VACANCES???

Molts de vosaltres ja esteu pensant en les vostres, esperades i merescudes vacances d'estiu, nosaltres ja portem 4 mesos i mig voltant i la sensacio d'estar de vacances ha desaparegut, tot i que teniem moltes espectatives sobre Nova Zelanda, els preus, els horaris i el fred han provocat que ens aborrim una miqueta, aqui es com l'hivern de casa nostra, fred, es fa fosc molt aviat i has de pagar per tot, menys per pixar, ja que hi ha lavabos publics i molt nets a tot arreu!!!

Ja portem 16 dies vivint en la mini furgo, sense calefaccio, amb humitat, sense electricitat, ni aigua corrent...per temes economics, nomes hem anat dos cops en campings i ha estat tot un luxe!!! No us penseu pas que fem pudor, eh? ens rentem amb tovalloletes i ens rentem el cap amb aigua escalfada al fogonet...en fi...el viatge de noces que desitja tothom!!! Pero tambe tenim els nostre moments divertits i sobretot molta tranquilitat, que tambe la necessitavem. Tambe hem tingut moments especials com coneixer a un matrimoni de jubilats que van vendre la seva casa i ara vivien en una mega autocaravana importada d'EEUU, era una casasa en rodes!!!vam tenir el gust de ser convidats a pendre el te amb ells, els vam coneixer a les Budget pools uns piscines termals gratuites, on tambe hi havia en Julien i la Gaelle, una parella francesa que estava fent la volta al mon com nosaltres i havien llogat la mateixa furgo que nosaltres, vam passar dos dies amb ell i ens ho vam passar genial, vam fer molta amistat, ja que porten unes vides molt i molt semblants a les nostres...el mon es un "panyuelu"!!!

Tambe hem visitat algunes pistes d'esqui, de moment les que hem vist son bastant senzilles i petites, mes que Vallter, les carreteres per accedir-hi normalment son sense asfaltar i sense balles, fins i tot varem anar a una, la qual podeu veure alguna cosa a les fotos de dalt que per arribar-hi havies de pujar quasi una hora a peu i el material t'el pujen amb una mena de telecadires pero molt basic i no pot pujar gent, la veritat pero que de maco ho era molt!! i sobretot tranquil, nomes hi havia un parell de families.

Conduir a Nova Zelanda es tota una aventura, tots els ponts son d'un sol carril i alguns fins i tot es comparteixen amb el tren, ara pero ja ens hem acostumat a anar per l'esquerra. Pel que fa a la furgoneta tambe hem tingut algun que altre problema amb la bateria, ens ha deixat dos cops tirats, un per deixar-nos les llums engegades i l'altre per intentar endollar un calefactor dirctament al cotxe , sort que hi ha molt bona gent i de seguida t'ajuden, la bateria pero es molt vella, penseu que el cotxe porta 250.000 km i es gasolina.

SEGURETAT A NOVA ZELANDA

Ara us explicarem una mala experiencia, que no voliem explicar per no fer patir als de casa, pero ja tenim el susto superat i al cap i a la fi no va passar res, i no pensem que hi hagi mes sonats com aquells voltant per Nova Zelanda. Be doncs aqui va...

Estavem a les Budget Pools durant la tarda disfrutant dels banys termals, alla vam coneixer varia gent local i vam petar una bona estona la xerrada, vam decidir que era un molt bon lloc per quedar-nos a dormir, ja que hi havia 2 motorhomes i una altre furgo que tenien les mateixes intencions, quan ja va ser de nit i anavem a fer el sopar, la Montse pero abans va anar a conectar l'endoll de la tele a la part de davant de la furgo quan va veure un laser que li iluminava els ulls, va girar-se cap a la direccio del laser i va somriure pensant que eren uns nens jugant, va tornar endarrera i comencavem a preparar les coses quan ens van picar al vidre...era una senyora molt espantada dient-nos si estavem be!!! resulta que havien disparat a la motorhome de darrera nostre, li van fer 2 forats al vidre i 4 mes a la xapa!!!QUIN ENSURT!!! L'home ja estava trucant a la policia, que va tardar 2 hores en venir, com que era fosc ningu va veure el paios que portaven la pick up d'on van venir els balinasos, un d'ells li va passar per davant del pobre home, que estava sopant, per sort no li passar res!!!Els hi vam estar fent companyia fins que va arribar la policia i ens va pendre declaracio, la policia deia que Nova Zelanda es molt segura, pero ha estat la primera vegada en 4 mesos i mig que ens hem acollonit de veritat, i en el pais que creiem mes segur...Evidentment aquella nit, ningu va dormir alla, vam anar amb els francesos a dormir en un altre parador i vam passar una molt bona nit explicant batalletes mentre feiem el te i l'endema tots 4 a les piscines a disfrutar del bany d'aigua calenta que aquells beneits ens volien esgarrar!!! Les dues primeres nits vam passar una mica de por, pensar que ens havien apuntat amb una pistola, encara que sigui d'aire comprimit i de balins, no ens va fer massa gracia i sort que no van disparar a la Montse, perque sino en Xevi es queda viudu als dos dies de casat!!!jejeje Fora bromes, ja ho tenim superadissim i mira una altra cosa que explicar!!!

