PANDA: PROVA SUPERADA...JEJEJE!

Una altra prova superada...tot i que ha estat molt dificil i hem hagut de fer funcionar el nostre enginy, primer de tot explicar que el lloc ideal per veure i tocar pandes a la Xina es Chengdu, lloc que estava fora del nostre itinerari, ja vam contemplar la possibilitat d'anar-hi, pero el preu del desplacament, i l'entrada al lloc i tocar-los, superava en escreix el preu de la compensacio de la prova, tocar un panda petit val uns 1200 CNY (145 eur) i fer foto al costat d'un adult 400 CNY (50 eur). Aqui a Guilin teniem una altre possibilitat, ja que al parc de les Set Estrelles, hi ha tambe pandes, fins i tot fa poc es va morir el panda mes vell en captivitat del mon!, hi hem anat ben emocionats, em demanat a tot "cristu" si podiem tocar els 2 unics pandes que hi havia, pero no hem tingut exit, estan molt protegits...Hem rumiat molt i ens hem adonat que les intruccions de la prova no hi figurava que els pandes haguessin de ser vius...jejeje...per tant hem fet una foto cada un amb un panda al coll! Gracies Joan!!!

Sensacions d'un viatge diari...

Un viatge llarg suposa moltes coses bones, pero tambe de dolentes, entre elles: deixar temporalment la teva terra, familia, amics, feina, costums i menjar... Ja portem mes de 250 dies fora de casa i aixo comenca a pesar, pero per altre banda estem vivint experiencies uniques i inolvidables que ens omplen i ens fan creixer a passos de cavall. Estem viatjant diariament, per tant la sensacio d'estar de vacances es perd i moltes vegades ja no sentim l'emocio que es te quan es fa un viatge curt, pero per altre banda gaudim de coses que mai ens hauriem inmaginat, podem perdre una tarda mirant com es passeja la gent asseguts en un banc, sense estres ni pressa, podem veure simplement com es pon el sol, etc...coses dificils de fer quan un esta dintre de la monotonia de la vida cotidiana. Pero tot i lo bo, tambe hi ha moments que enyores el que sempre has tingut i per tant un dels grans suports en aquests moments es i ha estat aquest blog, actualitzar-lo i posar les fotos per tal que compartiu amb nosaltres aquest viatge ens fa sentir aprop vostre i sobretot rebre els vostres comentaris i e-mails fan que tot sigui mes facil i ens oblidem rapidament del que trobem a faltar.

MAI SAPS QUE ET POTS TROBAR...

L'altre dia en el trekking vam coneixer una parella de catalans, que ens van recomanar fer una excursio que haviem descartat, pero com que ens ho van pintar tant be, vam decidir fer-la, aixo es el que te de bo, tenir temps i no tenir masses plans. El dia 16 al mati, vam llogar dues bicis i cap a Baisha, no sabiem massa be el que ens hi esperava a part de coneixer el famos Doctor Ho, anavem demanant als paletes de les mil obres que vam trobar pel cami i als ultims no els hi vam fer cas i vam anar a parar a una ciutat antiga, molt bonica que ni ens imaginavem que existis, vam passejar una estona i de nou cap a Baisha rodejats d'unes vistes increhibles de la muntanya nevada del Drag de Jade, un cop alla, nomes aparcar la bici, una dona d'uns 70 llargs, ens va comencar a ensenyar un llibre de visites i fotos de gent recomanant que anessim amb ella en tots els idiomes, al final vam pensar, per que no? ja que haviem llegit que no demanava diners i que nomes volia fotos, doncs cap a casa seva vam anar, un jardi molt bonic, ens va comencar a treure menjar i beure, despres ens va disfressar i ens va tirar fotos, semblava una professional. Despres vam anar a veure el famos Doctor Ho, famos degut a que fa uns 30 anys va comencar a despertar l'interes dels medis de comunicacio degut a que amb la seva medicina tradicional xinesa havia aconseguit curar casos de Leucemia i Cancer, despertant interes de metges de tot el mon, fins i tot el National Geographic li ha fet un reportatge, el senyor te 85 anys i te una activitat que molts voldriem, vam arribar alla i ens va rebre el seu fill, que tambe es metge, orgullossisim del seu pare i de la feina que fan, ens va ensenyar reportatges en catala, castella i angles, notes d'agraiment de tot el mon, etc...La consulta es una passada, esta empapelada de targetes , es una mica caotica i plena de curiositats, l'experiencia va ser molt bona, ens va receptar un te pel constipat!

