4 de novembre del 2008

PAGANT SANT PERE CANTA!!!

Ultimament estem abonats als viatges tortura, les comunicacions i els transports deixen bastant que desitjar, pero ens comencem a acostumar a tot, 20 hores de bus amb sotracs, curves inacabables, punxades de rodes, transport de presoners als busos publics (Myanmar), borratxos, nens plorant, gent amb olors no massa agradables, menjar pols, hores sense poder fer pipi ni menjar, etc... pero ahir va passar el que no ens esperavem, be, portava tot el dia poblent i veiem petites esllevissades per la carretera, en una d'aquestes vam comentar que millor que no ens en caigues cap a sobre...de cop, l'autobus, que estava ple a bessar, va parar, el conductor va marxar, i despres d'esperar 5 minuts i veure que hi havia mes busos i cotxes parats, vam anar a fer el xafarder, evidentment, la llei de murfi, esllevissada monumental!!! (Sort que no va agafar a ningu!)...La gent, amb fang fins a mig genoll, va comencar a treure pales i estris per intentar netejar la carretera, pero van anar passant les hores i allo no millorava gaire, algun agosserat va intentar passar, i alla es va quedar (intentarem penjar el video)!!! Ja pensavem quedar-nos a dormir en aquell minibus carregat de gent, pero un espabilat ens va proposar, passar les maletes a l'altre canto i anar a la furgoneta d'un amic seu, pagant es clar!!!

1 de novembre del 2008

UNS DIES MES PER LAOS


Senzillament Laos ens ha enamorat, la gent es molt tranquil.la, el paissatge encantador i en global un lloc per estar-hi uns quants dies i relaxar-te, pero tambe pots passar-t'ho be fent trekkings, kayak per un dels molts afluents del Mekong, tubing (baixada amb pneumatics pel riu), tirolines, trampolins, passejades amb elefant, visites a coves, grans cascades, temples, etc...A la zona nord de Laos hi ha molt mes turisme, pero tambe es una bona oportunitat per coneixer gent, i tambe si hi ha turisme, la varietat culinaria s'exten una mica mes, tot i que anyorem molt el menjar de casa, i aquests dies els panellets i les castanyes, podem menjar un xic millor, ja que els francesos van deixar una mica d'empremta als gustos culinaris dels laosians (baguets, passtisseria, formatge, etc...) , potser si fes 2 dies que haguessim marxat de casa no ho trobariem tant bo, pero ara que feia temps que no menjavem pa, l'hem trobat bonissim! De totes maneres la cuina de Laos no es pas dolenta, pero una mica (bastant) picant pel nostre gust.
Aquests dies hem estat a Vientiane (la capital), Vang Vieng (la zona mes motxilera) i Luang Prabang (el poble mes turistic de Laos). Avui hem visitat la cascada mes gran que hi ha aprop i ens ha agradat molt, llastima de les sangoneres, uixxxx, quina angunia, sort que eren petites!

25 d’octubre del 2008

QUE ARRIBEN ELS FARANG!!!

