UN GRAN NEGOCI!!!!

Quan ens varen visitar els pares d'en Xevi a Australia ens varen portar unes sabates de trekking per substituir a les nostres atrotinades Salomon que no han durat lo que esperavem. Per error, les que varen portar a la Montse no eren les botes que esperavem, si no unes del Lidl que no li anaven gaire be. Com que les seves Salomon encara no estaven per llencar varem decidir vendre les sabates del Lidl al carrer Rambutri de Bangkok, on pots fer canvis o vendre coses.... per tant per anul.lar pes de la motxilla varem decidir canviar-les per una guia del Sudest asiatic i 100 Baths (2 euros). Aixo va ser ara fa 3 setmanes, el que han durat les Salomon, per tant avui ni "cortos ni perezosos" hem anat a veure quan ens en demanaven per recuperar-les... 700 Baths (14 euros) i ben molles de la pluja. Aixi que li hem explicat la historia al venedor... encara riu! ha mirat la seva ajenda i ha vist que el dia 10/09 va fer aquest canvi, i finalment les hem recuperat per 500 Baths (10 euros). S'ha de ser ruc!!

MYANMAR (EX-BIRMANIA)

Son les 4 del mati del dia 22 de setembre, avui anem a Myanmar, ens fa molta il.lusio! Ben adormits pujem al minibus que ens porta fins a l’aeroport (l’unic acces a Myanmar, es per via aeria), nomes entrar la gent que hi ha ens demana a on anem…a Myanmar? Tots anavem alla mateix, unes 6 persones, entre ells la Gloria (Malaga) i en Victor (Asturies), de seguida captem que son espanyols, tot parlant descobrim que estem exactament els mateixos dies a Myanmar, 12 dies i tenim el mateix vol de tornada, no ens ho podem creure!!! Ens caiem molt be de seguida i anem xerrant tota l’estona, embarquem junts i ens assentem plegats a l’avio, veiem que porten molt ben preparat el pais, ja que tot just comencen el seu viatge de 3 mesos pel sud-est Asiatic, tenen uns plans semblants als nostres pel que fa a Myanmar, i els hi proposem de fer la ruta plegats, des d’aquell moment ja no ens hem separat mes. La primera cosa que fem arribant a Yangon es anar a canviar diners, com que els bancs estan controlats pel govern surt millor fer el canvi en el mercat negre, semblaven traficants de drogues, vam canviar 300 USD cada parella i ens van donar un munt de bitllets de mil kiats que semblavem milionaris, despres vam anar a buscar un bus per anar al llac Inle, al poble de Nyangshwe, 20 hores plenes d’anecdotes, envoltats de sacs de pinso, l’aire acondicionat gotejant, etc… En la segona parada va pujar la policia per traslladar un pres enmanillat de mans i peus i es van assentar just darrera nostre tant tranquils com si res, nomes pensavem que passaria si els polis s’adormien!...mes tard s’hi va afegir un borratxo, que no va parar de vomitar durant 13 hores i fins i tot es va cagar…QUINA PUDOR!!! En fi, tot aixo era per anar adaptant-nos a aquest pais tant diferent al que estem acostumats. Un cop a Inle i sense haver dormit, ens adonem que aqui no hi ha masses turistes i que nosaltres serem l'atraccio, tothom ens mira i observa fixament i molts ens saluden amb molta efusio.
Arribem a uns bungalows molt bonics (QUEEN INN) i decidim descansar una mica, per mala sort ens toca l’habitacio del costat del riu, es mercat i no paren de passar barques que no han passat el control d contaminacio acustica, per primera vegada en 7 mesos vam utilitzar els taps d'orelles, uff! no vam aconseguir dormir. Per la tarda varem contractar una excursio pel voltant del poble amb barca de rem, la vida al riu es impressionant, un es dutxa, l'altre renta la roba, l'altre els plats, l'altre hi pesca, els nens hi juguen, etc...tot ens fascina i no parem de fer fotos a tort i a dret! L'endema amb barca motora tot el dia, vam visitar un mercat de pagesos on la gent de les muntanyes porta els seus productes, tambe pagodes, un monestir, un petit taller textil, una joieria i el barquer al final del dia ens va dur a casa seu, on es dediquen a fer puros de manera manual, pero en cap moment ens van insitir a comprar. El punt fort del nostre viatge a Myanmar ha estat el trekking de 3 dies, dues nits entre Inle i Kalaw, la primera nit vam dormir a un monestir, be dormir es un dir, ja que a les 5 del mati els monjos es van possar a cantar. La segona nit, vam dormir a casa d'una familia, nomes tenen dues habitacions, una on dorm el matrimoni i l'altre, on vam dormir nosaltres, es el menjador i habitacio de la resta de la familia. La caminata va ser molt senzilla, una mica de fang, pero gens complicada, rodejats de camps d'arros i de cacauets, gent treballant al camp, carros tirats per bous o bufals, nens, molts nens, sortien per tot arreu, i quan ens veien ens saludaven euforicament, ens miraven fixament i ens seguien, quan paravem a dinar, tambe en cases particulars, els que vivien a la casa sortien d'ella i es quedaven fora a la porta mirant-nos, encuriosits i embaucats, un dia ens vam adormir i durant tota la migdiada no ens van treure els ulls de sobre, quan ens vam despertar vam intentar interactuar una miqueta amb ells, dient les poques paraules que vam apendre de Myanmares i amb signes, vam descobrir que els hi encanta que els hi tiris fotos i veure-les, quina cara que posaven! es dificil d'explicar la sensacio que aixo ens suposava, encara no ho haviem sentit mai. Quan es va acabar el trekking i ja altre vegada a la ciutat, la gent ja no era igual, pero tot i aixo son gent encantadora, molt amable i sempre somriuen, de totes maneres sempre n'hi ha que volen pendre't el pel, pero que hi farem, tenen pocs turistes i han d'aprofitar-se dels pocs que hi ha...la gent ens demanava si sabiem per quin motiu no ve mes gent, si haviem tingut problemes amb el visat, etc...

