14 de maig del 2008

NO DEIXEM D'AL.LUCINAR








A finals de l'any passat quan faltaven tres mesos per marxar vam descobrir que hi havia dos ripollesos que estaven fent la volta al mon i que tornaven al febrer, eren en Jordi i la Nuria. La seva experiencia i consells ens han ajudat moltissim per tal de perfilar el nostre viatge. Segurament sense les seves recomanacions mai haguessim anat a San Pedro d'Atacama (Chile), per dos motius, per desconeixement i per economia, ja que Chile no es massa economic, pero realment ha valgut la pena, no deixem d'al.lucinar!!! No sabiem ben be que ens esperava a San Pedro, en primer lloc l'autobus es va comencar a enfilar i a enfilar fins 4.800 i pico, ja que vam passar pel paso de Jama, el mal de cap tambe ens ho feia notar! Pero les vistes i la recargolada carretera ens feien sentir una mica millor. Vam arribar a San Pedro a la tarda i l'endema a les quatre de la matinada ja erem d'amunt un altre autocar a veure com sortia el sol als Geisers del Tatio, tot un espectacle!!! i ben relaxats despres d'uns banys termals vam fer cami altre cop cap a San pedro parant en un poble de pastors on vam probar broxetes de Llama i Sopaipilla. L'endema al mati, ja erem sobre dues Trek direccio a Laguna Cejas, on podriem gaudir de la flotacio a consequencia de la sal que hi ha a les llacunes, pero despres de 30 kilometres d'anada i 30 de tornada, dels quals uns 25 eren per sorra enmig del desert. De totes maneres la tornada no va ser tant agradable, ja que en la primera llacuna, vam quedar plens de tallets als peus i mans, el señor de l'entrada ens havia avisat dient que era "filosa", pero no el vam entendre fins que vam sortir de l'aigua!!! El diumenge a les 8 en punt, ja ens esperava un autocar per dur-nos fins a la frontera amb Bolivia on pujariem en un 4*4, que ens portaria a traves de camins i paisatges increhibles durant tres dies fins a Uyuni, atravessant per la llacuna blanca, la verda, la vermella, i l'impressionant salar de Uyuni de 12.000 km2, veient tota mena de flora i fauna, i gaudint de l'increible companyia de'n Mikel (Australia), Mika i Jennifer (Holanda), Jan i Felix (Alemania) i el conductor Miguel, els quals haviem conegut a l'excursio dels Geisers i ens van proposar aquest safari, enlloc del viatge en bus que ens haviem montat nosaltres. No ens hem separat durant els tres dies, hem practicat moltissim angles i hem fet molta amistat, en definitiva perfecte, creiem que no podem demanar mes!
Ara ja som a Potosi, despres de passar una nit a Uyuni, tenim fotos molt boniques, tot i que no hi ha manera de borrar la taca fosca que ens ha aparegut a la camara, i de moment tampoc no hem trobat un bon lloc d'internet on poder penjar-les, esperem que a Sucre o poguem fer, si no sera mes endavant. Bé finalment ja hem pogut penjar les fotos!!!