IMPRESSIONANTS CATARATES D`IGUAZU

En els nostres plans no entrava anar a Cataratas d`Iguazù i la Teresa ens va motivar a anar-hi, la veritat que ha estat una molt bona experiencia, dificil d`explicar, per molt bé que us ho expliquem s`ha de veure, és increïble!!! Portem cinc dies a Iguazú, estem disfrutant com mai, sembla que tornem a tenir 15 anys, passem llargues estones a la piscina, fem barbacoes, coneixem gent d'arreu, ballem, juguem, llegim...estem feliços! Ahir vam anar a Paraguay, no ens va agradar gens, per arribar-hi vam agafar molts autocars, i un cop allà, ens vam agobiar de seguida, molta gent, molta calor, mil venedors oferint coses, semblava Andorra però amb més agobio, molt més pobre i molt més gran. La gent d'Argentina i Brazil van a Paraguay a comprar electronica, tabac -un cartro val un dollar-, perfums, roba a l'engròs, etc...s'ha d'atravessar un pont, que resulta que es terra de ningú, ens van recomanar no passar més tard de les cinc de la tarda, la veritat és que el vam passar, a peu, una mica acollonits, ja que a l'autobus una dona ens va explicar que feia dos mesos van atracar a una noia i la van tirar d'altabaix, però tampoc ens vam sentir gaire insegurs!!! De totes maneres, vam estar a paraguay poc més de tres hores i vam aprofitar la tornada per veure les catarates pel cantó de Brazil.

Avui no ens em mogut de l'alberg, però ha estat un dia molt enriquidor, hem fet una barbacoa i hem menjat `choripan` amb vi de mendoza, tot un luxe sota una gran ombra i bona companyia.

Fins aviat Buenos Aires

Despres de passar tres nits i quatre dies per Buenos Aires, ha arribat el moment de marxar cap a un altre lloc, vam anar a mirar preus d'autobusos (colectivos), i vam comprar dos bitllets per anar a San Ignacio en un coche cama, son molt i molt comodes, ens van donar sopar, esmorzar, cava, carmels i vam poder veure dues pelis, tot va ajudar a fer que les 11 hores de viatge fossin molt ràpides i agradables. Vam parar a veure unes ruines jessuitiques que son patrimoni de la humanitat, va estar molt be! desprs vam agafar un altre autocar, unes 4 hores, i vam arribar a l`alberg de Puerto Iguazu, molt chulo, ens van rebre amb una barbacoa i un show de tango.

L´alberg, és una passada! Té piscina, activitats, aire acondicionat, bany a l'habitaciò, cuina, etc...res a envejar a un hotel de 4 estrelles. Compartim habitaciò amb l`Erina, de Seatle, en Leandro i la Laura, de Buenos Aires, i una noia misteriosa, que ningù ha vist encara! Bè aquest matì per fi l`hem vist un segon. Ahir al vespre després de la Barbacoa amb caipirinyas incloses, vam poder-nos banyar a la piscina i fer relacions amb tot de gent nova de tot arreu, va estar perfecte!

Aquest matì, ens l'hem pres de descans, piscina i sol, estem una mica vermell, ja que aquì el sol apreta molt! Hem passat el matì amb els companys que no han anat a veure les catarates. Per la tarda, les navarres ens han animat a anar a un poblat Guaranì que hi ha a 2 km de l'alberg, i la veritat ès que ha valgut molt la pena, ens han ensenyat les trampes que utilitzaven per cacar, i hem pogut veure com és el seu dia a dia en mig de la pobresa, però tot i això els hem vist molt felicos!

Buenos Aires querido

Buenos Aires, una ciutat com una altre amb coses bones i dolentes, bones: la simpatia de la gent, el menjar (especialment la carn de vedella), l'ambient, el temps (una mica núvol), els colors, els parcs....dolentes: les olors, la gent dormint al carrer, la gran quantitat de gossos sols i les consequents caquetes, els cotxes vells, sorollosos i contaminants...en fi, com totes les ciutats més o menys.
Estem vivint un munt de noves experiències, estar en un alberg, compartir la cuina, dutxes, bany, habitació, vigilar i tancar constantment les nostres pertinences, llegir la guia i mirar mapes, vigilar amb les despesses, o sigui una tensió constant, segurament ens acostumarem, però ara estem molt atents a tot i a tothom. Fa dos dies que estem a Buenos Aires i ja estem una mica tips de ciutat, hem caminat moltíssim, però també hem fet unes bones migdiades. El tema canvi i monedes el portem una mica peix, estem fent molt càlcul mental, hem estat víctimes de la primera turistada, i ens han fotut 16 pesos per dos mates cocidos (infusió de mate), quan ahir vam dinar per 17 pesos (son uns 3,5€), ja anirem aprenent!!! Tot i que ha estat molt bucòlic, pendre mate al "Caminito"(al barri de la Boca) mentre uns ballarins feien un pase de tango, és el que té ser turista!