LA LLIGACAMA DE L'ELI I ELS NUVIS DE L'ENRIC I L'ISAURA HAN DONAT ELS SEUS FRUITS!!! 07/07/08 - AUCKLAND (NOVA ZELANDA)

CANVI D'AIRES A NOVA ZELANDA

Mil hores d'espera i no se quantes mes d'avio...a les 4 de la matinada arribem a Auckland, 17 hores de diferencia respecte Lima, un jet-lag impressionant i moltes ganes de canviar d'aires. Primera sorpresa!!! Els cotxes paren quan ets en un pas de peatons i no piten constantment...uff! aixo si que es un descans i ben gran! Auckland es una ciutat neta, tranquil.la i molt moderna. I de moment la gent, molt i molt amable i educada, i lo mes important si et tracten be no hi ha cap interes economic amagat al darrera. Realment la cosa ha canviat, grans camps verds amb vaques i xais pasturant tranquil.lament, per cert hi ha uns 20 xais per cada habitant, segons la guia, Nova Zelanda es la granja del mon.

Durant aquest mes viurem en una colorida i mini furgoneta, que ens recorda a la nostra, la qual trobem una mica a faltar, pobreta esperem que no tingui gelos!!! La nostra es mes discreta i te el volant a l'esquerra (conduir per l'esquerra ens ha portat algun que altre petit ensurt), tot i aixo estem molt tranquils i contents, aquest mes sera de relax, ple de bonics paissatges i una mica de fred, ja que aqui ara es ple hivern. Fins aviat!!!!

HAN PASSAT 4 MESOS I JA S'HA ACABAT L'ETAPA DE SUD-AMÈRICA

AREQUIPA i el canyó del Colca

Deixem Puno per dirigir-nos cap a Arequipa amb l'intenció d'anar a veure el Canyó del Colca, el segon més gran del món, bé està en disputes amb el primer, o sigui que més o menys...En fi, que un cop a Arequipa vam anar a l'oficina d'informació turística i allà vam decidir que ho fariem pel nostre compte i sense guia, vam arreglar les motxiles i a mig matí varem anar fins a Chivay, amb l'agradable sorpresa que eren festes, ens esperava una "corrida" de toros, semblava més el torero bombero que una altra cosa, lo bo que tenien era que no mataven el toro, però tenien unes feinades a treure'ls i a entrar-los que era massa, a més qualsevol es veia valent per baixar al "ruedo" i fer els seus "pinitos", era com les vaquilles d'Olot, el públic tothom local, només feien cas quan enganxaven a algun i mentrestant menjaven gelatina amb merengue. Pel vespre, vam anar als banys termals a relaxar-nos per la dura caminata que ens esperava l'endemà baixant el Canyó, però abans vam fer parada a les 4 de la matinada al mirador del Cóndor per veure com aquests sortien a fer els seus primers vols, però van ser més llestos que nosaltres i fins les 7 del matí quan ja estavem mig glaçats amb els primers rajos de sol van començar a sortir, l'espera, però va valer realment la pena, veure d'aprop la majestuositat del vol del gran cóndor és espectacular. Ens va recollir un altre autocar cap a Cabanaconde on iniciariem el nostre descens cap al paradís de Llaguar on vam arribar empolsegats i cansats, però els banys termals al costat del riu Colca i la inmensa tranquilitat de ser els únics turistes, sense llum, aigua corrent, cotxes ni cap dels luxes de la civilització, això si! una bona truita de riu fresca, una cabanya ben acollidora i un cel d'estrelles impagable, com brillaven!!! ens van recuperar pel difícil i llarg ascens (de 2100 m.s.n.m a 3500 m.s.n.m), després de 4 caluroses hores ja tornavem a ser a Cabanaconde on agafariem un bus de 6 hores fins a Arequipa altre vegada.

