ACONSTUMANT-NOS A LA INDIA...QUE NO ÉS GENS FÀCIL!

Com ja hem explicat a vegades, vam deixar la India com a traca final de la nostra volta al món, per varis motius, un d'ells perque abans d'empendre aquesta aventura haviem viatjat molt poc i menys com a backpackers, per tant un país d'aquestes caracteristiques necessitava una mica de rodatge. Doncs bé, sembla que el rodatge no ha estat suficient en algunes ocasions, ja que durant aquests dies alguns indis han aconseguit que perdem els nervis, però anem per pams...El sopar de Nadal que ens havien promés els de l'agencia de viatges, a canvi de retrassar el tour al Rajastan un dia, no el vam veure per enlloc, a les 9 del vespre ben polits i arreglats ens vam presentar allà i no hi havia ningú...o sigui que vam decidir anar a buscar un bon restaurant i celebrar-ho nosaltres sols, el bon restaurant el vam prou trobar, però no hi havia ningú més, o sigui que es va convertir en un sopar de Nadal íntim i romàntic en un taulat amb il.luminació nadalenca inclosa, va faltar un bon vinet o cava, però potser era demanar massa...ben tips, vam anar a dormir a la Guesthouse, que només té 3 habitacions, per tant gaire ambient tampoc ni havia...segurament és el Nadal que hem anat a dormir més d'hora! L'Endemà, ja estavem una mica acollonits amb l'agencia i el tour que haviem contractat, ja ens havien fallat dues vegades...però no! Ens esperava l'Anwar, el conductor que ens acompanyaria 19 dies, un senyor d'uns 50 anys i molt simpàtic, vam carregar una maleta i l'altre la vam deixar a l'agencia amb la roba d'hivern que no ens farà falta.

Hem vist moltes coses, després de 4 hores de carretera, plena d'ensurts i sotracs...vam arribar a un fort molt bonic a Jaipur, que recorda la gran muralla Xina, pel vespre al l'hotel vam trucar a la família que estaven celebrant el Nadal, ens va fer moltíssima il.lusió, ja que els hem trobat a faltar una mica! L'Endemà el mal d'estomag que feia bastants dies que patia la Montse es va agreujar amb vòmits, diarrea i febre (també sabiem que no ens escapariem d'això a la India!!!)...Pertant en Xavier va anar sol a visitar la ciutat.

Al dia següent vam arribar a Pushkar, una ciutat sagrada on hi ha un llac i la carn està totalment prohibida, fins i tot els ous!!! És una ciutat tota peculiar, plena de hippies, babas (gent que renúncia a tots el béns materials i porten els cabells llarg i barba llarga i mal cuidada), en fi, molta gent, molts colors, moltes vaques, cotxes i motos tocant el claxon tota l'estona, botiguers dient: “ hellooo, where are you from? Visit my shop! Etc...”Aquí hi vam passar 3 dies, més o menys bé superant la convalecència de la Montse, al final vam haver d'anar a veure el metge i el tractament que li va donar, va millorar una mica la situació.

L'últim dia de l'any ja gairebé estava al 90%...va ser una sort, ja que a Jaisalmer, haviem contractat un safari pel desert...doncs, si! Vam passar la nit de fi d'any al desert, va ser màgic! per la tarda passeig amb camell pels poblats i les dunes, per tal de veure la última posta de sol de l'any, després sopar i música al campament i més tard una foguera en mig del no res, un cel estrellat com poques vegades hem vist i la agradable companyia de l'Enrique i la Daniella (de Nova York, que curiosament han escapat d'allà per passar un cap d'any tranquils) i el guia que dirigia el carruatge...abans de les 12, vam veure vàries estrelles fugaces i vam demanar bons dessitjos pel 2009...i un cop ja va ser any nou...a dormir a les tendes, va fer una mica de fred, però la nit va ser molt i molt especial...si més no, diferent!!!
El dia 1 amb la Montse ja gairebé recuperada vam tornar al campament a esmorzar i després vam fer carretera fins a Jodhpur, un ciutat caòtica com tantes a la India, però amb un fort preciós i una visita d'audio guiada que va ser molt enriquidora. Finalment, hem passat dos dies a Ranakpur, que no és un poble, si no un lloc on hi ha alguns resorts, rodejat de muntanyes i aprop d'un dels temples més bonics del Rajastan, realment les figures esculpides al marbre blanc són dignes d'admiració. Ara, ja començem a trobar-li una mica el gustet a la India, és realment un lloc espectacular, molt diferent al que estem acostumats, amb coses bones i dolentes, però el menjar és deliciós!!!

