EL VALENTS DE LES MINES DE POTOSI

Potosi es una ciutat de Bolivia situada sobre l'immens altipla a 3800 mts sobre el nivell del mar, conserva l'encant dels carrers colonials amb fortes pendents i una gent autentica que encara manté la cultura i el parlar Quechua. Aquests dies aquí han sigut una mica deslluits, ja que la Montse ha agafat la grip i no ha pogut disfrutar d'una de les ciutats més auténtiques de Bolivia, i ha tingut de passar dos dies al llit amb febre i molt malt de coll amb la companyia d'una tele en blanc i negre d'aquelles que ja no s'en veuen i amb un sol canal.

Jo de mentres la cuidava, li portava menjar i informació de l'exterior, ja que tant sols voltant pels carrers de Potosi un no queda indiferent. Visitant els carrers, mercats, pastisseries, monuments i sobretot observant l'extrany taranná de la gent i les seves vestimentes tipiques.

El tercer dia d'estar a Potosi em vaig decidir d'anar a fer una visita a les mines de plata i zinc situades al Cerro Rico. Les mines varen ser les causants que Potosi sigui una ciutat tal i com és, ja que hi treballen 15000 persones i tenen una antiguitat de 500 anys. O sigui que el Cerro Rico és com un formatge gruier!!! Bromes a part, la visita és molt espectacular si no has estat mai a una mina. He sortit sol amb el guia, degut a que ara és temporada baixa.

Hem comencat al mercat miner, on s'hi pot trobar desde l'eina més insignificant fins a dinamita, ja que aquí el miner treballa per una cooperativa i s'ha d'abastir ell mateix de tot el material necessari, aqui també s'hi pot comprar begudes, alcohol de 96 graus apte per beure i lo més important per ells, la fulla de coca!!! (estan tots desdentegats). El guia m'ha recomenat portar-los alguna cosa i així ho he fet, he comprat 2 cocacoles de 2l, una ampolla d'alcohol i una bona bossa de coca.

Hem entrat a la mina a uns 1500 m de profunditat de llarg i hem anat fins quasi al final de la mina Negra de 20 anys d'antiguitat. És impressionant veure en les condicions en que treballen, ja que tot és manual i a causa de l'altura i la pols d'alla dins costa molt respirar. Després de caminar una mitja hora al llarg d'aquells passadissos que semblava que s'haguessin d'esfondrar en qualsevol moment, hem comencat a pujar per uns tunels amb l'ajuda de cordes que feien posar la pell de gallina a qualsevol. Alla d'alt hi hem trobat un grup de miners que estaven preparant uns explosius per dinamitar i treure mineral, un cop ho han tingut tot a punt han encés la metxa i hem pujat de nou a un altre forat que anava a parar a una mena de caverna on desde allá hem pogut sentir les explosions, i quan dic sentir, no només d'oida si no també l'ona expansiva que et feia acollonir. Alla hem estat esperant que el passadis de sota quedés lliure de pols, uns 45 minuts i de mentres hem estat fent petar la xerrada amb aquella colla de joves miners, dels quals molts d'ells havien comencat a treballar als 12 anys. M'ha impressionat la valentia d'aquells nois, pero també et feia mal el cor pensar que rondaven els vint anys i els quedava una vida molt curta i molt dura (esperanca de vida entre 45 i 50 anys). M'han fet moltes preguntes sobre Espanya, noies, feina, que se sent al anar amb un avió, etc... Jo també he aprofitat per fer una mica el xafarder i quan et diuen el que guanyen al més (1500 Bolivianos = 140 euros) encara et fa més mal el cor. Aquets tres nois que podeu veure a la foto son germans i avui portaven desde les 3 del matí allá dins i plegarien a les 3 o 4 de la tarda, aixó només menjant fulles de coca i bebent cocacola i alcohol de 96 graus. Una experiéncia que no podre oblidar encara que vulgui!!!