PARACAS

En una guia local vam sentir parlar de Paracas, on hi havia lleons marins i pingüins, i com que la Montse desde Ushuaia tenia ganes de veure'n, ja hi vam ser!!! Ens vam sorpendre molt de veure-ho tot en ruïnes, sobretot la ciutat de Pisco (a 10 min de Paracas) , doncs resulta que l'agost de l'any passat van patir un terratremol de 7.9, i va ser debastador, encara hi ha ONGs treballant a la Zona, era molt trist veure tot allò!!! Però, la gent té moltes ganes de tirar endavant i de reconstruir la ciutat. Nosaltres vam aprofitar per descansar a l'hostal, ja que portavem uns dies de molt ritme, i estar al costat del mar ens va relaxar molt, de totes maneres no vam perdre l'oportunitat d'anar a les Illes Ballestes a veure animalons, va estar molt bé, però la Montse, com sempre, es va marejar com una sopa i per postres ens vam quedar sense gasolina a la lancha ràpida en mig del mar!!!Va ser bastant frustrant ja que aquestes illes només estan a 30 minuts de la costa. Més tard ens vam enterar que mentres erem al mar un terratremol d'uns 4 punts va fer presencia a la zona, sort que no ho vam sentir, quina por!!! A part de descansar, vam aprofitar per menjar bé, i degustar el famós "Ceviche", el vam probar de marisc i de Pejerrey (un peix), és boníssim, peix cru cuinat amb suc de llimona i una guarnició de ceva, patata i moniato.

LIMA


Ja s'acaben els nostres dies a Sud-amèrica, estavem una mica espantats amb Lima, tothom ens deia que era una ciutat molt perillosa, i evidentment hi ha zones que ho són, però nosaltres ens hem mogut per Miraflores i Barrancos, i comparat amb la Paz, això és com qualsevol altre ciutat europea, apart dels cops de bocina, que és com l'escut protector dels conductors sud-americans, com atabalen!!! Hem aprofitat aquests dies per fer algunes compres i menjar fast food (Excepte el dia del cumple de la Montse que vam anar a un restaurant amb cara i ulls, a menjar una bona parrillada) De totes maneres avui l'últim dia, ja ens han colat dos bitllets de 10 soles falsos (uns 5€), però ens fan anar ben malament, ja que intentem tenir lo just per poder marxar sense treure altre cop del caixer i evitar més comisions. També hem anat al centre, ens hem despistat una mica i els venedors del lloc ens han començat a fer senyals per tal que marxessim d'aquella zona, resulta que ens haviem posat en un barri xungo on perillava la nostra vida (bé, això ens han dit), uff!!! sort que hem sortit ràpid, com diuen aquí: "por la dudas!".

AMANANTÍ: EL RELLOTGE DEL TEMPS

Després d'unes sis interminables i incómodes hores amb autocar a les 4:30 de la matinada vam arribar a Puno, on ja ens esperaven 3 o 4 homes ofertant allotjament i excursions, amb la son que duiem vam escollir el primer que ens va estirar i ens va portar amb el seu cotxe fins a l'hostal El Virrey, on ens hi esperava un llit horrible dur com una pedra, semblava un llistó de fusta, a aquelles hores no estavem per buscar res millor i pel preu tampoc ens podiem queixar 30 soles (uns 7 €) l'habitació doble amb bany privat i tele. Vam reposar fins al migdia i per la tarda vam anar a passejar per la sorollosa ciutat i a l'oficina d'informació, allà vam acabar de decidir que voliem anar a les illes del llac Titikaka pel nostre compte sense cap agència, ja que aquestes tot i valer el mateix que anar pel teu compte, s'enporten comissió i la gent de les illes surten perjudicades. O sigui, que a l'endemà a les 8 ja erem al port d'amunt de l'embarcació local Atlàntico, capitanejada per l'Ambrosio. La primera parada la vam fer a les illes flotants dels Uros, realment una visita interessant, són unes illes fetes d'arrel de Totora i tot el que hi ha a sobre, cases, terra, embarcacions, etc... també fet de la tija de la Totora, realment únic i diferent!!!A molta gent li pot semblar que això està fet exclusivament pel turisme, però allà hi ha unes 40 illes i hi viuen unes 5 o 6 families a cada una, viuen a base de la pesca i del turisme, tenen llum solar i una pau impagable. Després d'una hora d'explicacions i venta d'artesanies, vam fer camí cap a Amantaní, una illa molt menys turistica, on els locals viuen a base de l'agricultura, la pesca i el turisme, un lloc realment encantador, no hi ha llum, bé, fa uns 6 anys, el president Fujimori els hi va fer la instal.lació electrica a base de generadors de gasoil, però l'elevat cost d'aquest no els hi permet utilitzar-lo, no hi ha aigua corrent, tot i que tenen un dipòsit, però si l'època de pluges és escassa no dura tot l'any, en fi que allà et sents com si haguessis fet un salt en el temps i estiguessim a l'època dels nostres avis i poguessim veure com vivien ells aleshores, realment una experiència inolvidable, tant que ens hi haviem de quedar una nit i finalment en vam fer dues. Lo interessant de tot això és que no et quedes en un hotel, sinó que les famílies preparen les seves cases per acollir els turistes, i amb això s'aconsegueix que ells tinguin un ingrés extra i el turista rep una lliçó intensa de convivència autòctona, això si, no has de tenir masses escrupols, ja que la higiene en aquestes condicions és molt diferent a com l'entenem nosaltres, però la veritat és que són gent molt autèntica i molt amable, tot ho fan ells, fins i tot si hi ha prous turistes preparen un ball i et guarneixen amb els seus propis vestits, en definitiva han estat dos dies plens de calma i seguint els horaris de la naturalesa.