"HABIA UNA VEZ...UN CIRCO..."

Avui ens hem sentit veritablement com en un circ! Ja ens imaginavem que la India seria diferent i caòtica... Estavem preparats per qualsevol cosa, fins i tot vam canviar el sentit del viatge per deixar la Inda pel final i així poder gaudir de les coses bones que hi ha més relaxadament. El dilluns tot va anar perfecte, el vol dintre d'horari, els de la guesthouse van tenir el detall de venir a buscar-nos, l'habitació està molt bé, o sigui que ideal. Vam descansar, per superar el jet lag i pel matí, evidentment, ja ens esperaven per portar-nos a una agencia i vendre'ns excursions...com que ja ens ho esperavem vam cedir una mica i vam deixar-nos portar, vam contractar un tour pel Rajastan de 20 dies amb conductor, ja que és una zona molt difícil d'accedir a tots els llocs macos amb transport públic, i per que no? també ens podiem permetre la comoditat i no anar amunt i avall amb les maletes. Ahir, com a gentilesa per contractar el tour ens van dur a fer una visita en taxi per Delhi, ens vam convertir en espectadors de tot aquest show nou per nosaltres, però amb la protecció d'estar dintre d'un taxi, lo realment autèntic i divertit, ha començat avui, després de rebre una trucada de l'agencia, que ens han dit que el tour s'havia d'aplaçar un dia per que no tenien...o sigui que ens hem anat a patejar Delhi de dalt a baix...i quin estrés tant i tant gran!!! T'atabalen de mil maneres...començant per les mil bocines del caos circulatori, els rickshaws que et volen portar a visitar Delhi i t'acaben portant a mil botigues, els venedors incansables venent-te tota classe de coses inimaginables, la gent que no para de saludar-te i tocar-te....bé, t'ho has d'agafar amb paciència i filosofia, tot i que no sempre és senzill! Una vegada superat tots aquests inconvenients i aconsegueixes ser un espectador d'aquest circ a vegades molt traumàtic per l'extrema pobresa que arribes a veure, fins i tot arriba a ser divertit, algun tip de riure també s'ens ha escapat, ja que no us podeu imaginar el que s'els pot arribar a passar pel cap a aquesta gent, ens han intentat vendre una barba postissa, una escopeta de juguet, ens han demanat per fer-nos fotos, hem vist monos, vaques, esquirols, gossos.... voltant tant panxos pel carrer enmig de cotxes, rickshaws, motos, busos destartalats... però bé, hem pogut anar a visitar el Ford Roig, el barri de Pahar Ganj, el carrer Chandni Chowk, la mesquita Jama Massid, ah!! i també un McDonalds sense carn ni derivats de vaca.
Ara al vespre hem quedat amb els de l'agencia i unes noies australianes que han arribat avui per anar a celebrar la nit de Nadal! I demà continua l'espectacle.....

BON NADAL A TOTHOM!!!!

