ULL! NO APTES PER LA PATAGONIA

Pels amants de la muntanya que estiguin pensant en comprar unes sabates lleugeres, còmodes, calentes i impermeables. Per l'últim punt us podem aconsellar de bona mà i per l'experiència que en tenim, que les Salomon Gore-tex de la foto, no soporten una caminada de 4 hores amb 3 dits de neu.

Bé no sé si es pot apreciar a la foto, però els meus peus i mitjons van quedar completament molls!!!

LA NEU DEL CALAFATE, EL SOL DEL CHALTEN

L'hivern ja ens ha atrapat, i quin fred!!! Hem sortit de Puerto Natales direcció a El Calafate, perseguits per un vent polar i una tempesta de neu, sort que l'autocar era ràpid i després de 10 hores de camí semblava que haviem burlat el mal temps, les muntanyes nevades i el cel clar feien pensar que tot havia acabat, per tant l'endemà vam anar a veure el Perito Moreno (glaciar), el qual baixa des del Cap de gel sud, un desert de glaç encaixat entre muntanyes d'uns 1000m de profunditat i mils de km quadrats d'extenció. El dia es va despertar clar, fred i sense vent, però una vegada vam arribar al parc nacional (uns 78 km de Calafate), el mal temps ens va venir a visitar de nou, amb una inesperada nevada, teniem 3 hores per veure el glaciar, menys espectacular del que ens esperavem, segurament va ser conseqüència del mal temps que no ens deixava veure més enllà de la pared de glaç, de totes maneres quan va ser hora de marxar es va destapar una mica i vam poder veure la immensitat del glaciar, ara si que vam flipar!!! Com que l'Alberg era molt econòmic (25 pesos/persona), ens hi vam quedar 3 nits. Vam fer camí cap a El Chalten, als peus dels Cerros Torre i Fitz Roy, impressionants, vam fer una caminata de 8 hores recorrent els seus voltants, com podreu veure a les fotos, finalement el temps ens va acompanyar, sol, tot i que feia una miqueta de fred, clar...estava tot nevat!!!

Curiositat sobre el Fitz Roy i el Torre
Després de varis intents desafortunats, una expedició d'alpinistes francesos encapçalat per Lionnel Terray i Guido Magnone van fer cim per primer cop al Fitz Roy (3405 m) després de superar 950 m de desnivell amb dificultats de 6b+ amb 33 hores d'escalada l'any 1952.

El seu germà Cerro Torre (3102 m) es va resistir a la dècada dels 50, després de varis intents fallits, cobrant-se alguna que altre vida i considerant-se un pic inescalable. 16 anys més tard al 1970 els Italians dirigits per Maestri ho van aconseguir, però necessitats de l'ajuda d'un perforador que pesava uns 180 kg per poder assegurar els claus (via "Compressor").

COM SOBREVIURE A LA "W"

La "W" és un trekking de 5 a 6 dies al voltant de les Torres del Paine (CHILE)
Material necessari:

. Menjar i beure (uns 30€): pasta, tang, sopa, té, cafè, galetes, chocolata, fruits secs, embotit, etc

. Tenda (a ser possible que no hi entri aigua)

. Esterilles

. Sacs (millor d'hivern, no com els nostres)

. Pantaló i jaqueta impermeable

. Roba d'abric

. Cantimplora ( per omplir d'aigua de glaciar)

. Sabates impermeables

. Un parell de mitjons i calçotets

. Càmara de fotos

. Un mapa (que t'entreguen els guardes quan pagues els 25 € per entrar al parc)

. Ganes de caminar moltes hores

. Paciència (per aguantar al company, vent, fred i pluja)

Realització

1er DIA: Si et vols estalviar 15 € del baixell que et porta al primer campament, has de caminar 4 hores, però les vistes són impagables i val la pena fer-ho!!! Una vegada al campament un bon plat de pasta i a dormir ( Si el vent i la pluja et deixen)!!!

2on DIA: Caminada fins al mirador de l'impressionant glaciar Grey, on la pluja i el vent són companys inseparables. 8 hores de camí fins al campament Italià, una sopa i unes salsitxes i a les 7 quan es fa fosc a dormir!!!