Per cert, avui ens hem trobat rovellons al mercat de Dali, n'hem comprat un quilo per 2,5 Eur. Avui anirem a alguna paradeta que fan pinxos a la brasa per tal que ens els cuinin...ummmmmm!! Quin sopar que ens espera!

LA MONTANYA NEVADA DEL DRAC DE JADE, LA VALL DELS AVETS DELS NUVOLS, LA GORGA DEL SALT DEL TIGRE I SHANGRI-LA.

Ens agraden molt els noms que posen els xinos als llocs, son molt bonics i semblen de conte de fades, pero aixo te una part dolenta, ja que poses moltes espectatives al que vas a veure i a vegades no es "or tot el que llueix", de totes maneres la xina no ens deixa de fascinar, qualsevol cosa que fem es tota una aventura, hem trencat molts dels mites que teniem sobre la Xina i els xinos, pero tambe n'hem reafirmat d'altres. La sensacio general es que la Xina esta en constant moviment i que en questio de molts pocs anys res del que estem veient existira o sera totalment diferent. Un dels grans mites que teniem es que tots els xinos estan treballant a fabriques, i la realitat no es aquesta, fan turisme!!! Van als llocs turistics i nomes trobes que turistes locals en massa provinents de la costa est, es exagerat, cridaners i inquiets, estan fascinats per nosaltres i ens tiren fotos constantment, ens saluden, els que parlen una mica d'angles venen a practicar-lo amb nosaltres...o sigui que ens sentim una mica com "bichus rarus", de fet ara estem mes a la zona rural on no hi ha "gaire" industria i tampoc masses occidentals, la zona es preciosa, les vistes impagables, els cascs antics de les ciutats que hem visitat (Lijiang i Shangri-la) son increhiblement boniques, et sents com en una pel.licula.

Aquests dies hem visitat Lijiang i hem fet un trekking per la gorga del Salt del Tigre, un cop hem acabat el trekking, hem visitat Shangri-la, una ciutat situada a l'altipla del Tibet a mes de 3000 mts sobre el nivell del mar, aqui hem pogut saborejar una mica l'estil de vida tibetana, ja que la cultura, la llengua i les construccions estan totalment influenciades pel Tibet, hem marxat d'aqui amb el mal sabor de boca de no haver pogut coneixer mes com es el Tibet i de recorrer aquest segur que marebellos pais! be, una altre ocasio sera.... Aqui de moment hem pogut tastar la carn de yak, l'olla tibetana (hot pot) i fins hi tot veure un casament tipic, han sigut nomes dos dies pero molt ben aprofitats!

ACOLLONITS AMB LA XINA!

Portem cinc dies a la Xina, per primer cop en 8 mesos ens sentim totalment incomunicats amb la gent que ens envolta, desde que hem entrat hem notat lo dificil que es parlar xino, pero no nomes parlar, si no comunicar-te amb ells, ja que molts dels gestos tambe son diferents, molta gent ni et mira (es un tema cultural), intentem parlar amb ells amb l'ajuda del nostre frasebook (sort en tenim!!!) i molts tampoc s'esforcen a entendre'ns, segurament no volen mal de caps, ni trencar-se les banyes amb les tonteries dels turistes...per exemple, anar a la perruqueria pot convertir-se en un calvari, el concepte poc sembla que no el van entendre! Intentar que et rentin la roba, tambe es complicat...dema l'hem d'anar a buscar, a veure que trobem...I no parlem d'anar als llocs, avui hem agafat un tricicle per que ens portes al mercat, per un error (suposem) de fonetica ens ha portat fora de la ciutat, mes d'una hora de cami i hem deduit que es dirigia a un altre poble que tenia un nom semblant al que haviem dit...a mes a mes nosaltres portavem el nom escrit en Xines i no ell no sabia llegir mandari, o sigui un desastre, pero a l'hora de demanar-nos 12 euros (uns 100 Y) si que es feia entendre el "puta", al final n'hi hem pagat 30 Y(4 eur), i encara massa, el mercat estava a 200 mts de l'estacio de bus!

