28 d’abril de 2008

AVENTURES ENTRE CHILE I ARGENTINA

SANTIAGO DE CHILE


Un cop situats a l'apartament que haviem reservat per internet a Santiago de Chile, en ple centre, vam decidir anar a veure el Cerro San Cristobal, on hi ha una verge que vigila la ciutat, de camí, però ens vam trobar al mig d'una manifestació d'estudiants que protestaven per obtenir l'ensenyament públic, ja que durant la dictadura de Pinochet els hi van canviar a privat. En un principi ens feia molta gràcia i veiem correr als estudiants i el mega desplegament policial que hi havia montat per quatre adolescents, de cop i volta, van engegar les maneges i tots van comencar a correr, alguns es refugiaven al nostre costat, ja que els que atrapaven rebien una bona tunda!!! A nosaltres, no ens van pas dir res, li vam demanar a un policia com podiem marxar d'allà i ens va dirigir, però no ens va advertir que acabaven de llencar gasos lacrimògens, i per tant vam acabar tots dos plorant i amb la gola irritada!!! Un cop, fora d'allà al cap d'una mitja hora, ja no teniem cap efecte i vam poder acabar de disfrutar el dia!
PUENTE DEL INCA


Vam comprar un bitllet de Santiago de Chile a Puente del Inca (Argentina), un pont natural fet de sofre i zinc, entre altres, utilitzat pels incas, en els seus camins per atravessar els andes, molt maco, ubicat sota la base de l'Aconcagua (a una alcada de 2800 mts), ens hi voliem quedar una nit, però com que feia mal temps, vam decidir marxar, vam comprar un bitllet de bus cap a Mendoza (Argentina) a les 16:45, com que eren les 12 i teniem temps, ben dinat vam decidir anar a fer un tomb pel camí que va a l'Aconcagua, ben satisfets de la nostra escursió a les 16:00 ens vam asentar a esperar el bus, quan de sobte la noia que ens havia venut el ticket ens diu: "Pero chicos, que no subieron al micro?"...Nosaltres alucinats, li diem: "Aun queda, no?"...en fi, que se'n havia anat, ja que a Argentina tenen una hora més que a Chile, no haviem canviat l'hora i enlloc de les 4 eren les 5....Uppps!!! El próxim bus, era a les 8 del vespre, i estavem aborrits d'estar en aquell lloc de mala mort, a més comencava a nevar, per tant vam decidir fer autostop (La Montse, no n'ha fet mai, i estava acollonida, però les ganes de marxar li podien...), al cap de una hora de fred intens, ens va parar un camioner, encara no sabem com vam poder cabre allà, erem 5 i les nostres megamaletes, en una cabina de camió que transportava gas. Però les 3 hores de camí van ser molt divertides, ja que el camioner viatjava amb el seu fill, i eren un cuadro de família, l'home tenia 11 fills amb 5 dones diferents i el fill amb 24 anys, 4 fills amb 3 dones diferents, de totes maneres eren molt bona gent i ens van deixar en un hotel a les afores de la ciutat.

MENDOZA



Ja estem situats a Mendoza, una ciutat molt neta i verda, el seu voltant es caracteritza per tenir la petrolera més gran de tot Argentina i sobretot per la gran quantitat de vinyes que hi ha, el seu clima sec i calorós fa que sigui una zona molt bona pel vi. I com a reclam túristic s'organitzen visites a les vinyes i bodegues, nosaltres vam agafar l'opció més econòmica i divertida, fer la ruta de les vinyes de Maipú amb Bicicleta, i més concret en tandem, la veritat que despres d'uns quants tastets de vi, anar en tandem es pot tornar una mica complicat, però els riures i el bon rotllo fan que el dia sigui genial.
El dia 27, va ser Santa Montserrat, i com a regal, en Xevi va contractar una excursió sorpresa, tot i que diumenge no va poder ser, l'hem feta avui dilluns, i ha estat fantàstic, una caminadeta d'una hora, fins al Cerro rojo o de la Virgen, on hem fet 3 rappels per baixar-lo (un d'ells de 40 m), la Montse es cagava a les calces, però s'ho ha passat molt bé, i com a recompensa un bon dinar i un bany a unes termes.