Deixem enrere Cambotja, de cami, al bus, amb aire acondicionat (un luxe!), parem a diversos llocs per poder fer pipi i menjar alguna cosa, en una d'aquestes parades hi ha una venedora amb un cubell ple de tarantules fregides, una en compra, i en Xavier s'atreveix a probar-les, tenien gust a fregits!!!
Ja veieu continuem endurint els nostres estomags! Abans d'entrar a Laos fem parada tecnica i ens quedem a dormir a Stung Treng, el poble en si no te res, pero alla vam comencar a experimentar els estralls de la incomunicacio, vam decidir que no voliem que ens estafessin mes i vam anar a un restaurant de gent local, ni una Coca-Cola ens van donar, no ens entenien ni a "tirus", al final vam menjar una sopa de noodles amb no se que i una aigua feta freda d'un color verdos i un gust estrany! L'endema vam agafar una furgoneta local per passar la frontera, alla vam tornar a trobar a un noi America que hem anat coincidint desde Siem Reap (Camboia), el pas de la frontera sense complicacions, a part de la "propina" que demana la policia per possar-te el segell, estem tan acostumats a regatejar, que tambe ho vam probar, pero no va colar!Vam arribar a Dondet (Laos) amb barca motora creuant el riu Mekong, i alla, SORPRESA!!!no ens esperava ningu de cap guest house, vam haver de buscar pel nostre compte (aixo tambe es un luxe, ja que quan tens mes de deu persones intentant vendre't alguna cosa , t'atabales de tal manera que acabes estressat!). Vam trobar un Bungalow amb dutxa a dins per 2,5 Euros la nit. A Laos es respira molta tranquil.litat, ningu t'atabala, no hi ha masses turistes i els preus son bons. El dia seguent, vam llogar dues bicis i ens vam dirigir cap a una cascada i depres un refrescant bany a la "platja" del Mekong (semblava un miratge, una caleta de sorra per nosaltres solets i amb "xiringuito" on hi vam dinar...per variar noodles!). De tornada, vam decidir que haviem de comprar en Pascual, i aixi va ser, la incomunicacio tambe va ser present, pero al final ens vam entendre prou! Ja ens veus buscant una caixa, a les escombreries, i un sac per transportar-lo. El primer viatge d'en Pascual, va ser amb baixel per sortir de l'illa i despres en bus local (uns camions amb sostre cobert i uns bancs laterals per seure), pero ningu ens mirava, ja que erem els mes normals, una gallina???Una duia com 30 sacs de granotes...quina pudor que feien!!!De sobte, Flipppp!!!picada a la cama de la Montse, una abella gegant de color negre i taronja...quin mal mes bestia! un senyor local va portar un unguent, l'America una pomada, una noia deia que hi posses saliva i m'entres allo es butia que no vegis, pero quan amb gestos vam poder averiguar que d'aixo no es moriria, ni es posaria malalta, ja vam estar tranquils!
S'acosta el cumple d'en Xevi i volem tirar la casa per la finestra, veiem que la guia parla d'un Resort per 20 USD la nit, i cap alla anem... Tadfane Resort... quina merdeta, ens cobren 35 USD i de luxes cap! Pertant nomes hi estem un dia, penseu que solem pagar com a molt 5 USD la nit. Al mati, no ens van voler ni portar a la carretera a uns 2 kms, ja ens veus maletes i Pascual cap a buscar un bus per anar al poble de Tadlo, un bus carregat fins als topes, on tothom ens obria la caixa per veure que hi duiem! Arribem a Tadlo Falls, aixo ja te una atlre pinta, just davant del riu trobem un bungalow amb vistes a unes cascades i amb lavabo amb aigua calenta, per menys de 5 eur la nit, aixo ja te mes cara de regal d'aniversari!!!Com a regal la Montse volia un pastis i espelmes, la incomunicacio va tornar a ser present, va sortir el "tiru" per la culata, pero va ser divertit, les espelmes les van dur abans de sopar i empaquetades, jejeje, el pastis va ser un crep de xocolata i platan.
Pel que fa a en Pascual, dorm a l'habitacio amb nosaltres, es porta molt be, no fa gens de soroll i ens deixa dormir, l'alimentem amb arros i ahir el vam treure a passejar!
Avui ha estat molt be, hem anat a fer un trekking, el guia, un sr. de 72 anys, guarnit amb gorra (al reves), pantalons taronges, mitjons sota genoll, bambes de jugar a basquet...ah! i el mes important una camara de fer fotos (sense carret i sense piles), encara no sabem per que la duia!!!En fi, ha estat divertit, nomes sabia 4 paraules en angles i quan intentavem tenir una conversa, sempre deia que si! Hem fet una caminada enfilant-nos a una de les muntanyetes que hi ha aqui a prop, no semblava molt interessant, pero la cosa s'ha arreglat quan hem baixat per la part del darrera i hem pogut visitar dos poblets, molt autentics, amb cases de fusta i palla, i sobretot plens de nens que cridaven FARANG! FARANG! i sortien fins i tot de sota les pedres, farang vol dir estranger, que ve de quan hi havien els francesos. Els mes petits ens tenien por i ploraven, altres ens saludaven de lluny dient SAWASDIIIIII! (hola), per moments com els d'avui val la pena estar un any lluny de casa, en cap moment han demanat diners ni res, nomes un somriure a canvi.
LA NOSTRA SETMANA AMB EN PASCUAL

20 d’octubre del 2008

JA TENIM EN PASCUAL!!!

Hem pensat que lo de dormir en un puti, aqui a Laos no era molt facil, per tant com que aixo esta ple de gallines hem enredat a una familia per que ens vengues una, hem regatejat i tot! Al final, un pollastre ens ha costat poc menys d'un euro, aquella gent encara no enten per que coi voliem el pollastre, ja que no parlaven angles i era una mica complicat entendre'ns. Un cop ja teniem el pollastre li feim el gest de menjar i s'han pensat que voliem que ens el fessin a la brasa!! al final ja han entes que voliem pinso per donar-li menjar. Ara lo dificil sera portar-lo durant una setmana per aqui i per alla, busos, guests houses,etc...be, ja veurem si resisteix! Pobre!!! ara el repte el te en Pascual!! De moment el tenim lligat a la terrassa d'un bungalow i ja se'ns hi ha cagat i tot!
Tambe podeu veure el video de la captura al youtube (mixvoltaalmon) o al link del costat! Ara si!!!!

