9 de novembre de 2008

ACOLLONITS AMB LA XINA!

Portem cinc dies a la Xina, per primer cop en 8 mesos ens sentim totalment incomunicats amb la gent que ens envolta, desde que hem entrat hem notat lo dificil que es parlar xino, pero no nomes parlar, si no comunicar-te amb ells, ja que molts dels gestos tambe son diferents, molta gent ni et mira (es un tema cultural), intentem parlar amb ells amb l'ajuda del nostre frasebook (sort en tenim!!!) i molts tampoc s'esforcen a entendre'ns, segurament no volen mal de caps, ni trencar-se les banyes amb les tonteries dels turistes...per exemple, anar a la perruqueria pot convertir-se en un calvari, el concepte poc sembla que no el van entendre! Intentar que et rentin la roba, tambe es complicat...dema l'hem d'anar a buscar, a veure que trobem...I no parlem d'anar als llocs, avui hem agafat un tricicle per que ens portes al mercat, per un error (suposem) de fonetica ens ha portat fora de la ciutat, mes d'una hora de cami i hem deduit que es dirigia a un altre poble que tenia un nom semblant al que haviem dit...a mes a mes nosaltres portavem el nom escrit en Xines i no ell no sabia llegir mandari, o sigui un desastre, pero a l'hora de demanar-nos 12 euros (uns 100 Y) si que es feia entendre el "puta", al final n'hi hem pagat 30 Y(4 eur), i encara massa, el mercat estava a 200 mts de l'estacio de bus!

TREKKING PER LA REGIO DE XISHUANGBANNA
Ens trobem a Jinghong, la capital de la regio de Xishuangbanna, que fa frontera amb Myanmar i Laos, el lloc es molt bonic, es una regio que sempre ha estat una mica al marge de la Xina i poblada per l'etnia Dai, que solen parlar un idioma semblant al Thailandes i l'escritura entre una barreja del Laos i el Myanmares (tots els cartells estan escrits en Dai i en Xines). Estavem sopant en un restaurant i vam mirar el llibre de visites dels clients, vam descobrir que podiem fer un trekking pel nostre compte sense masses dificultats, ens ho vam apuntar tot i l'endema ja vam sortir de cami cap a Damenglong, 2 hores de bus, a pocs quilometres de la frontera amb Myanmar, alla ens vam esperar 3 hores, per agafar un altre bus, 2 hores mes, fins a Mengshuo, un poble enfilat a les muntanyes que separen els dos paisos (alla vam trobar els "nens ninja" mireu el video, fan molt riure!). Vam comencar la caminata d'unes 4 hores cap a Yakoa, no va ser complicat, pero algun moment de dubte vam tenir...anavem trobant gent treballant al camp i en petits poblets que ens anaven senyalant el cami. A Yako, haviem de passar la nit, no hi havia hotel, ni duiem tenda, per tant a demanar caritat...despres de voltar amunt i avall per aquell poblet de 4 cases i veient que ningu ens feia cas i tampoc semblavem gaire ben rebuts, vam comencar a demanar (amb gestos) per dormir i menjar, els 3 ers que vam demanar ens van acollir, primer estaven molt serios i distants, pero depres d'intentar comunicar-nos amb el nostre llibre magic, la cosa va millorar moltissim, tot i que continuavem sense saber que coi deien!(tambe hem penjat el video). Ben sopat, estava tot molt bo (arros, verduretes i una mica de carn de porc), ens van muntar el llit (dur com una pedra) enmig del menjador i a dormir mentre ells miraven la tele per satelit (aixo si que en tenen, pero ni cuina ni wc!), la casa era de 3 habitacions (cuina, menjador i habitacio matrimoni). Al mati, vam esmorzar el que havia sobrat del sopar i una mica de truita, no ens venia gens de gust, pero ens sabia greu ofendre'ls i ens esperava una caminada de 6 hores, per tant vam fer l'esforc! Li vam donar la voluntat, ens va indicar el cami i ja hi vam ser, 6 hores per aquelles fantastiques muntanyes amb unes vistes impressionants, rodejats de camps d'arros i plantacions de te, fins a arribar al poble de Bulangshan...be, abans un petit entrebanc aduaner...la policia ens va demanar els passaports i ens va fer buidar la motxilla, vam deduir que aquell es un punt de contrabant d'opi, almenys no ens van demanar diners, i si ho van fer no els vam entendre! Vam arribar al poble a les dues del migdia i fins l'endema no hi havia autobus fins a la ciutat mes propera, o sigui que tambe haviem de passar la nit alla, pero aquest cop hi havia hotel, pero no restaurants i vam sobreviure a base de bolleria envasada. Avui al mati hem agafat el bus, 4 hores fins a Menghai, tel.la de carretera!!! Cada quilometres esllevissades i obres, mil i un sotracs i suportar tothom fumant i tiran sorollosos gargalls (sera un tema cultural o el que vulguis, pero fa un fastic!!!), finalment hem arribat, de Menghai a Jinghong nomes hi havia 1 hora, pero aquesta ja ha estat de carretera esfaltada. Arribant a l'hotel una bona dutxa, d'aigua calenta i com nous!!! Ah! i per sopar HOMENATGE de pizza, que bonaaaaaaaaa!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Bones! Fa dies que no dic res! Com va tot? Per el que he llegit bé no?
que us ho continueu passant de collons in a veur esi encara apendreu xino, que és el futur!!
Guillem Ferrer

Anònim ha dit...

Que no parin les vostres aventures!!! M´ho passo molt bé cada vegada que miro el vostre blog a veure cap a quin cantó d´Àsia heu anat a petar.

Teniu raó. La Xina és una país molt complicat alhora de poder-vos comunicar, ni déu parla anglès i tots els cartells informatius estàn en xinès. No hi ha manera de poder-te ubicar.

No sé si serà un tema cultural dels propis xinesos però sí que és veritat que són una mica escandalosos i ¨porquets¨amb els modals. Jo, també vaig veure molta gent escopint per tot arreu... Val més que ús aneu acostumant perquè els gargalls a l´Índia estàn a l´ordre del dia, ja ho veureu.

Moltíssima força i energia positiva desde Bangkok!!!!!!

Jordi Meya.