JA HI SOM!!!

Hola amics/amigues!!!! Això ja ha començat! No ha estat difícil, tot ha anat passant i ja està, suposo que la il.lusió ha pogut més que la tristesa dels comiats, però també hi hagut algun moment que ens ha costat una mica, però com que no hem parat encara no ens hem adonat, ni d'on som, ni on estem, ni que fem. El dimarts a les 3 de la matinada ens vam aixecar per agafar el primer vol d'aquest viatge, era molt aviat i els nervis ens havien deixat dormir poc, però vam fer camí cap a girona amb els pares de'n Xevi, el comiat va ser ràpid i senzill, és una bona manera d'evitar plors. El viatge a Londres, perfecte, a les 8 del matí ja erem allà, vam anar cap a l'Alberg carregats amb les maletes, va serf fàcil de trobar, un alberg ecònomic (per ser Londres) i amb unes condicions excel.lents, i res que dir-vos de Londres, és una ciutat que ens fascina, és com estar en un parc temàtic, no t'hi avorreixes mai, vam dinar en un thailandés, sopar entrepans de supermercat, i no vam parar, al vespre ja rendits, vam dormir deu hores ben bones, i l'endemà ens vam apuntar a un "free" tour per la ciutat, això de free ho posem entre comes, ja que quan vam ser lloc, evidentment s'havia de pagar, però clar...només la voluntat, però vigilant que aquesta no fos gaire escassa, en fi que la broma ens va costar uns 20 €, però vam tenir tot el matí ocupat, tot i que no vam descobrir ni veure res de nou, el guia (Català i de Terrassa), ens va explicar moltes anècdotes i vam fer amistat amb una senyora d'Àvila, que havia fet la volta al món l'any 78 amb furgoneta, en definitiva tot genial. Per la tarda tocaven museus, a Londres tenen la gran sort que son gratuïts i vam passar tota la tarda visitant-los, a les 7 vam fer camí cap a l'aeroport altre vegada carregats com mules, i vam agarfar l'avió cap a Buenos Aires, un vol també perfecte, llarg, això si! 16 hores o més, però ben alimentats i amb tele interactiva que feia que tot fos més amè i fàcil. O sigui que a les dues hora argentina ja erem a l'alberg, està bastant bé i tenim l'habitació per nosaltres solets!!! Amb el Jet Lag hem dormit tota la tarda...Ja sóm al nostre primer destí i això ja volta...ens anem veient!!!Una forta abraçada!!!!

CASAMENT ENRIC I ISAURA

El passat dia 1 es van casar l'Enric i l'Isaura. Ens ho vam passar molt i molt bé i quan ens van donar els nuvis va ser molt emocionant i la festa una passada, en definitiva perfecte i un dia com pocs, per no oblidar.

Des del nostre blog, us desitjem que sigueu molt feliços i que us vagi molt bé la vida de casats...com diu l'Enric: " ara ja puc dir que és la meva dona" ENHORABONA ALS DOS!!!

LA COLLA

La colla ha escrit:

* Ei parelleta!!!

Suposem que amb aquestes potes fareu molts quilometres, però es clar, és el que toca si es va a fer la volta al món.

Nosaltres estarem aquí, plens de nostàlgia, seguint les vostres peripècies.

I sense esperar menys de vosaltres, esperem que difondreu el ball dels nostres gegants, sobretot d'en Gentil per tot el món.

Apa que vagi bé i esperem que sigui l'aventura de la vostra vida. Molta sort!!!

Nosaltres:

Sou els millors!!! Moltes gràcies i fins aviat!!!No ens oblideu...

DINAR DE COMIAT AL COBERT

Un viatge com el nostre comporta molts comiats i després d'acomiadar-nos dels amics, feina, familia de la Montse, faltava la familia de la meva part.

Així que aquest diumenge després de la cursa d'esquí de muntanya vàrem fer un bon dinar i uns bons riures al cobert.