De Kalaw vam anar a Bagan amb un autorcar local, nomes 7 hores, pero si el primer va ser tortura, aquest no en parlem...carretera sense asfaltar, sotracs a mil, poc espai al seient, sense aire acondicionat i plens de pols....vam arribar al trencant de Bagan, on teoricament ens haviem d'agafar un taxi, eren les 2 del mati i el bar del poble estava ple d'homes mirant en directe el partit del madrid i quan es va acabar vam veure l'Espanyol (1)-Barca (2) i aixi vam esperar a les 5 del mati que pases un altre bus per fer 50 kilometres mes.

El tema comunicacions aqui esta bastant malament per no dir fatal, el movil va deixar de funcionar al entrar al pais, l'internet, amb una hora pots enviar un parell o tres de missatges de text i moltes pagines web estan bloquejades i no hi pots entrar, el tren potser va mes be pero molt car i varem evitar-lo tambe perque es del govern, que son els unics que viuen be a aquest pais gracies a les altes taxes que apliquen als ciutadans.

Bagan es impressionant, ple de pagodes (temples) per tot arreu mes de 2000, miris on miris veus pagodes, es patrimoni de l'humanitat i no es d'estranyar, el paissatge es fantastic i els nens, que demanen o venen productes turistics, tambe son genials, no els hi donem res material, per que considerem que no es correcte, pero si que els hi dediquem estona jugant i parlant amb ells, vam passar estones molt divertides i entretingudes.

Sortim de Bagan direccio a Mandalay, la ciutat no ens agrada gens, sorollosa, plena de forats, nens demanant a tota hora, etc... El bus tambe te el seu delicte, 6 hores, l'aire acondicionat tambe espatllat, sotracs, conills, gent pels passadissos sentats en taburets, i roda punxada inclosa! Per rematar al cap de dos dies, 18 hores mes de bus fins a Yangon, ara ja el vam buscar de mes qualitat i no va ser tant dur, pero deu ni doret quina tel.la de viatges! A Yangon es on hem vist mes moviment de militars, pero tampoc es que n'hi hagi masses i perill no n'hem sentit en cap moment, la gent encantadora, tecnologicament a anys llum de nosaltres, pero la felicitat i la il.lusio que hem vist a les seves cares sera dificil d'oblidar!!!

Avui ens hem acomiadat de'n Victor i la Gloria, son molt macos, hem fet moltissima amistat i ens hem avingut moltissim, els trobarem a faltar, pero ja ens tornarem a retrobar quan tornem a casa!

