1 de maig de 2008

ISCHIGUALASTO (VALLE DE LA LUNA) I TALAMPAYA: UN BON DESCUBRIMENT




Sortint de Mendoza no sabiem on anar, i llegint la guia vam pensar que anar a Valle Fértil i fer alguna excursió per allá podria estar bé. Doncs així ho varem fer i després de 6 hores d'autocar ja erem a San Agustin del Valle Fertil, un poble molt petit sota la precordillera dels Andes, que ha crescut els darrers 4 anys gracies al turisme, i la veritat és que no perden pistonada, només arribar ja teniem com deu persones insistint per portar-nos a l'alberg, oferint excursions, allotjament, etc...semblaven mosques!!!Nosaltres, ja teniem el hostel reservat, tot i que va estar molt bé, després ens vam enterar que podriem haver dormit i esmorzat per 8 pesos (2 eur) enlloc dels 22 (6 eur) que vam pagar. En fi, a vegades es difícil saber si en el lloc trobaras coses més economiques que per internet, aixo mai se sap. De totes maneres al hostel vam estar molt be i vam coneixer molta gent, l'endema haviem contractat una excursió molt i molt cara (180 pesos per cap (40 eur)) per a les nostres butxaques, varem estar a punt de no fer-la o només agafar-ne mitja opció, pero va valer molt la pena, no ens ho esperavem!!!
Ischigualasto (Terra sense vida) o tambe anomenat Valle de la Luna, va ser la nostra primera visita, és un parc nacional a la provincia de Mendoza declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO l'any 2000, ja que la seva riquesa paleontologica i geologica són úniques, és una zona on es pot veure al descobert totes les etapes del periode Terciari, molt abans del sorgiment de la cordillera dels Andes que ho va posar al descobert, i també on s'ha trobat el fósil del dinosaure més antic de només uns 228 millons d'anys, la veritat tot un descobriment per nosaltres i molt gratificant per la vista, ja que el paissatge no et deixa indiferent. Per la tarda vam cambiar de província i de parc, ara tocava veure Talampaya (Arbre del riu sec), l'excursió passa per unes inmenses parets (la Garganta del Diablo) de 140 mts, erosionades pel pas del riu, en les quals només hi passa aigua quan plou. En la primera parada vam descobrir mostres del pas dels incas per la zona, on havien deixat restes de la seva vida com morters o incripcions a les parets. Després un munt de geoformes i colors van acabar d'alegrar-nos tarda fent volar la imaginació, posant noms a les diferents roques que veiem. Després d'al.lucinar amb tot el que haviem vist varem continuar el nostre camí cap a La Rioja, on després d'esperar-nos tres hores en un bar de carretera en mig del no res, per fi va passar un bus que en dues hores ens arribaria a la Rioja a les onze de la nit i on fariem parada d'un dia per continuar cap a Salta el dia seguent.

1 comentari:

Jordi Corominas ha dit...

Holaaa!

Som dos futurs voltamundistes que us seguim post a post! A disfrutar!!

Anna i Jordi