4 de gener del 2009

ACONSTUMANT-NOS A LA INDIA...QUE NO ÉS GENS FÀCIL!

Com ja hem explicat a vegades, vam deixar la India com a traca final de la nostra volta al món, per varis motius, un d'ells perque abans d'empendre aquesta aventura haviem viatjat molt poc i menys com a backpackers, per tant un país d'aquestes caracteristiques necessitava una mica de rodatge. Doncs bé, sembla que el rodatge no ha estat suficient en algunes ocasions, ja que durant aquests dies alguns indis han aconseguit que perdem els nervis, però anem per pams...El sopar de Nadal que ens havien promés els de l'agencia de viatges, a canvi de retrassar el tour al Rajastan un dia, no el vam veure per enlloc, a les 9 del vespre ben polits i arreglats ens vam presentar allà i no hi havia ningú...o sigui que vam decidir anar a buscar un bon restaurant i celebrar-ho nosaltres sols, el bon restaurant el vam prou trobar, però no hi havia ningú més, o sigui que es va convertir en un sopar de Nadal íntim i romàntic en un taulat amb il.luminació nadalenca inclosa, va faltar un bon vinet o cava, però potser era demanar massa...ben tips, vam anar a dormir a la Guesthouse, que només té 3 habitacions, per tant gaire ambient tampoc ni havia...segurament és el Nadal que hem anat a dormir més d'hora! L'Endemà, ja estavem una mica acollonits amb l'agencia i el tour que haviem contractat, ja ens havien fallat dues vegades...però no! Ens esperava l'Anwar, el conductor que ens acompanyaria 19 dies, un senyor d'uns 50 anys i molt simpàtic, vam carregar una maleta i l'altre la vam deixar a l'agencia amb la roba d'hivern que no ens farà falta.
Hem vist moltes coses, després de 4 hores de carretera, plena d'ensurts i sotracs...vam arribar a un fort molt bonic a Jaipur, que recorda la gran muralla Xina, pel vespre al l'hotel vam trucar a la família que estaven celebrant el Nadal, ens va fer moltíssima il.lusió, ja que els hem trobat a faltar una mica! L'Endemà el mal d'estomag que feia bastants dies que patia la Montse es va agreujar amb vòmits, diarrea i febre (també sabiem que no ens escapariem d'això a la India!!!)...Pertant en Xavier va anar sol a visitar la ciutat.
Al dia següent vam arribar a Pushkar, una ciutat sagrada on hi ha un llac i la carn està totalment prohibida, fins i tot els ous!!! És una ciutat tota peculiar, plena de hippies, babas (gent que renúncia a tots el béns materials i porten els cabells llarg i barba llarga i mal cuidada), en fi, molta gent, molts colors, moltes vaques, cotxes i motos tocant el claxon tota l'estona, botiguers dient: “ hellooo, where are you from? Visit my shop! Etc...”Aquí hi vam passar 3 dies, més o menys bé superant la convalecència de la Montse, al final vam haver d'anar a veure el metge i el tractament que li va donar, va millorar una mica la situació.
L'últim dia de l'any ja gairebé estava al 90%...va ser una sort, ja que a Jaisalmer, haviem contractat un safari pel desert...doncs, si! Vam passar la nit de fi d'any al desert, va ser màgic! per la tarda passeig amb camell pels poblats i les dunes, per tal de veure la última posta de sol de l'any, després sopar i música al campament i més tard una foguera en mig del no res, un cel estrellat com poques vegades hem vist i la agradable companyia de l'Enrique i la Daniella (de Nova York, que curiosament han escapat d'allà per passar un cap d'any tranquils) i el guia que dirigia el carruatge...abans de les 12, vam veure vàries estrelles fugaces i vam demanar bons dessitjos pel 2009...i un cop ja va ser any nou...a dormir a les tendes, va fer una mica de fred, però la nit va ser molt i molt especial...si més no, diferent!!!
El dia 1 amb la Montse ja gairebé recuperada vam tornar al campament a esmorzar i després vam fer carretera fins a Jodhpur, un ciutat caòtica com tantes a la India, però amb un fort preciós i una visita d'audio guiada que va ser molt enriquidora. Finalment, hem passat dos dies a Ranakpur, que no és un poble, si no un lloc on hi ha alguns resorts, rodejat de muntanyes i aprop d'un dels temples més bonics del Rajastan, realment les figures esculpides al marbre blanc són dignes d'admiració. Ara, ja començem a trobar-li una mica el gustet a la India, és realment un lloc espectacular, molt diferent al que estem acostumats, amb coses bones i dolentes, però el menjar és deliciós!!!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Som l'Anna i el Josep Maria de Solsona. Som amics de l'Eli i el Joel.
L'Eli ens va passar el link al vostre blog. I des de llavors que de tant en tant us visitem.
Felicitats pel vostre viatge! Disfruteu del tram final! Que una cosa així no es pot fer sempre! Poder fer un viatge com aquest val molt la pena!
Gràcies pels bons moments que hem passat seguint-vos des d'aquesta petita finestra que ens obriu.

Fins aviat!

Anònim ha dit...

MONTSE i XEVI, encara que no ens coneixem, us desitjo molt bon any nou 2009, que la vostre volta al mon sigui una de les aventures de la vostra vida, i encara que no veu beure cava per Nadal ni per Cap d'any ja ho farem a la vostre tornada a Barcelona!!!
Molt bona continuacio pel vostre viatge, jo llegeixo el blog sovint!!!!! BON ANY 2009

MONICA BALAGUE