I aquí teniu la familia Guillaumes Corbatera al complert!!

BON COMIAT AMB POCATRAÇA

Estava una mica indecís per correr o no la Pocatraça, però les ganes de tornar a sentir l'emoció d'una cursa i sabent que estaria un any sense poder tornar a correr em va fer decidir. I tot s'ha de dir, va valer molt la pena. Va ser un diumenge complert tot i la manca de neu d'aquest any, l'organització s'ho va ben currar amb un recorregut alpí i força tècnic. Malgrat la meva modesta temporada m'ho vaig passar molt bé i vaig fer un bon paperet. Tot s'ha de dir per això, que jugavem a casa i teniem una afició que ens va animar molt i ens va fer treure les forces d'allà on no n'hi havien.

Així vaig poder-me despedir del meu equip TAGA TEAM i de tots aquells que encara no havia vist aquesta temporada, però que també hem suat i hem patit tantes vegades plegats. Gràcies a tots pel vostre suport i seguiu entrenant fort que la temporada està a mig fer i encara pot nevar!!!.

Adéu CASALS, Adéu TMI

Ha estat una etapa més de les nostres vides, i com tot ha tingut moments bons i moments dolents, però tots els comiats dolen...encara que sigui de la feina, però els anys i veure cada dia a la mateixa gent et marca, la pèrdua d'aquesta monotonia, és bo i dolent alhora, no sé...tal com diem mals buscats no dolen tant, segurament no, però avui estem una mica tristos...Tot i que una vegada hagi finalitzat aquest any fantàstic que ens espera, sempre som a temps de tornar enrere, per tant no val la pena enyorar la seguretat i la comoditat de tenir una feina fixe, segurament n'hi hauran d'altres. Malgrat tot, trobarem a faltar la gent amb qui ens topavem cada dia. Una abraçada a tots!!!

UN DINAR EMOCIONANT!!!EL MEU AVI FA 90 ANYS

Quan la meva mare em va dir que escrigués alguna cosa per l’aniversari de l’avi, se’m van passar moltes coses pel cap, records viscuts, moments innolvidables, imatges que semblen fotografies…pensant en tot això de cop em van venir ganes de plorar, vaig sentir un barreig d’emoció i enyorança…tinc tantes coses boniques a dir del meu avi que no sé per on començar. Me’n recordo quan de petita m’acompanyava cada matí a l’escola i em comprava grans coques de chocolata, que encara ara cada vegada que en tinc un troç a les mans recordo al meu avi i el nostre camí feliç cap a l’escola, tots dos ben eixerits agafats de la mà cap aquell destí diàri. Els diumenges al vespre veien Dallas. Recordo bones olors, com la de mandarina al sofà, la d’herbes a la cuina, les pomadas de la iaia, el cuarto del pà. A l’estiu, anar a l’hort era tota una aventura, l’avi sempre estava amb les tomateres, els enciams, plantant patates…això de ser pagès ho ha portat sempre a la sang, tot i deixar la Coma, l’hort els hi ha donat molt bons moments. L’avi, quiet i silenciós, que sempre té un, oli! a punt quan entres per la porta, el meu avi també és besavi, pare i marit, un avi com n’hi ha pocs, entranyable i senzill, de poques paraules, això si!, però una persona que sense necessitat de dir res et deixa emprempta, el iaio Pepet es mereix moltes coses, s’ho ha guanyat a pols, avui ens té a tots aquí per celebar que fa noranta anys, sembla impossible, però la seva calma i serenitat l’han mantingut jove malgrat els anys, a tots ens agradaria ser com ell, el meu avi!
En la nostra familia, els petons i les abraçades no triomfen, malgrat això ens estimem, no cal dir-ho per saber-ho, però avui que falten pocs dies per que emprengui un llarg viatge d’un any per complir un dels meus somnis, aprofito que estem tots aquí, per dir-vos explicitament que us estimo i que el record d’avui junts a can Rafa amb el nostre Pepet serà una foto que portaré en el meu cor i en els meus pensaments per sempre, espero que tots vosaltres, que segurament teniu uns altres records i vivencies agradables amb en Pepet, feu un clic a aquest moment i ho guardeu profundament. De ben segur ni hauràn molts més, però cada moment és únic i irrepetible, a aquest jo ja li he posat títol: el meu avi fa noranta anys!