SALKANTAY 5D/4N CAMÍ AL MACHU PICCHU

Salkantay era un dels trekkings més esperats per nosaltres, el teniem reservat desde març, per poc no vam poder fer el camí inka tradicional, ja que aquest s'ha de reservar amb uns quatre mesos d'antel.lació i tot s'ens allargava massa, de totes maneres el trekking ha sigut genial, ha estat un trekking de luxe, molt bons serveis, només es tractava de caminar i prou, portavem un portejador amb tres mules, dos cuiners i un guia, que s'encarregaven de tota la logística, per 6 persones que erem al grup: dos marines holandesos, dos joves estudiants danesos i nosaltres. Vam començar el dia 8 a les quatre de la matinada on ens van dur amb cotxe al poble de Mollapa per començar a caminar durant sis hores, camí planer i sense dificultat envoltat d'un paissatge encantador, molt similar al que tenim al ripollès, però amb el nevat del Salkantay de fons (6300 msnm), el qual no ha estat mai escalat per ningú segons el guia, vam fer nit al fred campament de Soraypampa a 3800 msnm. L'endemà a les 4 del matí ens van despertar amb un mate de coca servit a la tenda i un bon esmorzar amb truita de verduretes inclosa per agafar energia per la caminata més dura de tot el trek, 8 hores en total, passant pel coll del Salkantay a 4600 msnm, a la nit vam acampar al costat d'unes termes a ran de riu, ja a la Selva peruana, per tant vam poder relaxar les cames adolorides de la dura caminata amb un bon berenar servit a les piscines, per la nit mentres sopavem vàrem veure un grup de persones que baixaven corrents amb llinternes d'un poblat de més amunt, no sabiem que passava, quan van passar per davant del nostre campament resulta que era una senyora ferida que la traslladaven fins al poble més proper (6 hores) en camilla feta de fustes, aquella imatge li va recordar a la Montse, quan la seva àvia i el seu avi vivien a Llentes i una nit la iaia Montserrat (que aleshores encara no era iaia) es va posar molt malalta i la van haver de traslladar a Campdevànol, de la mateixa manera que la pobre senyora, durant 4 hores de camí per la nit a la muntanya. El tercer i quart dia, ja van ser més suaus, tres hores cada dia i bastant planeres, enmig de vegetació selvàtica i rica en flors i fruits: platans, avocats, papaya, cafè, etc...El quart dia vam arribar al poble d'Aguas Calientes, just sota del Machu Picchu, un poble totalment túristic al qual només hi ha accés en tren o a peu, ens van donar un bon hotel i una bona dutxa es va posar com mai!!! A les vuit ja erem al llit, ja que pujariem al Machu Picchu a peu (1,5 hores) per tal de poder accedir a la muntanya Waynapicchu (que vol dir muntanya jove - 2700 msnm) limitada a 400 persones al dia, un cop al poble de pedra del Machu Picchu (muntanya vella) no ens va decepcionar, tot i que la pluja i la boira de la primera hora espatllaven un xic el meravellós paissatge que envolta aquesta ciutat en ruïnes, després el dia es va aixecar i vàrem poder gaudir de l'encant del lloc.