3er DIA: Pujada fins al mirador que hi ha més amunt del campament Britanic, entre el Cerro Paine Grande i les torres principals, i descens fins al campament "los Cuernos" per fer-hi nit, en total 7 hores. Un plat de puré amb sopa d'arròs. Prepareu-vos per soportar una altra nit de pluja i vent, però aquest cop amb fred, i unes rates que burxen les escombreries.

4art DIA: Caminada al voltant del llac Nordensjork i ascens a la base de les torres per arribar al campament Torres, acampar, i anar a veure el campament Japonès (que només és per escaladors), aquesta nit la més freda de totes, neu, vent i pluja, abrigueu-vos bé!!total 6 hores.

5é DIA: Ja comences a veure la llum, el llit calent i una dutxa, només s'han de caminar 3 hores per arribar a la "Hosteria las Torres" (on va la gent que no vol passar fred i vol dutxa calenta cada dia), un cop allà un alberg amb llarg de foc us farà companyia fins a les 14:30 que arriba l'autocar que et porta de nou a Puerto Natales.

És una bona esperiència, llàstima el mal temps, però l'esforç té la seva recompensa, de totes maneres, recomanem fer-ho a l'Estiu, hi ha altres opcions, però aquesta ha estat la nostra!!!

USHUAIA: LA FI DEL MÓN

Finalment ha arribat el canvi d'aires esperat!!! Tot i que el viatge per arribar a Usuaia va ser una mica horrorós: l'avió sortia a les 5:45 i haviem d'estar a l'aeroport a les 3 aprox. , o sigui que no vam dormir, per sort ens van acollir a casa la Gabriela i tot va ser més fàcil, però la Montse també estava malalta (bé, una mica constipada) i a l'avió va patir una mica.

Arribant, després de descansar unes hores, vam anar a visitar la ciutat i a informar-nos sobre les activitats a fer, vam cuinar uns macarrons i a dormir aviat.

Avui ens hem llevat a les 8 i ens hem guarnit per anar a fer el nostre primer trekking, a l'oficina de turisme ens van donar moltes opcions, però nosaltres, evidentment, hem agafat la més complicada, el trekking a Guanaco una muntanya de 978 m, deia que la durada eren 4 hores per pujar, nosaltres hem pujat en 2:30, gràcies al ritme que marca en Xavier, hem sortit amb una parella d'Irlandesos, però creiem que no vindràn més amb nosaltres, estaven vermells com pebrots, la Montse ja comença a estar acostumada, però sempre s'està queixant!

L'endemà com que no feia un dia gaire bo, vàrem anar a veure el Glaciar Martial, que està a 7 km del poble. Bé, valia la pena veure'l pq està a les últimes, aquí a Ushuaia també s'estant queixant del canvi climàtic. Ja no els hi neva tant i les temperatures són més altes, a l'estiu passat van arribar quasi a 30º que no hi havien arribat mai!! On arribarem???

Tornada a "casa"

Ni de bon tros tornem a ser a casa, però la sensació de tornar a Buenos Aires i al mateix alberg ha estat aquesta, tot era conegut, els carrers, les olors, el trafic, inclús la gent, la noia de recepció se'n recordava de nosaltres (suposem que era perque els hi hem deixat les maletes durant 20 dies per tal que ens les guardessin) i també encara hi havia molta gent que hi havia aleshores, molts, sorprenentment, se'n recordaven de nosaltres. Hem quedat amb noies que hem conegut durant la volta que són de Buenos Aires, demà anem a sopar a casa de la Gabriela, que ens ha dit que ens farà un cuinat típic, perque segons ella debem estar menjant molt choripan (un hot dog a l'argentina, fet amb pa bó i llangonisseta axoriçada), tot i que no és cert, ja que ens cuidem molt i mengem molta fruita, però a vegades és l'opció més ràpida i econòmica.
Per la matinada deixarem l'aixafogó i calor dels últims dies i començarem una nova aventura, on el fred, les muntanyes i els trekkings pendràn el protagonismes a les platges, els pantalons curts i les hawaianes (les xancletes brasileres, que estan molt de moda).