Compte enrere!!! COMIATS

17 DIES PER COMENÇAR EL NOSTRE SOMNI...ÚLTIMA SETMANA A LA FEINA...ÚLTIMA FESTA DE COMIAT...ÚLTIMS DIES DE SOFÀ...ÚLTIMS DIES DE VEURE LA FAMÍLIA...PERÒ TOT ES TEMPORAL, UN ANYET SE'NS PASSARÀ VOLANT!!! TORNAREM PLENS D'ENERGIA I DE NOVES EXPERIÈNCIES!

Aviat farem maletes, no sé ni per on començar...amb el pilot de voluntaris que tenim per portar-les...ningú s'ha ofert per fer-les!!jajajaja

COMIAT ISAURA - UN DIA DIVERTIT 16/02/08

PER FI!!! LLICENCIADA

Un dels motius per marxar el més de març era poder acabar la llicenciatura en Ciències del Treball, feia cinc anys que estava fent-la a través de la UOC, amb sacrifici i dedicació, només em faltaven 8 assignatures i tenia ganes d'acabar-les abans de marxar, eren moltes hores que hi havia de dedicar i hi havia moments que ho veia molt negre, dies de nervis i de mal humor, però al final tot té recompensa i ahir després d'esperar tot el cap de setmana a les deu i mitja de la nit, per fi, va arribar la última nota que em faltava per saber...Quina Alegria!!! Ja està! ja sóc llicenciada i ara em mereixo un any sabàtic!!!

Gràcies a tots pel suport rebut quan tenia ganes de llençar la tovallola!

"El futur té molts noms. Per als febles és allò que no es pot assolir mai. Per als temorosos, és allò desconegut. Per als valents, és l’oportunitat."

Tan sols manca un mes per començar el nostre somni, es fa difícil pensar que ja ho tenim aquí, estem en un punt en el que falta molt temps per preparar algunes coses, però poc per fer-ne d'altres. Ja ha començat un compte errere que ens farà despertar del nostre somni i veure en realitat el gran pas que hem fet, de tant pensar i parlar-ne, ha arribat un punt que em sembla una cursa innacabable sense final, o un kit kat a la quotidianitat, on quan s'acabi, tot tornarà a ser igual, però no serà així, nosaltres ja no serem els mateixos, segurament millors, viurem moltes aventures i realitats molt diferents de les que tenim ara mateix i per tant serà positiu i enriquidor. Esperem ajudar-vos a somiar amb el nostre blog i les nostres aventures, ja sabeu que estem encantats que participeu i poseu els vostres comentaris, ens ajudaran moltíssim a no sentir-nos sols ni lluny de casa.

Molts de vosaltres ens comenteu que no escrivim gaire al blog, per una banda això ens mostra molt l'interès per la vostra part i per l'altre ens dona ganes d'escriure-hi, però volem reservar les notícies per quan realment estiguem viatjant, tot i que prou ganes tenim d'escriure, però encara falta una miqueta...però no patiu que això de poder fer un diari del viatge ens motiva molt i per tant encara que no s'ho llegeixi ningú serà un molt bon record per a nosaltres!

Mentre vivim aquesta tensa calma que suposa l'espera, també estic neguitosa per saber les últimes notes de la llicenciatura, espero donar-vos bones notícies aviat!!!!

ELS REIS ENS HAN PORTAT MERCHANDISING

UN FINAL D'ANY PERFECTE

Tot va anar perfecte, millor seria impossible. Varem passar un bon cap de setmana a Andorra esquiant, gaudint d'una bona neu i de bona companyia. La nit de fi d'any, no podem demanar més, tot va anar rodat i sense complicacions...tot i que una recepcionista despistada ens va fer perdre una hora inutilment, pel demés el balanç és més que positiu, la nit va estar molt divertida, i tot i que estavem un xic cansats vam rematar la festa amb un bon dinar a Don Pernil, amb els nostres Dj's: en Xevi i l'Anna (duo ABBA), l'Alba i Adrià (àlies Dj Arni) i en Jaume i la Roser (Dj's Pochus), va faltar el Dj Lianyu que va marxar, un cop feta la feina, cap a altres horitzons...Gràcies a tots!!!

FELIÇ ANY NOU!!! ESPEREM QUE AQUEST ANY SIGUI INOLVIDABLE!
P.D.: AVUI ENS HAN POSAT LES ÚLTIMES VACUNES A OLOT!!!OLÉ!

(més fotos d'aquests dies en el link DE LES NOSTRES FOTOS)