UN DIA LABORAL A LA XINA

En Jordi Dorca ens ha brindat una oportunitat de passar un dia genial que no ens haguessim imaginat mai de la vida... despres d'un megaesmorzar de bufet a un hotelarro ens ha vingut a buscar la Jenny, una dona de mitjana edat i propietaria d'una petita empresa de motlles d'injeccio de plastic. Es una senyora molt agradable i en cap moment ens hem sentit extranys, ens ha ensenyat les instal.lacions i la feina que esta fent actualment per ell, hem seguit les instruccions que ens ha donat en Jordi per poder complir el repte. Despres de la visita hem fet una mini reunio tot prenent te Taiwanes i explicant anecdotes...(no haviem begut mai tant te...quin fart d'anar al wc!!), un cop aclarits tots els punts ens ha portat a dinar a un restaurant japones, japones de debo! tot bonissim!!! Ben dinat el seu xofer ens ha portat a la megafabrica de cotxets (800 treballadors) on actualment s'estant ultimant els ultims detalls del nou disseny d'en Jordi, un senyor cotxet!! ja l'haviem vist en fotos, pero la realitat es encara millor. La Jessie, ens ha portat a fer una visita guiada per la fabrica i hem pogut veure de primera ma l'actualitat laboral d'una fabrica a la Xina.

IMPRESSIONS OF CHINA

Impressions of Liu Sanjie, es l'espectacle del director de cine Zhang Yimou , que va ser el mateix que va fer les performances dels jocs de Beijing, el marc on es fa el megaespectacle de llum es impressionant, de fons les montanyes kartiques de Yangshuo i l'escenari es el riu Li, on hi intervenen uns 600 actors (molta gent del poble), aixo nomes pot passar a la Xina!!! Nosaltres tambe tenim moltes noves impressions de la Xina, vam decidir que sortiriem de Guilin baixant pel riu Li fins a Yangshuo, ens varem apuntar a una excursio soposadament amb baixell al mateix hotel i ens van recollir a les 8 del mati un bus ple de turistes xinesos amb guia inclos, efectivament ningu parlava angles, erem una mica l'atraccio del tour, va ser tota una experiencia, no per repetir-la pero va ser divertit. L'excursio en si va ser una mica rotllo i no el que esperavem que era anar amb barca, pero com els hi expliques? encara sort que el desti el van entendre...primera parada, botigueta de souvenirs, segona parada, a veure una cova, tercera parada, a dinar (es van fer un fart de riure amb la nostra habilitat amb els pals de menjar!), quarta parada, un arbre de 1400 anys, i finalment vam anar amb barca, pero nomes 1 horeta, per que li diran a l'excursio...boat trip??? En fi, ens vam sentir com xinos!!! Una vegada a Yangshuo, vam trobar un bon hotel, i vam anar a fer un vol, la ciutat molt bonica, el carrer dels forasters molt entretingut, ple de llum i color, llastima que els venedors no et deixen passejar tranquil! El dia seguent, ens el vam pendre de relax, i no vam fer massa res, al vespre, pero vam anar a veure l'espectacle, realment va valer la pena, tot i que ens va estranyar moltissim el comportament del public (estava ple a vessar), no paraven de moure's i xerrar tota l'estona, no van aplaudir ni un moment (aixo que era impressionant!), i al final, a part de no aplaudir, es van aixecar gairebe 5 minuts abans i van comencar a marxar...suposem que es alguna cosa relacionada amb la seva manera de fer!

GUILIN I ELS BANCALS D'ARROS DE LA COLUNMA DEL DRAC

Despres de visitar la provincia de Yunnan, vam agafar un autocar de 5 hores fins a Kunming, on teniem previst passar-hi un dia, pero una vegada alla vam anar a informar-nos dels trens per anar a Guilin, eren les 18.00 i per casualitat al cap de 20 minuts en sortia un de 18 hores, vam fer un cop de cap i ja hi vam ser, corrents, demanant a tothom el cami, vam arribar al tren, sense sopar ni dinar ni res...sort que alla dintre hi havia de tot!!! El tren una passada...vam agafar la llitera mes economica, la tercera fila de d'alt de tot i llitera dura, s'ha de ser un atleta per arribar alla d'alt! A les 12 del migdia ja erem a Guilin, nomes haviem estat 24 hores viatjant...A la sortida, dones atabalant-nos per oferir-nos allotjament, en vam seguir dues, pero no ens va agradar el que oferien, per tant vam continuar caminant una bona estona mes fins el centre, alla finalment vam trobar un bon hotelet a bon preu.