S'acosten unes dates una mica complicades per estar fora de casa...portem ja deu mesos voltant pel món i comencem a estar una mica saturats, però per altre banda també sabem que estem vivint una cosa única i difícilment repetible, de totes maneres aquests dies no seràn fàcils, passar el Nadal a l'India no és un dels nostres somnis (com per exemple, passar-lo a NY com faràn alguns de la colla, des d'aquí us desitjem molt i molt bon viatge!!!), però intentarem passar-ho el millor possible...de moment per anar fent boca i passar una mica el mono d'esquiar, vam anar a unes pistes d'esquí a uns 80 kilometres de Beijing, com que veiem que estan caient aquestes nevades a casa, la boca se'ns feia aigua...per tant vam decidir deixar de visitar monuments per un dia i anar a esquiar, la realitat és que les pistes no eren res de l'altre món i les vistes una merdeta, però per treure'ns el cuquet ja n`hi va haver prou, ens ho van llogar tot, ens van portar a puesto i ens van deixar escollir l'hora de plegar, tot a molt bon preu! i el dia va ser bastant bo, o sigui que vam passar el nostre penúltim dia a la Xina esquiant! Després d'un mes i mig per la Xina, ja toquen canvis...no us imagineu que es passar tants dies utilitzant lavabos desastrosos (estil turc), pudents, sense portes, sense paper, etc...sempre hi ha algunes excepcions, però en fi...només arribar a l'aeroport de Japó, la GLÓRIA...vaters amb el seien calentó, que tenen uns botonets màgics que els apretes i et renten el cul...uffff!!!!Quin luxe, valia la pena passar 4 dies al Japó només per això, de totes maneres s'ha de veure per creure!!!jejejeje...per cert, algú sap per que serveix que un vater faci soroll de cadena, però sense baixar aigua??? Això encara no hem descobert per que coi serveix...El hostel que vam trobar per internet, està bastant bé, hem tornat a dormir en habitacions comunes, desde sudamèrica que no ho feiem, ha estat bé, ja que hem tornat a conèixer molta gent, realment els hostels són el millor lloc per conèixer gent! I que més dir de Japó, bé millor dir de Tokio, doncs que ens ha agradat molt, tot i ser una gran ciutat, és molt tranquil.la, neta i civilitzada, la gent molt i molt educats, lo únic dolent que hem trobat ha estat lo recomplicat que és el dichos metro...encara no l'acabem d'entendre...Tokio per sota és com un formatge grúyer!!! Hem visitat els punts més importants, però ens ha quedat pendent el mont Fuji...una altre vegada serà!
Demà volem cap a Delhi i la cosa es torna a posar emocionant!!!!
de moment BON NADAL A TOTHOM!!!

ENS TREIEM EL BARRET A LA GRAN MURALLA I HO CELEBREM ANANT A PATINAR!

Dissabte al matí quan ens vam despertar vam veure que feia un sol radiant...no teniem massa clar que fariem aquell dia i al veure tant bon temps, vam decidir anar a veure la gran muralla, amb l'únic inconvenient que era dissabte i hi hauria més turistes que entre setmana...però aquell sol no es podia desaprofitar! Doncs ja hi vam ser , el viatge amb bus va ser molt interessant, ja que vam conèixer un anglès que feia conferències sobre transport sostenible, o sigui que promociona que tothom vagi en bici i a peu...vam tenir una conversa molt agradable! Quan per fi vam arribar a la gran muralla, després de parar a les típiques botigues de souvenirs i a dinar, ostreessssssssssss!!! Ens haviem deixat la targeta de memòria de la càmara a l'hotel...quin disgust...davant de la gran muralla i sense poder fer fotos!!! Però com sempre, pagant tot té solució i vam poder comprar-ne una de 2 GB pel mòdic preu de 25 eur., quan avui hem trobat la mateixa per 6 eur...en fi, ens van solucionar el problema i ja n'hi va haver prou! Amb targeta nova, vam començar a disparar fotos, miressis on miressis, era una passada, la gran muralla ressegeix el perfil de la muntanya creant unes curves molt curioses i a sobre estava nevat, era preciós!!! Tot i que l'haviem vist molts cops en fotos, la sensació d'aquell moment va ser immillorable...i com cansa pujar-la, tu!!! Un cop feta la visita, vam tornar cap a Beijing a descansar, a més vam decidir que ja no voliem portar més els gorros de l'aposta de la Conxita, ja feia 8 dies que els portavem i els cabells necessitaven una rentada, i a més, potser ja ens hem acostumat, però ja no fa tant de fred! L'endemà, no teniem masses ganes de fer res i vam dedicar el dia a passejar, vam anar a un parc molt bonic, i després a dinar en un restaurant...cada vegada ens agrada menys el menjar xino!!! Per la tarda tot passejant entre els carrerors dels hutons vam arribar fins a un gran centre comercial on hi ha una pista de patinatge, l'objectiu era superar una altra prova, la de la Laura i en Jan, uffff!!! Feia molts i molts anys que no ens posavem uns patins, primer vam assajar una mica, i la Montse li va ensenyar a en Xavier algunes figures, per poder fer un número amb parella, la veritat que no guanyariem cap concurs, però deu ni dor, ens hi vam fer molt!!! Espero que ens ho donguin per bó, ja que vam suar lo nostre...no us imagineu lo difícil que és fer-li entendre a un Xino que vols un video, i més que te'l repeteixi...de fet, el noi que va fer el primer, no va voler repetir!!!jejejeje...bé, vam fer el que vam poder, però ens ho vam passar molt bé, que és el que val!!! (Podeu veure els videos del moment com sempre al link del youtube.)