TREKKING PER LA REGIO DE XISHUANGBANNA

Ens trobem a Jinghong, la capital de la regio de Xishuangbanna, que fa frontera amb Myanmar i Laos, el lloc es molt bonic, es una regio que sempre ha estat una mica al marge de la Xina i poblada per l'etnia Dai, que solen parlar un idioma semblant al Thailandes i l'escritura entre una barreja del Laos i el Myanmares (tots els cartells estan escrits en Dai i en Xines). Estavem sopant en un restaurant i vam mirar el llibre de visites dels clients, vam descobrir que podiem fer un trekking pel nostre compte sense masses dificultats, ens ho vam apuntar tot i l'endema ja vam sortir de cami cap a Damenglong, 2 hores de bus, a pocs quilometres de la frontera amb Myanmar, alla ens vam esperar 3 hores, per agafar un altre bus, 2 hores mes, fins a Mengshuo, un poble enfilat a les muntanyes que separen els dos paisos (alla vam trobar els "nens ninja" mireu el video, fan molt riure!). Vam comencar la caminata d'unes 4 hores cap a Yakoa, no va ser complicat, pero algun moment de dubte vam tenir...anavem trobant gent treballant al camp i en petits poblets que ens anaven senyalant el cami. A Yako, haviem de passar la nit, no hi havia hotel, ni duiem tenda, per tant a demanar caritat...despres de voltar amunt i avall per aquell poblet de 4 cases i veient que ningu ens feia cas i tampoc semblavem gaire ben rebuts, vam comencar a demanar (amb gestos) per dormir i menjar, els 3 ers que vam demanar ens van acollir, primer estaven molt serios i distants, pero depres d'intentar comunicar-nos amb el nostre llibre magic, la cosa va millorar moltissim, tot i que continuavem sense saber que coi deien!(tambe hem penjat el video). Ben sopat, estava tot molt bo (arros, verduretes i una mica de carn de porc), ens van muntar el llit (dur com una pedra) enmig del menjador i a dormir mentre ells miraven la tele per satelit (aixo si que en tenen, pero ni cuina ni wc!), la casa era de 3 habitacions (cuina, menjador i habitacio matrimoni). Al mati, vam esmorzar el que havia sobrat del sopar i una mica de truita, no ens venia gens de gust, pero ens sabia greu ofendre'ls i ens esperava una caminada de 6 hores, per tant vam fer l'esforc! Li vam donar la voluntat, ens va indicar el cami i ja hi vam ser, 6 hores per aquelles fantastiques muntanyes amb unes vistes impressionants, rodejats de camps d'arros i plantacions de te, fins a arribar al poble de Bulangshan...be, abans un petit entrebanc aduaner...la policia ens va demanar els passaports i ens va fer buidar la motxilla, vam deduir que aquell es un punt de contrabant d'opi, almenys no ens van demanar diners, i si ho van fer no els vam entendre! Vam arribar al poble a les dues del migdia i fins l'endema no hi havia autobus fins a la ciutat mes propera, o sigui que tambe haviem de passar la nit alla, pero aquest cop hi havia hotel, pero no restaurants i vam sobreviure a base de bolleria envasada. Avui al mati hem agafat el bus, 4 hores fins a Menghai, tel.la de carretera!!! Cada quilometres esllevissades i obres, mil i un sotracs i suportar tothom fumant i tiran sorollosos gargalls (sera un tema cultural o el que vulguis, pero fa un fastic!!!), finalment hem arribat, de Menghai a Jinghong nomes hi havia 1 hora, pero aquesta ja ha estat de carretera esfaltada. Arribant a l'hotel una bona dutxa, d'aigua calenta i com nous!!! Ah! i per sopar HOMENATGE de pizza, que bonaaaaaaaaa!

PAGANT SANT PERE CANTA!!!