Guilin, ens ha agradat forca, les muntanyes que envolten la ciutat la fan especial. Les torres bessones de nit no es poden passar per alt! la torre del sol i la lluna.

Despres de passar dos dies per Guilin, vam anar a visitar uns poblets al nord, esperavem poder veure un dels paissatges que teniem mes ganes de veure de la Xina. Vam anar en bus fins a Heping i alla vam agafar un cami de 3 hores a peu fins a Ping'an, la caminata va estar molt be, pero cada vegada hi havia mes boira i comencava a ploure...de totes maneres el primer poble que ens vam trobar ens va encantar, Long ji, un poblet molt petit inaccessible amb cotxe i format per grans cases de fusta i estrets carrers empedrats. Ja ens voliem quedar alla a dormir...pero al final vam decidir continuar fins al turistic i antic (600 anys) poble de Ping'an, gracies a la caminada vam accedir al poble per la porta del darrera, i ens vam estalviar els 15 euros de taxa turistica d'entrada!!! La boira i la gana, ja que encara no haviem dinat i eren les 5 de la tarda, ens van fer quedar al primer xiringuitu que vam trobar, per primer cop vam probar el bambu, pero no ens va agradar massa...Despres vam descobrir, que el poble era molt bonic i hi havia milions de llocs per menjar i dormir. Avui teniem moltes esperances que la boira hagues desaparegut, pero no ha estat aixi...a mig mati hem anat caminant fins al mirador de "les set estrelles amb la lluna", pero res de res, una capa de boira intensa ens bloquejava les magnifiques vistes dels bancals d'arros que hem vist a les postals...ja pensavem no veure res, quan ben dinat la boira ens ha donat una treva i ens ha deixat veure alguna cosa!!! No sempre es pot tenir sort...pero el lloc es encantador!

(A l'esquerra el que hem pogut veure i a la dreta una postal del que voliem veure)

PANDA: PROVA SUPERADA...JEJEJE!

Una altra prova superada...tot i que ha estat molt dificil i hem hagut de fer funcionar el nostre enginy, primer de tot explicar que el lloc ideal per veure i tocar pandes a la Xina es Chengdu, lloc que estava fora del nostre itinerari, ja vam contemplar la possibilitat d'anar-hi, pero el preu del desplacament, i l'entrada al lloc i tocar-los, superava en escreix el preu de la compensacio de la prova, tocar un panda petit val uns 1200 CNY (145 eur) i fer foto al costat d'un adult 400 CNY (50 eur). Aqui a Guilin teniem una altre possibilitat, ja que al parc de les Set Estrelles, hi ha tambe pandes, fins i tot fa poc es va morir el panda mes vell en captivitat del mon!, hi hem anat ben emocionats, em demanat a tot "cristu" si podiem tocar els 2 unics pandes que hi havia, pero no hem tingut exit, estan molt protegits...Hem rumiat molt i ens hem adonat que les intruccions de la prova no hi figurava que els pandes haguessin de ser vius...jejeje...per tant hem fet una foto cada un amb un panda al coll! Gracies Joan!!!

Sensacions d'un viatge diari...