Avui, hem anat de compres, bé a veure botigues, ja que no tenim massa pressupost per comprar, quina passada...tot un edifici ple de botigues amb roba i articles d'imitació, després, per fi, hem trobat un bon lloc per menjar...sortint del centre comercial hem rebut una trucada inesperada...els del visat Indi, ja el podiem anar a recollir!!! no hem perdut el temps i cap allà corrents...no fos que se'n arrepentissin...un cop tenim el visat a les mans, ens adonem que només ens l'han fet d'una entrada...i clar...allà no ho podien pas arreglar, haviem de tornar demà i ho portarien a l'embaixada i al cap de 3 hores ho tindriem arreglat...ja farts del tema, hem anat directament a l'embaixada i en 5 minuts i un cop de tipex ho hem tingut solucionat!!! Contents de tenir el visat ens hem dirigit cap a la zona olímpica, ens feia molta il.lusió veure com havia quedat tot plegat...i no ens ha pas decepcionat...i a sobre quan s'ha fet fosc, espectacle de llums! realment alucinant!!!

ME LA IMAGINAVA MÉS GRAN!!!

Ahir vam arribar a Beijing, el hostel que haviem reservat està molt i molt bé, i així podrem descansar uns dies, ja que desde fa temps que no estem ni dos dies al mateix hotel, per fi 7 nits al mateix lloc. El dia d'ahir el vam dedicar a fer el visat de la India, i tel.la, tel.la tot plegat, primer anem a l'embaixada amb taxi, arribem i ens diuen que ara hem d'anar a un altre lloc on ho subcontracten, ja ens veus agafant un altre taxi i cap a l'altre lloc, una vegada ho trobem, demanem els formularis, els omplim i els hi entreguem, primera pega, les fotos que portem tenen el fons blanc, i resulta que ha de ser blau, apa! surt i ves al xiringuito del costat a fer fotos noves i fotocopies, perque amb un formulari tampoc n'hi ha prou, després tornem, ens rectifica cosetes i ens diu que hem de fer l'itinerari en un full en blanc, que evidentment no portavem a sobre...i es clar també te'l cobren...un cop tot resolt, anem a pagar a una altre finestreta...no tenim prous diners, o sigui que hem de tornar a sortir i anar al banc a treure més diners...després resulta que els cognoms són massa llargs i no els hi queben...finalment, sembla que ja està tot bé, els hi demanem quin dia estarà tot llest, i ens diuen 5 dies laborables, però ahir no conta, o sigui que volem el dia 18 a les 8 del matí i els visats estan el mateix dia...els hi diem a les noies com ho hem de fer per tenir-los el 17...no dominen gaire l'anglés i només ens diuen 5 dies laborables...en fi, que marxem d'allà sense treure aigua clara...per la nit enviem un e-mail a l'embaixada, i avui el primer que hem fet a estat anar personalment fins allà, ens han dit que tornem el dilluns a parlar amb la persona que fa visats i portem el bitllet d'avió, però que no ens garantitzen res...o sigui, que ja veurem...com a últim recurs podem canviar el vol, però tot serien mal de caps, esperem que dilluns ens ho solucionin!!! Després de la visita a l'embaixada, hem anat fins a la plaça de Tiananmen, la veritat és que ens la imaginavem més gran, ja que segons diuen és la més gran del món, però bé, és un lloc curiós, per entrar has de passar la bossa per un control de seguretat policial i tot, dintre ple de grups de xinessos fent-se fotos davant la gegant foto d'en Mao, molts d'ells carressejant banderetes vermelles i rodejats de polícies, no fos cas que algun se li acudeixi protestar alguna cosa. Nosaltres no hem deixat perdre l'oportunitat de superar una altra prova, la de la Mariló, i en Xavier ha donat fé de Santjoanisme fent ballar en Gentil enmig de la plaça, podeu veure el video al youtube. Després, segona visita obligada, la ciutat prohibida i en acabar veure com els militars baixen la bandera de la plaça.