17 d’octubre del 2008

UN DIA INTENS

Avui ha estat un dia molt intens, dels que creiem que recordarem sempre. Se'ns ha remogut bastant tot, sentiments, pensaments, reflexions i fins i tot un petit ensurt ... La veritat es que no teniem ni idea de la historia més recent d'aquest país i ahir a la nit, vam veure una peli (The Killing fields) sobre Cambotja i el Khmer Rouge, que si hem de ser sincers, la Montse ja l'havia vista, pero realment amb uns altres ulls, quan ets aqui vius les coses des d'una altra perspectiva. A partir de la peli, tambe vam llegir una mica la historia de tot el que va passar, uff!!! Molt dur i nomes fa 30 anys. El pais ja es veu prou abatut per tot el que han viscut, molta poblacio jove i pobre, on es poden veure veritables contrastos, pots passar per davant d'una clinica de cirurgia estetica super moderna i al cap de 2 segons veure una xabola feta de palla, cotxes tot terreny nous i luxosos al costat de carros tirats per bous, un nen parlant pel mobil, pero ben descals...o sigui coses que no s'entenen massa! Ahir ja ens va costar dormir, parlant sobre el tema i reflexionant sobre la vida, al mati ja ens esperava el mateix Tuk-tuk que ens va enredar a l'estacio de busos, al final ens ha dut a fer el recorregut per 14$. El primer que hem fet ha estat parar a una botiga on venien arros, ja que voliem comprar-ne per portar a un orfenat, hem comprat un sac de 50 quilos, ens demanaven 50$, ho hem trobat carissim i hem regatejat, al final 40$, pero creiem que encara es massa car, pero no sabem que val un quilo d'arros! En fi, hem carregat l'arros al tuk-tuk, i ens hem dirigit cap als Killing Fields (camps d'extermini), on hem vist un maosoleu de 8.000 cranis, del quals van ser trobats alla a les fosses, per que us en feu una idea,va ser pitjor que els camps d'extermini Nazis, de totes maneres veure exposats tants cranis junts no fa massa gracia i segurament si aixo hagues passat a un altre lloc, no els tindrien exposats com una atraccio turistica mes, pero cadascu que pensi el que vulgui. El lloc no te massa cosa, pero pensar tot el que va arribar a passar alla posa els pels de punta, encara pots estar caminant per sobre ossos i trocos de roba, en molts casos estan fins i tot a la vista, es esgarrifos!!!Despres, per continuar tocant-nos la vena sensible, hem anat a la preso-museu S-21, un reportatge filmografic, fotos i les propies cel.les son suficients per veure la gran massacre dirigida per Pol Pot.
Hem parat a dinar, el conductor del tuk-tuk ens ha dit, veieu que soc honest, porteu tot el dia amb mi, nomes em pagueu 14$, i portem un sac d'arros de 40$ i no us he deixat tirats...segurament ho feia per veure si el convidavem a dinar, no ho hem fet, ja que avui amb el sac d'arros hem superat amb escreix el nostre pressupost diari, per tant al veure que no li feiem cas ha marxat una estona, quan ha tornat, ja haviem acabat de dinar i hem continuat el nostre cami cap a l'orfanat, quan ens hem adonat que al sac d'arros hi havia un forat, segur que el conductor s'ha agafat la propina! Em fet veure que no haviem vist res, ens ha sapigut greu, al cap i a la fi, potser ho necessita prou!
Hem arribat a l'orfenat, al principi ha estat una mica fred, els nens ens saludaven, pero no sabiem massa que dir, ja que no parlem el mateix idioma i tampoc sabiem les normes de l'orfenat pel que fa a les visites, pero una vegada hem entregat l'arros, ens han ensenyat les instal.lacions i que podiem jugar i fer fotos als nens, ens hi hem llencat! En Xavier ha anat a jugar a bolley amb els mes grandets i la Montse a futbito amb els petits, quan ja hem tingut mes confianca, ja ens hem retrobat tots i els hi anavem ensenyant jocs, col.laboraven moltissim i l'idioma no era cap entrebanc, feia moltissima calor, hem suat moltissim jugant a atrapar, a arrencar cebes, a un dos tres mistos, etc...i al final hem ballat i tot! Nomes han estat dues hores, pero molt intenses i ens ho hem passat genial, llastima que no tenim mes dies per dedicar a Cambotja, ja que hi ha orfenats que ofereixen la possibilitat que et quedis a dormir a canvi de fer voluntariat.
Un altre ensurt amb pistoles!!!
Ja de nit, hem anat a un local d'internet per penjar les fotos d'avui i alguns videos,pero no les hem pogut penjar totes, ja que hem hagut de marxar per potes, quin ensurt!!!Estavem tant tranquils quan un noi d'Israel, que no estava d'acord amb el preu que li havien cobrat per fer una trucada, s'estava queixant a l'empleat del locutori, quan de sobte ha aparegut l'amo del local i li ha comencat a tirar empentes, el noi s'hi ha tornat, nosaltres com si res, han comencat a discutir i de cop l'Israeli ha sortit correns, darrera seu l'amo amb una pistola, i nosaltres amb els ulls com plats, pero immobils hem vist que intentaven forcar-lo per treure-li la pistola, i aquesta cap a on apuntava?...evidentment cap a nosaltres...rapidament ens hem ajupit!!! Pero, en un segon l'amo s'ha escapat corrents d'arrera el noi, al final no ha passat res, de totes maneres hem agafat tots els trapaus i hem canviat de local, la situacio no ens ha fet cap gracia!!!Per que la gent fa aquestes coses?