VIDEOS MYANMAR

GAIREBE UN PARADIS

Avui tornem a Bangkok des de les illes del sud est de Thailandia, primer hem agafat el ferri fins a Chumporn i apartir d'aqui anirem amb autocar, preferiem el tren, pero tot i que ara ja tornava a funcionar (va estar parat degut als problemes politics de fa unes setmanes), era una mica mes car i per tant ens hem acabat decidint pel bus. Han estat 9 dies genials, sol, platja, bon ambient, relax, etc... Primer vam estar a Kho Samui, la illa mes gran i mes turistica, vam passar 4 dies en un bungalow bastant aprop de la platja amb tele i nevera a la platja mes famosa, la de Chaweng, aixo va suposar, molta gent, molts venedors ambulants i molt transit, en definitiva, com un Bangkok en petit, pero els preus duplicats i on la febre constructora esta a l'alca. Despres, vam anar a petar a Koh phangan, per casualitat, ja que no hi voliem anar, pero ens vam equivocar de port i horaris, i com que aqui ningu t'explica res...en fi, vam estar de sort de totes maneres, ja que valia la pena tambe visitar aquesta illa, mes tranquila que l'anterior i les platjes eren mes maques i menys turistiques. Nomes arribar vam llogar una moto (3 eur al dia) i ens vam dedicar a voltar per l'illa fins trobar el lloc que ens va agradar mes, uns bungalows de fusta en una platja encantadora de sorra blanca i aigua transparent, llastima pero que la primera nit ens va visitar un inquili inesperat, exxxx!!!Un escarbat gegant es va apoderar del nostre lavabo, despres de molt deliberar, fins i tot vam pensar fregir-lo en un fogarret a la platja, finalment vam fer-lo fora a mangerassos amb el telefon de la dutxa!!! Bromes apart, el lloc era idilic, bona relacio qualitat/preu (10 e/d). Els ultims dos dies, els hem passat a Koh Tao, el paradis dels submarinistes, i realment ho es!!! a ran de costa trobes corall i peixos de mil colors, fins i tot, si tens "sort" pots veure taurons ballena. Vam fer el mateix que a Koh Phangan, una moto i a voltar, pero aquesta illa no esta massa esfaltada i plena de pujades i baixades, feia una mica de por!!! Fins i tot en algun lloc no ens vam atrevir a arribar-hi, perque la pobre moto no podia pujar! pero, finalment vam trobar el nostre lloc, un bungalow, 2 euros mes car que l'anterior, pero una mica millor i amb unes vistes inmillorables! Ens hem passat tots els dies fent snorkel sense parar, era com una aquari gegant!!!

Ja veieu que ens convenia uns dies de platja, hem estat molt i molt be, a no ser per les constants picades de mosquit i les cremades del sol intens, pels amants de la platja...Gairebe un paradis!!!

A BANGKOK TOT S'HI VAL!!!

Una vegada acabada la nostra aventura pagessa, hem aterrat a Bangkok, on comenca la tercera etapa de la nostra particular volta al mon, l'aventura asiatica es preveu la mes complicada i dura, pero alhora pot ser la mes enriquidora. Portem 4 dies a Bangkok i ja ens ha passat de tot...Despres de les compres de rigor (tot de "marca"), el massatge de torn, la primera experiencia en Tuk-tuk (moto-taxi de 3 rodes) i les primeres preses de pel, ja sabem com moure'ns una mica millor per aquest particular pais. De mica en mica, n'hem d'anar aprenent.

L'AVENTURA DELS VISATS

Asia s'ens ha complicat! resulta que per entrar a tot arreu necessitem visats, fins ara a no haviem tingut cap problema i viatjar d'un pais a un altre ens havia estat molt i molt senzill. Despres de molt demanar i llegir guies, ara ja ho tenim mes clar, pero no es facil, no!Per qui vulgui venir a Asia i no estigui massa assabentat del tema us en podem fer cinc centims.

Myanmar (antiga Birmania): les fronteres terrestres estan tancades al turisme, l'unica manera d'entrar es per avio. El visat s'ha de fer a l'embaixada i tarden tres dies a expedir-la. Tambe es pot aconseguir el visat a traves de les agencies de viatges, que es poden trobar per tot arreu, pagant una mica mes, a vegades el doble.

Camboia i Laos: si vas des de Thailandia, es poden aconseguir a la mateixa frontera.

