29 de març de 2008

USHUAIA: LA FI DEL MÓN


Finalment ha arribat el canvi d'aires esperat!!! Tot i que el viatge per arribar a Usuaia va ser una mica horrorós: l'avió sortia a les 5:45 i haviem d'estar a l'aeroport a les 3 aprox. , o sigui que no vam dormir, per sort ens van acollir a casa la Gabriela i tot va ser més fàcil, però la Montse també estava malalta (bé, una mica constipada) i a l'avió va patir una mica.

Arribant, després de descansar unes hores, vam anar a visitar la ciutat i a informar-nos sobre les activitats a fer, vam cuinar uns macarrons i a dormir aviat.

Avui ens hem llevat a les 8 i ens hem guarnit per anar a fer el nostre primer trekking, a l'oficina de turisme ens van donar moltes opcions, però nosaltres, evidentment, hem agafat la més complicada, el trekking a Guanaco una muntanya de 978 m, deia que la durada eren 4 hores per pujar, nosaltres hem pujat en 2:30, gràcies al ritme que marca en Xavier, hem sortit amb una parella d'Irlandesos, però creiem que no vindràn més amb nosaltres, estaven vermells com pebrots, la Montse ja comença a estar acostumada, però sempre s'està queixant!
L'endemà com que no feia un dia gaire bo, vàrem anar a veure el Glaciar Martial, que està a 7 km del poble. Bé, valia la pena veure'l pq està a les últimes, aquí a Ushuaia també s'estant queixant del canvi climàtic. Ja no els hi neva tant i les temperatures són més altes, a l'estiu passat van arribar quasi a 30º que no hi havien arribat mai!! On arribarem???

1 comentari:

Anònim ha dit...

hola bonics, la tieta Mariló està morta d'enveja i contenta de veure que ho passeu tant bé, vaig seguint el vostre blog i amb les últimes fotos de la fi del món m'heu fet reviure una mica el nostre viatge, oi que és una passada? si teniu ocasió feu un trekking fins a bahia Lapataia allà hi ha la Isla Redonda, l'última estafeta de correus del món , encara que és una mica una turistada els personatges que hi viuen són peculiars, podeu aprofitar per comprovar si encara hi tenen penjada la senyera amb l'escut de Sant Joan, no oblideu d'anar a veure alguna pingüinera és espectacular. Molts petons i la Montse que deixi de queixar-se, que no n'hi ha per tant...