre, jo en tinc 28, no tenim cap lligam ni econòmic ni familiar (fills), i encara sóm el prou joves i el suficientment madurs per empendre aquest viatge que esperem que canviï les nostres vides i manera de pensar i afrontar la vida...