Un viatge llarg suposa moltes coses bones, pero tambe de dolentes, entre elles: deixar temporalment la teva terra, familia, amics, feina, costums i menjar... Ja portem mes de 250 dies fora de casa i aixo comenca a pesar, pero per altre banda estem vivint experiencies uniques i inolvidables que ens omplen i ens fan creixer a passos de cavall. Estem viatjant diariament, per tant la sensacio d'estar de vacances es perd i moltes vegades ja no sentim l'emocio que es te quan es fa un viatge curt, pero per altre banda gaudim de coses que mai ens hauriem inmaginat, podem perdre una tarda mirant com es passeja la gent asseguts en un banc, sense estres ni pressa, podem veure simplement com es pon el sol, etc...coses dificils de fer quan un esta dintre de la monotonia de la vida cotidiana. Pero tot i lo bo, tambe hi ha moments que enyores el que sempre has tingut i per tant un dels grans suports en aquests moments es i ha estat aquest blog, actualitzar-lo i posar les fotos per tal que compartiu amb nosaltres aquest viatge ens fa sentir aprop vostre i sobretot rebre els vostres comentaris i e-mails fan que tot sigui mes facil i ens oblidem rapidament del que trobem a faltar.

MAI SAPS QUE ET POTS TROBAR...

L'altre dia en el trekking vam coneixer una parella de catalans, que ens van recomanar fer una excursio que haviem descartat, pero com que ens ho van pintar tant be, vam decidir fer-la, aixo es el que te de bo, tenir temps i no tenir masses plans. El dia 16 al mati, vam llogar dues bicis i cap a Baisha, no sabiem massa be el que ens hi esperava a part de coneixer el famos Doctor Ho, anavem demanant als paletes de les mil obres que vam trobar pel cami i als ultims no els hi vam fer cas i vam anar a parar a una ciutat antiga, molt bonica que ni ens imaginavem que existis, vam passejar una estona i de nou cap a Baisha rodejats d'unes vistes increhibles de la muntanya nevada del Drag de Jade, un cop alla, nomes aparcar la bici, una dona d'uns 70 llargs, ens va comencar a ensenyar un llibre de visites i fotos de gent recomanant que anessim amb ella en tots els idiomes, al final vam pensar, per que no? ja que haviem llegit que no demanava diners i que nomes volia fotos, doncs cap a casa seva vam anar, un jardi molt bonic, ens va comencar a treure menjar i beure, despres ens va disfressar i ens va tirar fotos, semblava una professional. Despres vam anar a veure el famos Doctor Ho, famos degut a que fa uns 30 anys va comencar a despertar l'interes dels medis de comunicacio degut a que amb la seva medicina tradicional xinesa havia aconseguit curar casos de Leucemia i Cancer, despertant interes de metges de tot el mon, fins i tot el National Geographic li ha fet un reportatge, el senyor te 85 anys i te una activitat que molts voldriem, vam arribar alla i ens va rebre el seu fill, que tambe es metge, orgullossisim del seu pare i de la feina que fan, ens va ensenyar reportatges en catala, castella i angles, notes d'agraiment de tot el mon, etc...La consulta es una passada, esta empapelada de targetes , es una mica caotica i plena de curiositats, l'experiencia va ser molt bona, ens va receptar un te pel constipat!

Per cert, avui ens hem trobat rovellons al mercat de Dali, n'hem comprat un quilo per 2,5 Eur. Avui anirem a alguna paradeta que fan pinxos a la brasa per tal que ens els cuinin...ummmmmm!! Quin sopar que ens espera!

LA MONTANYA NEVADA DEL DRAC DE JADE, LA VALL DELS AVETS DELS NUVOLS, LA GORGA DEL SALT DEL TIGRE I SHANGRI-LA.

Ens agraden molt els noms que posen els xinos als llocs, son molt bonics i semblen de conte de fades, pero aixo te una part dolenta, ja que poses moltes espectatives al que vas a veure i a vegades no es "or tot el que llueix", de totes maneres la xina no ens deixa de fascinar, qualsevol cosa que fem es tota una aventura, hem trencat molts dels mites que teniem sobre la Xina i els xinos, pero tambe n'hem reafirmat d'altres. La sensacio general es que la Xina esta en constant moviment i que en questio de molts pocs anys res del que estem veient existira o sera totalment diferent. Un dels grans mites que teniem es que tots els xinos estan treballant a fabriques, i la realitat no es aquesta, fan turisme!!! Van als llocs turistics i nomes trobes que turistes locals en massa provinents de la costa est, es exagerat, cridaners i inquiets, estan fascinats per nosaltres i ens tiren fotos constantment, ens saluden, els que parlen una mica d'angles venen a practicar-lo amb nosaltres...o sigui que ens sentim una mica com "bichus rarus", de fet ara estem mes a la zona rural on no hi ha "gaire" industria i tampoc masses occidentals, la zona es preciosa, les vistes impagables, els cascs antics de les ciutats que hem visitat (Lijiang i Shangri-la) son increhiblement boniques, et sents com en una pel.licula.