TUK-TUK

El tuk-tuk es una manera molt peculiar de desplacar-se per la ciutat, van a tota ostia! pero es divertit viure l'experiencia, de totes maneres, has de tenir els ulls i els sentits ben oberts, ja que et porten on volen. El primer que vam pujar ens va dur tan si com no a una joieria, i aixo que ja l'haviem avisat que no voliem comprar res. Pero l'odiesea grossa ha estat avui, ens han ben enredat i al final hem hagut d'anar a peu on voliem anar! Nosaltres voliem anar a l'oficina de Turisme del govern i ells ens anaven portant a agencies de viatges diferents, ja els hi senyalavem prou al mapa, pero ells anaven on volien (be, on tenien comissio), fins i tot un, ens ha fet fora del Tuk-tuk i no volia ni cobrar, a sobre!!! quina barra!

TROBADA AMB EN JORDI MEYA ( jordindia.wordpress.com )

Feia dies que haviem quedat amb en Jordi Meya per trobar-nos a Bangkok, la ciutat on s'ha establert des de fa 9 mesos. En Jordi, es de Ripoll, va comencar a viatjar per Asia i Thailandia el va captivar, la veritat que es veu que esta com peix a l'aigua, i no es d'estranyar, Bangkok sembla ser una ciutat encantadora, on pots trobar de tot a qualsevol hora i a bon preu, bon clima i bona gent. Hem anat a sopar i no hem parat de xerrar, s'ens ha passat super rapid i ens ho hem passat molt be, esperem tornar a quedar amb ell un altre dia i passar-ho igual de be!

FARMER FASHION

A referencia al WWOOF, hem posat un link!

WWOOF: TREBALL A CANVI DE MENJAR I DORMIR

Viatjar durant un any no es barat, ja que no tens ingressos. Alguna vegada ens haviem plantejat treballar durant el viatge, pero no ho veiem viable per la poca estada a cada lloc i els possibles problemes amb els visats, pero vam coneixer en Mac i la Teresa (Irlandesos) que ens van parlar del WWOOFING i dels seus avantatges, i vam canviar de pensament, us expliquem en que consiteix: has de comprar un llibre on hi ha tots els llocs adherits a aquest sistema d'intercanvi, quan trobes el lloc que et pot interessar (hores de feina, tipus de feina, localitzacio, serveis, etc..) truques directament i et poses d'acord. La questio es simple, ells et donen allotjament i menjar i tu treballes. Doncs aixi ho vam fer, vam trucar al primer que ens va semblar be, una vinyeria a 60 kms de Perth (costa oest) i ja ens vam posar d'acord, el dia 22, el senyor ja ens havia d'esperar a l'aeroport a les 3 de la tarda que arribava el nostre vol...vam comencar una mica malament, ja que el 22 d'agost no va ser el nostre millor dia, varem perdre l'avio i vam haver d'estar 10 hores a l'aeroport per agafar el seguent avio disponible, o sigui que vam fer tard el primer dia de feina!!! a mes el senyor l'endema s'havia de llevar aviat (4 mati) per anar a mercat i no ens va poder venir a recollir, o sigui que vam haver de pagar taxi, allotjament, sopar, esmorzar...tot una despesa inesperada!!! L'endema varem anar al mercat a coneixer el nostre nou "jefe" en Harry, un senyor molt amable, ja retirat i que te una propietat de 25 acres on tot es organic, ja que la seva dona va patir un cancer i des d'aleshores tot ho fan organic (sense cap additiu quimic). La Sona, la dona d'en Harry, esta fent la volta al mon amb els seus pares en un creuer de 3 mesos, per tant en Harry ja li va anar perfecte tenir-nos a casa seva, a mes tambe hi ha un altre Wwofer com nosaltres, l'Artish (no sabem com s'escriu), que es Japones, es un noi molt divertit, ens ho hem passat molt be aquesta primera setmana tots 4 junts, tot i que el treball es bastant dur, els dos primers dies vam haver de netjar les males herbes de l'hort i despres vam tenir unes agulletes de cavall, quin mal!!! Els altres dies ja han estat mes distrets, donar menjar als xais, plantar patates, podar les vinyes, arreglar balles, fer el menjar (un luxe tot acabat de collir), recollir ous, el divendres hem recollit verdures per vendre el dissabte a mercat! Avui dissabte, per primer cop hem baixat a la civilitzacio, despres de 6 dies aillats (quina calma!), al mati hem montat la parada i despres hem tingut temps lliure fins les 3 de la tarda, que ens recollira en Harry per tornar a la granja.

Aixo d'estar 1 any de vacances i treballar 15 dies esta molt be!!