Com que tanquem una etapa d'aquest vitage explicarem algunes petites anècdotes:

A l'avió de Londres a Buenos Aires vam conèixer un Dj's que tornava de gira per Europa, era simpàtic, ens va dir que cobrava 5000 $ per bolo i sense portar equip...ufff, l'únic que no ens va agradar d'ell és que no ens va voler canviar el seient, ja que ens havia tocat estar separats, sort que el noi que li tocava finestra si que va voler.

En una terrassa de San Telmo vam veure a Jaime Bores, un presentador, guapot que sortia a la primera, estava prenent un cafè davant de l'escola de cine. Però no vam gosar dir-li res.

A Punta del Este vam contractar un tour durant tota la tarda amb una furgoneta, per anar a veure tota la ciutat i que ens expliquessin una mica tot, els nostres companys de viatge eren un grup de l'inserso, però nosaltres no tenim problemes ens adaptem a tot i a tothom, l'anècdota, però no és aquesta, sino que a la primera parada del tour quan la Montse ja feia la pose per la foto, la càmara no era enlloc!!!! Quin ensurt, totes les fotos, i les que podriem fer a l'excursió perdudes...ens l'haviem deixat a la platja amb el grup d'argentines que haviem anat al matí, quin ensurt! vam proposar a la guia d'anar a l'alberg a veure si hi havia les noies i teniem sort que l'haguessin vist, va refunfunyar una mica, però ens hi van dur, teniem tots els iaios a l'espectativa, i l'alegria va tornar quan va sortir en Xavier amb la càmara als dits!!! El brasiler havia corregut a portar-la a l'alberrg pq poguessim tirar fotos a l'excursió! Sempre hi ha bona gent!!!

A l'alberg de Montevideo, vam conèixer a tres asturians, que van ser deportats pel govern brasiler com a represàlia en contra del govern espanyol per haver prohibit l'entrada i maltractat a varis brasilers ( Bé, això és el que deien constantment a la tele brasilera), a Espanya no va tenir tant de ressò, però pobres nois van patir lo seu, van perdre el bitllet, i van haver de comprar un altre bitllet a Argentina, van fer un munt d'hores d'avió per culpa d'un conflicte entre governs.

L'últim dia a Uruguay, només teniem 120 pesos uruguayans, uns 4 €, amb això haviem de sopar, a Argentina seria més fàcil, però allà era tot més car, anavem preguntant preus, fins que vam trobar una bona opció, i deu ni dor, el que van cundir. Era una pizzeria, on celebraven 50 anys, i feien un 2x1, 2 talls de pizza bastant grans, 2 hot dogs, i una ampolla d'aigua amb gas de 500 ml.

Descobrint Brasil i Uruguay

Ei gent! Ara feia dies que no escriviem al blog, però no haviem tingut massa ocasió de fer-ho per manca de tecnologia, bé, ordinadors en trobem per tot arreu, però alguns són molt lents, altres es pengen constanment o sigui que podiem mirar el correu i poca cosa més.