16 d’octubre del 2008

CAMBOTJA: SIEM REAP (TEMPLES D'ANGKOR)


El dimarts dia 12 agafem l'autocar per anar a Cambotja, l'hem trobat molt i molt be de preu, 5 euros cada un per unes 8 hores d'autocar, pero com sempre hi ha gat amagat. Des de Bangkok fins a la frontera, unes 5 hores en un autocar de 60 passatgers, pero nomes erem 4, nosaltres, un japones que portava productes de Tailandia per a un amic seu que te una botiga a Cambotja i una angles que viu a Bangkok i havia de sortir per renovar el visat, en definitiva, que no enteniem com per 5 euros podiem anar en aquelles condicions i amb aire acondicionat. Enlloc de parar a l'aduana ens van parar en un restaurant, nosaltres voliem fer el visat a la frontera, pero ens van comencar a vendre la moto, que si alla no ens ho fariem, que perdriem tot el dia i que a sobre hi havia problemes militars...No ens vam creure ni un pel, pero no ens deixava anar a la frontera, finalment li vam dir que nomes pagariem 30 $ cada un, que ho agafava o ho deixava, sabiem que a la frontera valia 20 i que ens estava prenent el pel, pero tampoc ens deixava mes opcio. Va acceptar i al cap de 30 minuts ja teniem el visat i erem cami de la frontera, alla ni cues, ni problemes ni res...de totes maneres no ens va acabar d'enganyar del tot, ja que aquests darrers dies s'ha desencadenat un conflicte entre Tailandia i Cambotja per la disputa d'un temple, que la UNESCO l'ha declarat patrimoni de la humanitat, i es troba en territori de Cambotja, pero abans era de Tailandia i per un error de la HAYA va passar a ser territori de Cambotja. En fi, que a part de veure molts militars amunt i avall, i en algunes ocasions aplaudits per la gent del carrer, no hem vist res mes, tot i que avui ens han dit que la frontera amb Tailandia es troba tancada, ufff...hem passat pels pels!!!

Ahir vam anar a veure els famosos temples D'Angkor, i vam alucinar bastant, son molt bonics, sobretot el que va servir de decorat per filmar pel.licules com les de Tom Raider o Two brothers, semblava com si ens trobessim en una peli de l'Indiana Jones, es espectacular, ja que la naturalesa s'ha superpossat al temple, i enmig de pedres col.locades per l'home, han nascut gegantins arbres que s'han engullit literalment el temple. Vam passar tot el dia de temple en temple, acosats constantment pels milions de nens que intenten vendre't alguna cosa, criden desde 3 hores lluny, al final acabes ben fart! pero s'ha de tenir paciencia, ja que al cap i a la fi son nens i es el que els hi han ensenyat, molt trist pero es aixi.

Noticia del conflicte: http://www.lavanguardia.es/lv24h/20081016/53561129549.html

13 d’octubre del 2008

ENS ACOMIADEM DE BANGKOK!!!


Avui es el nostre ultim dia a Bangkok, i per tant a Thailandia. Ha estat el primer lloc que hem visitat d'Asia, i el nostre punt de partida de totes les sortides que hem anat fent, i s'ha convertit en "casa" nostre. Voliem marxar avui, pero al final ens vam decidir per anar a veure algunes coses que ens havien quedat pendents. Hem passat el dia d'excursio, ens han portat al floating Market, Damoen Saduak, arribant al lloc, hem tingut l'opcio de visitar-lo amb una barca de rem per turistes, opcio que hem rebutjat, ja que el mercat esta perdent el seu encant, ja que quasi be hi ha mes barques de turistes que la propia gent del pais venent o intercanviant els seus productes, per tant hem observat des de les vores, sent increpats a tota hora per venedors de souvenirs, pero ens ho hem passat molt be veien aquest curios mercat flotant. Despres, carretera i manta fins al Tiger Temple, on hem pogut amanyagar tigres, grans i petits, la sensacio que tens al costat d'aquests animals es bastant forta! I hem acabat visitant el famos Pont del riu Khwae, una imatge molt bonica!

12 d’octubre del 2008