Tornada a "casa"

Ni de bon tros tornem a ser a casa, però la sensació de tornar a Buenos Aires i al mateix alberg ha estat aquesta, tot era conegut, els carrers, les olors, el trafic, inclús la gent, la noia de recepció se'n recordava de nosaltres (suposem que era perque els hi hem deixat les maletes durant 20 dies per tal que ens les guardessin) i també encara hi havia molta gent que hi havia aleshores, molts, sorprenentment, se'n recordaven de nosaltres. Hem quedat amb noies que hem conegut durant la volta que són de Buenos Aires, demà anem a sopar a casa de la Gabriela, que ens ha dit que ens farà un cuinat típic, perque segons ella debem estar menjant molt choripan (un hot dog a l'argentina, fet amb pa bó i llangonisseta axoriçada), tot i que no és cert, ja que ens cuidem molt i mengem molta fruita, però a vegades és l'opció més ràpida i econòmica.
Per la matinada deixarem l'aixafogó i calor dels últims dies i començarem una nova aventura, on el fred, les muntanyes i els trekkings pendràn el protagonismes a les platges, els pantalons curts i les hawaianes (les xancletes brasileres, que estan molt de moda).

Com que tanquem una etapa d'aquest vitage explicarem algunes petites anècdotes:

A l'avió de Londres a Buenos Aires vam conèixer un Dj's que tornava de gira per Europa, era simpàtic, ens va dir que cobrava 5000 $ per bolo i sense portar equip...ufff, l'únic que no ens va agradar d'ell és que no ens va voler canviar el seient, ja que ens havia tocat estar separats, sort que el noi que li tocava finestra si que va voler.

En una terrassa de San Telmo vam veure a Jaime Bores, un presentador, guapot que sortia a la primera, estava prenent un cafè davant de l'escola de cine. Però no vam gosar dir-li res.

A Punta del Este vam contractar un tour durant tota la tarda amb una furgoneta, per anar a veure tota la ciutat i que ens expliquessin una mica tot, els nostres companys de viatge eren un grup de l'inserso, però nosaltres no tenim problemes ens adaptem a tot i a tothom, l'anècdota, però no és aquesta, sino que a la primera parada del tour quan la Montse ja feia la pose per la foto, la càmara no era enlloc!!!! Quin ensurt, totes les fotos, i les que podriem fer a l'excursió perdudes...ens l'haviem deixat a la platja amb el grup d'argentines que haviem anat al matí, quin ensurt! vam proposar a la guia d'anar a l'alberg a veure si hi havia les noies i teniem sort que l'haguessin vist, va refunfunyar una mica, però ens hi van dur, teniem tots els iaios a l'espectativa, i l'alegria va tornar quan va sortir en Xavier amb la càmara als dits!!! El brasiler havia corregut a portar-la a l'alberrg pq poguessim tirar fotos a l'excursió! Sempre hi ha bona gent!!!

A l'alberg de Montevideo, vam conèixer a tres asturians, que van ser deportats pel govern brasiler com a represàlia en contra del govern espanyol per haver prohibit l'entrada i maltractat a varis brasilers ( Bé, això és el que deien constantment a la tele brasilera), a Espanya no va tenir tant de ressò, però pobres nois van patir lo seu, van perdre el bitllet, i van haver de comprar un altre bitllet a Argentina, van fer un munt d'hores d'avió per culpa d'un conflicte entre governs.

L'últim dia a Uruguay, només teniem 120 pesos uruguayans, uns 4 €, amb això haviem de sopar, a Argentina seria més fàcil, però allà era tot més car, anavem preguntant preus, fins que vam trobar una bona opció, i deu ni dor, el que van cundir. Era una pizzeria, on celebraven 50 anys, i feien un 2x1, 2 talls de pizza bastant grans, 2 hot dogs, i una ampolla d'aigua amb gas de 500 ml.