Després de marxar d'Iguazú, vam agafar un autobus fins a Florianapolis, no sabiem a on anar de Brasil, vam anar demanant a la gent que coneixiem i ens van recomanar anar-hi, la veritat que va ser espectacular, vam encertar el lloc, l'allotjament, però el temps ens va fallar una mica, vam arribar cansats de les 12 hores de bus, i com que mig plovia vam dormir força, per la tarda vam anar a conèixer una mica el poble, bé, en realitat és una illa allargada de nord a sud, que està connectada per un pont, el nord és més turístic i el sud més tranquil i despoblat, ja que està protegit i no s'hi pot construir més, per sort l'allotjament que haviem escollit per internet, era al sud, i vam estar la mar de tranquils i calmats, ja que els dies anteriors no paravem de connèixer gent i fer relacions socials (al multitudinari alberg d'Iguazú), que per uns dies està bé, però al final també cansa. Hem estat cinc dies en un apartament petit a 10 mts de la platja, al matí feiem footing descalsos per les llarges platges, després un bon bany, encara que ploguès, els primers dies, però l'aigua estava boníssima, passavem llargues estones veient els surfistes enfilant-se a les ones. Un dia vam intentar anar a una illa paradísiaca que ens havia recomanat un socorrista de la platja, però a mig camí vam desistir per la humitat i densitat de la flora, a més hi havia molts trencants que ens feien dubtar de quin camí era el correcte. Passats aquests dies, vam agafar un altres bus cap a Uruguay, 18 hores, vam arribar ahir, bén cansats a les 8 del matí, al hostel no podiem fer el check-in fins a les 12, o sigui, que no vam fer massa res, anar a passejar una mica, repossar al sofà, mirar el correu...Una vegada vam tenir habitació, ho vam endressar tot i vam anar a conèixer la ciutat, Punta del Este, feia molt vent i fred, però les ganes de veure coses van poder més que tot això, vam trobar un lloc genial on dinar, era un fast food de peix i marisc al port, on tot anava a pes, el preu era la meitat dels preus de menus que haviem vist pels restaurants de la zona. Després vam continuar pel port, hi havien parades de peix a mig metre de l'aigua...de cop, vam veure una cua...era un llop de mar, bé en un moment ja n'hi havien 4, una família de llops marins viu allà aprofitant les sobres peix, són impressionants i molt grans!!! Ens vam passar gairebé una hora mirant un que estava prenent el sol en una borera i tots els turistes li tiraven fotos, i era molt divertit veure com espantava als agoserats que volien o pretenien tocar-lo. Al vespre, ja voliem anar a dormir, però un grup de mexicanes i americanes, ens van convidar a fer cubates, vam xerrar fins a les 2.

Avui, ha estat un dels millors dies, al matí a la platja, amb un grup d'argentins i brasilers, per la tarda teniem contractat un tour per la ciutat i ha estat molt bé!!!El més impressionant, ha estat descobrir a Carlos Páez Vilaró, la seva Casapueblo i la magnifica posta de sol, ens hem emocionat moltíssim veure com desapareixia el sol cap al mar i de fons un poema escrit i recitat pel pintor desde la terrassa de Casapueblo a Punta Ballena, ens hem quedat sense paraules, per moments així val la pena la decisió que hem pres. Una abraçada molt forta!!!

IMPRESSIONANTS CATARATES D`IGUAZU

En els nostres plans no entrava anar a Cataratas d`Iguazù i la Teresa ens va motivar a anar-hi, la veritat que ha estat una molt bona experiencia, dificil d`explicar, per molt bé que us ho expliquem s`ha de veure, és increïble!!! Portem cinc dies a Iguazú, estem disfrutant com mai, sembla que tornem a tenir 15 anys, passem llargues estones a la piscina, fem barbacoes, coneixem gent d'arreu, ballem, juguem, llegim...estem feliços! Ahir vam anar a Paraguay, no ens va agradar gens, per arribar-hi vam agafar molts autocars, i un cop allà, ens vam agobiar de seguida, molta gent, molta calor, mil venedors oferint coses, semblava Andorra però amb més agobio, molt més pobre i molt més gran. La gent d'Argentina i Brazil van a Paraguay a comprar electronica, tabac -un cartro val un dollar-, perfums, roba a l'engròs, etc...s'ha d'atravessar un pont, que resulta que es terra de ningú, ens van recomanar no passar més tard de les cinc de la tarda, la veritat és que el vam passar, a peu, una mica acollonits, ja que a l'autobus una dona ens va explicar que feia dos mesos van atracar a una noia i la van tirar d'altabaix, però tampoc ens vam sentir gaire insegurs!!! De totes maneres, vam estar a paraguay poc més de tres hores i vam aprofitar la tornada per veure les catarates pel cantó de Brazil.

Avui no ens em mogut de l'alberg, però ha estat un dia molt enriquidor, hem fet una barbacoa i hem menjat `choripan` amb vi de mendoza, tot un luxe sota una gran ombra i bona companyia.