Aquests dies hem visitat Lijiang i hem fet un trekking per la gorga del Salt del Tigre, un cop hem acabat el trekking, hem visitat Shangri-la, una ciutat situada a l'altipla del Tibet a mes de 3000 mts sobre el nivell del mar, aqui hem pogut saborejar una mica l'estil de vida tibetana, ja que la cultura, la llengua i les construccions estan totalment influenciades pel Tibet, hem marxat d'aqui amb el mal sabor de boca de no haver pogut coneixer mes com es el Tibet i de recorrer aquest segur que marebellos pais! be, una altre ocasio sera.... Aqui de moment hem pogut tastar la carn de yak, l'olla tibetana (hot pot) i fins hi tot veure un casament tipic, han sigut nomes dos dies pero molt ben aprofitats!

ACOLLONITS AMB LA XINA!

Portem cinc dies a la Xina, per primer cop en 8 mesos ens sentim totalment incomunicats amb la gent que ens envolta, desde que hem entrat hem notat lo dificil que es parlar xino, pero no nomes parlar, si no comunicar-te amb ells, ja que molts dels gestos tambe son diferents, molta gent ni et mira (es un tema cultural), intentem parlar amb ells amb l'ajuda del nostre frasebook (sort en tenim!!!) i molts tampoc s'esforcen a entendre'ns, segurament no volen mal de caps, ni trencar-se les banyes amb les tonteries dels turistes...per exemple, anar a la perruqueria pot convertir-se en un calvari, el concepte poc sembla que no el van entendre! Intentar que et rentin la roba, tambe es complicat...dema l'hem d'anar a buscar, a veure que trobem...I no parlem d'anar als llocs, avui hem agafat un tricicle per que ens portes al mercat, per un error (suposem) de fonetica ens ha portat fora de la ciutat, mes d'una hora de cami i hem deduit que es dirigia a un altre poble que tenia un nom semblant al que haviem dit...a mes a mes nosaltres portavem el nom escrit en Xines i no ell no sabia llegir mandari, o sigui un desastre, pero a l'hora de demanar-nos 12 euros (uns 100 Y) si que es feia entendre el "puta", al final n'hi hem pagat 30 Y(4 eur), i encara massa, el mercat estava a 200 mts de l'estacio de bus!