Ultimament estem abonats als viatges tortura, les comunicacions i els transports deixen bastant que desitjar, pero ens comencem a acostumar a tot, 20 hores de bus amb sotracs, curves inacabables, punxades de rodes, transport de presoners als busos publics (Myanmar), borratxos, nens plorant, gent amb olors no massa agradables, menjar pols, hores sense poder fer pipi ni menjar, etc... pero ahir va passar el que no ens esperavem, be, portava tot el dia poblent i veiem petites esllevissades per la carretera, en una d'aquestes vam comentar que millor que no ens en caigues cap a sobre...de cop, l'autobus, que estava ple a bessar, va parar, el conductor va marxar, i despres d'esperar 5 minuts i veure que hi havia mes busos i cotxes parats, vam anar a fer el xafarder, evidentment, la llei de murfi, esllevissada monumental!!! (Sort que no va agafar a ningu!)...La gent, amb fang fins a mig genoll, va comencar a treure pales i estris per intentar netejar la carretera, pero van anar passant les hores i allo no millorava gaire, algun agosserat va intentar passar, i alla es va quedar (intentarem penjar el video)!!! Ja pensavem quedar-nos a dormir en aquell minibus carregat de gent, pero un espabilat ens va proposar, passar les maletes a l'altre canto i anar a la furgoneta d'un amic seu, pagant es clar!!!

UNS DIES MES PER LAOS

Senzillament Laos ens ha enamorat, la gent es molt tranquil.la, el paissatge encantador i en global un lloc per estar-hi uns quants dies i relaxar-te, pero tambe pots passar-t'ho be fent trekkings, kayak per un dels molts afluents del Mekong, tubing (baixada amb pneumatics pel riu), tirolines, trampolins, passejades amb elefant, visites a coves, grans cascades, temples, etc...A la zona nord de Laos hi ha molt mes turisme, pero tambe es una bona oportunitat per coneixer gent, i tambe si hi ha turisme, la varietat culinaria s'exten una mica mes, tot i que anyorem molt el menjar de casa, i aquests dies els panellets i les castanyes, podem menjar un xic millor, ja que els francesos van deixar una mica d'empremta als gustos culinaris dels laosians (baguets, passtisseria, formatge, etc...) , potser si fes 2 dies que haguessim marxat de casa no ho trobariem tant bo, pero ara que feia temps que no menjavem pa, l'hem trobat bonissim! De totes maneres la cuina de Laos no es pas dolenta, pero una mica (bastant) picant pel nostre gust.

Aquests dies hem estat a Vientiane (la capital), Vang Vieng (la zona mes motxilera) i Luang Prabang (el poble mes turistic de Laos). Avui hem visitat la cascada mes gran que hi ha aprop i ens ha agradat molt, llastima de les sangoneres, uixxxx, quina angunia, sort que eren petites!

QUE ARRIBEN ELS FARANG!!!

Deixem enrere Cambotja, de cami, al bus, amb aire acondicionat (un luxe!), parem a diversos llocs per poder fer pipi i menjar alguna cosa, en una d'aquestes parades hi ha una venedora amb un cubell ple de tarantules fregides, una en compra, i en Xavier s'atreveix a probar-les, tenien gust a fregits!!!