LA MONGÒLIA INTERIOR S'HA DE VISITAR A L'ESTIU....QUE NO HO SABIEU?

Una vegada vam decidir canviar de plans i anar cap al nord, a la Mongolia Interior (Xina) semblava que tot ens sortia rodat... vam agafar un tren de Xi'an a Yinchuan, unes 14 hores a un vago de llitera dura, amb veí roncador i a sobre a partir de les 5 del matí, serenata de gargalls fins a les 8 que vam arribar...no vam poder dormir massa, però que hi farem!...quan vam arribar a Yinchuan, vam veure que era una altre gran ciutat, i amb poques coses a veure, a part de la suposada tomba d'en Gengis Kan, que està a uns quilometres fora de la ciutat i tampoc es segur que realment ho sigui, per tant res de res, massoques de nosaltres vam comprar un altre billet de tren, en aquest cas, només 10 hores, per anar a Hohhot, ara ja si a la mongolia interior, per poder visitar els grans prats mongols i montar amb un mini cavall, dormir en un "yurt" (cabanya típica dels pastors mongols) i també baixar amb trineu per les grans dunes (110m) de sorra del desert...En fi, que ben contents, per que aquest cop si que haviem pogut dormir, ja que el vagó anava pràcticament buit, a les 6 del matí ja erem a lloc, vam anar a mirar un parell d´hotels que recomanava la guia, però ens van semblar massa cars, pel camí en vam trobar un altre que era una sala de massatges reconvertida en hotel...bé, que vam tornar enrera a veure si trobavem alguna altra cosa millor a prop de l'estació de trens...vam trobar una home que ens deia amb senyals que ens portaria a un lloc per dormir molt barat...feia molt fred, eren les 7 del matí i qualsevol cosa ens anava bé...bé, qualsevol cosa, tampoc...quin cuchitril!!!! Era com una casa abandonada, bruta i deixada de la mà de Déu...com vam poder ens vam desfer d'aquell home que insistia en ensenyar-nos més habitacions, de cop, una aparició!, un hotel que estava dintre del nostre pressupost, net, ample, confortable, amb bany, tele, tetera, amb internet a l´habitació, etc...ah! i un aparell electronic per fer massatges...quin luxe, tu!!! Vam descansar una estona, i com que teniem internet a l´habitació vam mirar tv3 a la carta, quina pasadaaaaaa!!! Vam poder veure Polònia, Ventdelplà, Temps d'aventura, el telenotícies en directe, etc...per nosaltres la sensació d'aquell moment va ser impagable, estavem molt i molt contents!!! Sembla mentida que una tonteria així et pugui fer tanta il.lusió. Vam sortir a dinar i a buscar l'esperada excursió als prats i al desert...però jerra d'aigua freda!!! Quan ens van dir que res de res, que feia massa fred i que no hi havia turistes per fer res...de fet no hem trigat gaire a veure que som els únics occidentals que hi ha per aquí...i per tant, si ja es normal que ens mirin, ara encara ho fan més...no ens escapem del típic Heloooooo!!! jijijijiji...o mirades estranyades...de que coi se'ls hi ha perdut aquests aquí?...la veritat és que no val molt la pena, fa molt fred, els carrers estan glaçats i no és gaire bonic...però si mirem el cantó positiu, estem en un lloc, totalment diferent, on per exemple, el sol fet de menjar és tot un repte, ja que no hi ha manera d'entrendre el xino ni als xinos, i menys el mongol o el que parlin aquí, sort que hi ha Mcdonald's i KFC, però clar cada dia cada dia tampoc s'hi pot anar, al tren ja som experts en preparar noodles de vedella instantanis...A part d'aquest fracàs amb el canvi de plans, s'hi va afegir que hem de fer els visats per la India, i tarden 5 dies laborables, o sigui que encara que haguessim pogut visitar alguna cosa, ho hauriem d'haver fet a correr cuita, ja que sortim de Beijing el dia 18...Bé, tampoc passa res, en un any no sempre pot sortir tot rodó!!! Aquesta nit ens esperen 10 hores més de tren fins a Beijing on hem reservat un hostel aque sembla bastant bó, us anirem informant!