TREKKING PER LA REGIO DE XISHUANGBANNA

Ens trobem a Jinghong, la capital de la regio de Xishuangbanna, que fa frontera amb Myanmar i Laos, el lloc es molt bonic, es una regio que sempre ha estat una mica al marge de la Xina i poblada per l'etnia Dai, que solen parlar un idioma semblant al Thailandes i l'escritura entre una barreja del Laos i el Myanmares (tots els cartells estan escrits en Dai i en Xines). Estavem sopant en un restaurant i vam mirar el llibre de visites dels clients, vam descobrir que podiem fer un trekking pel nostre compte sense masses dificultats, ens ho vam apuntar tot i l'endema ja vam sortir de cami cap a Damenglong, 2 hores de bus, a pocs quilometres de la frontera amb Myanmar, alla ens vam esperar 3 hores, per agafar un altre bus, 2 hores mes, fins a Mengshuo, un poble enfilat a les muntanyes que separen els dos paisos (alla vam trobar els "nens ninja" mireu el video, fan molt riure!). Vam comencar la caminata d'unes 4 hores cap a Yakoa, no va ser complicat, pero algun moment de dubte vam tenir...anavem trobant gent treballant al camp i en petits poblets que ens anaven senyalant el cami. A Yako, haviem de passar la nit, no hi havia hotel, ni duiem tenda, per tant a demanar caritat...despres de voltar amunt i avall per aquell poblet de 4 cases i veient que ningu ens feia cas i tampoc semblavem gaire ben rebuts, vam comencar a demanar (amb gestos) per dormir i menjar, els 3 ers que vam demanar ens van acollir, primer estaven molt serios i distants, pero depres d'intentar comunicar-nos amb el nostre llibre magic, la cosa va millorar moltissim, tot i que continuavem sense saber que coi deien!(tambe hem penjat el video). Ben sopat, estava tot molt bo (arros, verduretes i una mica de carn de porc), ens van muntar el llit (dur com una pedra) enmig del menjador i a dormir mentre ells miraven la tele per satelit (aixo si que en tenen, pero ni cuina ni wc!), la casa era de 3 habitacions (cuina, menjador i habitacio matrimoni). Al mati, vam esmorzar el que havia sobrat del sopar i una mica de truita, no ens venia gens de gust, pero ens sabia greu ofendre'ls i ens esperava una caminada de 6 hores, per tant vam fer l'esforc! Li vam donar la voluntat, ens va indicar el cami i ja hi vam ser, 6 hores per aquelles fantastiques muntanyes amb unes vistes impressionants, rodejats de camps d'arros i plantacions de te, fins a arribar al poble de Bulangshan...be, abans un petit entrebanc aduaner...la policia ens va demanar els passaports i ens va fer buidar la motxilla, vam deduir que aquell es un punt de contrabant d'opi, almenys no ens van demanar diners, i si ho van fer no els vam entendre! Vam arribar al poble a les dues del migdia i fins l'endema no hi havia autobus fins a la ciutat mes propera, o sigui que tambe haviem de passar la nit alla, pero aquest cop hi havia hotel, pero no restaurants i vam sobreviure a base de bolleria envasada. Avui al mati hem agafat el bus, 4 hores fins a Menghai, tel.la de carretera!!! Cada quilometres esllevissades i obres, mil i un sotracs i suportar tothom fumant i tiran sorollosos gargalls (sera un tema cultural o el que vulguis, pero fa un fastic!!!), finalment hem arribat, de Menghai a Jinghong nomes hi havia 1 hora, pero aquesta ja ha estat de carretera esfaltada. Arribant a l'hotel una bona dutxa, d'aigua calenta i com nous!!! Ah! i per sopar HOMENATGE de pizza, que bonaaaaaaaaa!

PAGANT SANT PERE CANTA!!!

Ultimament estem abonats als viatges tortura, les comunicacions i els transports deixen bastant que desitjar, pero ens comencem a acostumar a tot, 20 hores de bus amb sotracs, curves inacabables, punxades de rodes, transport de presoners als busos publics (Myanmar), borratxos, nens plorant, gent amb olors no massa agradables, menjar pols, hores sense poder fer pipi ni menjar, etc... pero ahir va passar el que no ens esperavem, be, portava tot el dia poblent i veiem petites esllevissades per la carretera, en una d'aquestes vam comentar que millor que no ens en caigues cap a sobre...de cop, l'autobus, que estava ple a bessar, va parar, el conductor va marxar, i despres d'esperar 5 minuts i veure que hi havia mes busos i cotxes parats, vam anar a fer el xafarder, evidentment, la llei de murfi, esllevissada monumental!!! (Sort que no va agafar a ningu!)...La gent, amb fang fins a mig genoll, va comencar a treure pales i estris per intentar netejar la carretera, pero van anar passant les hores i allo no millorava gaire, algun agosserat va intentar passar, i alla es va quedar (intentarem penjar el video)!!! Ja pensavem quedar-nos a dormir en aquell minibus carregat de gent, pero un espabilat ens va proposar, passar les maletes a l'altre canto i anar a la furgoneta d'un amic seu, pagant es clar!!!