Ja veieu continuem endurint els nostres estomags! Abans d'entrar a Laos fem parada tecnica i ens quedem a dormir a Stung Treng, el poble en si no te res, pero alla vam comencar a experimentar els estralls de la incomunicacio, vam decidir que no voliem que ens estafessin mes i vam anar a un restaurant de gent local, ni una Coca-Cola ens van donar, no ens entenien ni a "tirus", al final vam menjar una sopa de noodles amb no se que i una aigua feta freda d'un color verdos i un gust estrany! L'endema vam agafar una furgoneta local per passar la frontera, alla vam tornar a trobar a un noi America que hem anat coincidint desde Siem Reap (Camboia), el pas de la frontera sense complicacions, a part de la "propina" que demana la policia per possar-te el segell, estem tan acostumats a regatejar, que tambe ho vam probar, pero no va colar!Vam arribar a Dondet (Laos) amb barca motora creuant el riu Mekong, i alla, SORPRESA!!!no ens esperava ningu de cap guest house, vam haver de buscar pel nostre compte (aixo tambe es un luxe, ja que quan tens mes de deu persones intentant vendre't alguna cosa , t'atabales de tal manera que acabes estressat!). Vam trobar un Bungalow amb dutxa a dins per 2,5 Euros la nit. A Laos es respira molta tranquil.litat, ningu t'atabala, no hi ha masses turistes i els preus son bons. El dia seguent, vam llogar dues bicis i ens vam dirigir cap a una cascada i depres un refrescant bany a la "platja" del Mekong (semblava un miratge, una caleta de sorra per nosaltres solets i amb "xiringuito" on hi vam dinar...per variar noodles!). De tornada, vam decidir que haviem de comprar en Pascual, i aixi va ser, la incomunicacio tambe va ser present, pero al final ens vam entendre prou! Ja ens veus buscant una caixa, a les escombreries, i un sac per transportar-lo. El primer viatge d'en Pascual, va ser amb baixel per sortir de l'illa i despres en bus local (uns camions amb sostre cobert i uns bancs laterals per seure), pero ningu ens mirava, ja que erem els mes normals, una gallina???Una duia com 30 sacs de granotes...quina pudor que feien!!!De sobte, Flipppp!!!picada a la cama de la Montse, una abella gegant de color negre i taronja...quin mal mes bestia! un senyor local va portar un unguent, l'America una pomada, una noia deia que hi posses saliva i m'entres allo es butia que no vegis, pero quan amb gestos vam poder averiguar que d'aixo no es moriria, ni es posaria malalta, ja vam estar tranquils!

S'acosta el cumple d'en Xevi i volem tirar la casa per la finestra, veiem que la guia parla d'un Resort per 20 USD la nit, i cap alla anem... Tadfane Resort... quina merdeta, ens cobren 35 USD i de luxes cap! Pertant nomes hi estem un dia, penseu que solem pagar com a molt 5 USD la nit. Al mati, no ens van voler ni portar a la carretera a uns 2 kms, ja ens veus maletes i Pascual cap a buscar un bus per anar al poble de Tadlo, un bus carregat fins als topes, on tothom ens obria la caixa per veure que hi duiem! Arribem a Tadlo Falls, aixo ja te una atlre pinta, just davant del riu trobem un bungalow amb vistes a unes cascades i amb lavabo amb aigua calenta, per menys de 5 eur la nit, aixo ja te mes cara de regal d'aniversari!!!Com a regal la Montse volia un pastis i espelmes, la incomunicacio va tornar a ser present, va sortir el "tiru" per la culata, pero va ser divertit, les espelmes les van dur abans de sopar i empaquetades, jejeje, el pastis va ser un crep de xocolata i platan.

Pel que fa a en Pascual, dorm a l'habitacio amb nosaltres, es porta molt be, no fa gens de soroll i ens deixa dormir, l'alimentem amb arros i ahir el vam treure a passejar!

Avui ha estat molt be, hem anat a fer un trekking, el guia, un sr. de 72 anys, guarnit amb gorra (al reves), pantalons taronges, mitjons sota genoll, bambes de jugar a basquet...ah! i el mes important una camara de fer fotos (sense carret i sense piles), encara no sabem per que la duia!!!En fi, ha estat divertit, nomes sabia 4 paraules en angles i quan intentavem tenir una conversa, sempre deia que si! Hem fet una caminada enfilant-nos a una de les muntanyetes que hi ha aqui a prop, no semblava molt interessant, pero la cosa s'ha arreglat quan hem baixat per la part del darrera i hem pogut visitar dos poblets, molt autentics, amb cases de fusta i palla, i sobretot plens de nens que cridaven FARANG! FARANG! i sortien fins i tot de sota les pedres, farang vol dir estranger, que ve de quan hi havien els francesos. Els mes petits ens tenien por i ploraven, altres ens saludaven de lluny dient SAWASDIIIIII! (hola), per moments com els d'avui val la pena estar un any lluny de casa, en cap moment han demanat diners ni res, nomes un somriure a canvi.

LA NOSTRA SETMANA AMB EN PASCUAL