NO DEIXEM D'AL.LUCINAR

A finals de l'any passat quan faltaven tres mesos per marxar vam descobrir que hi havia dos ripollesos que estaven fent la volta al mon i que tornaven al febrer, eren en Jordi i la Nuria. La seva experiencia i consells ens han ajudat moltissim per tal de perfilar el nostre viatge. Segurament sense les seves recomanacions mai haguessim anat a San Pedro d'Atacama (Chile), per dos motius, per desconeixement i per economia, ja que Chile no es massa economic, pero realment ha valgut la pena, no deixem d'al.lucinar!!! No sabiem ben be que ens esperava a San Pedro, en primer lloc l'autobus es va comencar a enfilar i a enfilar fins 4.800 i pico, ja que vam passar pel paso de Jama, el mal de cap tambe ens ho feia notar! Pero les vistes i la recargolada carretera ens feien sentir una mica millor. Vam arribar a San Pedro a la tarda i l'endema a les quatre de la matinada ja erem d'amunt un altre autocar a veure com sortia el sol als Geisers del Tatio, tot un espectacle!!! i ben relaxats despres d'uns banys termals vam fer cami altre cop cap a San pedro parant en un poble de pastors on vam probar broxetes de Llama i Sopaipilla. L'endema al mati, ja erem sobre dues Trek direccio a Laguna Cejas, on podriem gaudir de la flotacio a consequencia de la sal que hi ha a les llacunes, pero despres de 30 kilometres d'anada i 30 de tornada, dels quals uns 25 eren per sorra enmig del desert. De totes maneres la tornada no va ser tant agradable, ja que en la primera llacuna, vam quedar plens de tallets als peus i mans, el señor de l'entrada ens havia avisat dient que era "filosa", pero no el vam entendre fins que vam sortir de l'aigua!!! El diumenge a les 8 en punt, ja ens esperava un autocar per dur-nos fins a la frontera amb Bolivia on pujariem en un 4*4, que ens portaria a traves de camins i paisatges increhibles durant tres dies fins a Uyuni, atravessant per la llacuna blanca, la verda, la vermella, i l'impressionant salar de Uyuni de 12.000 km2, veient tota mena de flora i fauna, i gaudint de l'increible companyia de'n Mikel (Australia), Mika i Jennifer (Holanda), Jan i Felix (Alemania) i el conductor Miguel, els quals haviem conegut a l'excursio dels Geisers i ens van proposar aquest safari, enlloc del viatge en bus que ens haviem montat nosaltres. No ens hem separat durant els tres dies, hem practicat moltissim angles i hem fet molta amistat, en definitiva perfecte, creiem que no podem demanar mes!

Ara ja som a Potosi, despres de passar una nit a Uyuni, tenim fotos molt boniques, tot i que no hi ha manera de borrar la taca fosca que ens ha aparegut a la camara, i de moment tampoc no hem trobat un bon lloc d'internet on poder penjar-les, esperem que a Sucre o poguem fer, si no sera mes endavant. Bé finalment ja hem pogut penjar les fotos!!!

ÚLTIMS DIES A ARGENTINA

Salta, Cafayate, Los Molinos, Cachi, San S. de Jujuy, Pumamarca, Tilcara i Humahuaca, simplement ens han encantat!!! "Quebradas", colors, llum, muntanyes, deserts, rius, pobles, gent , cases de fang, en fi, l'argentina autèntica l'hem trobada al nord, entre les províncies de Salta i Jujuy, per primer cop hem vist folklore, hem menjat cuina tradicional (humitas, estofat de Llama, dulce de cayote, etc...), hem gaudit d'uns païssatges dignes de veure i no ens ha semblat que encara estiguessim a Europa com en molts dels llocs que hem estat fins ara.

Una bona sorpresa a Salta, ens la va donar el museu arqueològic d'alta muntanya (MAAM), on vam poder veure dues mòmies de nens inques que varen ser sacrificats a més de 6.000 mts d'altura, que es van conservar durant 500 anys gràcies al fred, al poc oxigen i la baixa pressió, la veritat que són realment espectaculars! La ciutat també ens ha sorprès, ja que a diferencia del que haviem vist fins ara, conserva un aspecte colonial molt autèntic. Al hostel també hem estat molt bé, per primera vegada hem coincidit amb argentins que viatgen per més d'una setmana i ens han fet riure moltíssim, són "macanudos", ens van preparar un asado per llepar-nos els dits, una miqueta de festa i a dormir aviat, ja que l'endemà haviem llogat un cotxe amb una parella d'Israelís que haviem conegut a Valle Fértil i que ens vam trobar per casualitat als carrers de Salta, això ens va anar molt bé, ja que estavem a punt de desdir-nos de llogar el cotxe, per que ho trobavem massa car, i les nostres butxaques durant 2 mesos per argentina, començen a tenir alguns forats! Ufff!! Ens va tocar la loteria, ja que el viatge ha estat impressionant, han estat tres dies de conduir força, uns 1030 kms, ells no tenien carnet i ens ha tocat pringar una mica, però el paisatge s'ho valia, les nits eren molt fredes ja que dormiem a campings i en una alçada de més de 2000 mts i durant el dia calor, molta calor! Pel que fa al que hem vist durant aquests dies, tot i que en una foto tot perd, us recomanem mirar les fotos, ja que no tenim paraules per explicar-ho.

Pels més aventurers recomanem fer la ruta del sur de Salta amb btt, passant per les Valls Calchaquís, passant per Cafayate, Los Molinos, Cachi i tornar a Salta, uns 500 km passant per un coll de 3400 mts i recorrent gran part del camí per carretera de terra.

ISCHIGUALASTO (VALLE DE LA LUNA) I TALAMPAYA: UN BON DESCUBRIMENT

Sortint de Mendoza no sabiem on anar, i llegint la guia vam pensar que anar a Valle Fértil i fer alguna excursió per allá podria estar bé. Doncs així ho varem fer i després de 6 hores d'autocar ja erem a San Agustin del Valle Fertil, un poble molt petit sota la precordillera dels Andes, que ha crescut els darrers 4 anys gracies al turisme, i la veritat és que no perden pistonada, només arribar ja teniem com deu persones insistint per portar-nos a l'alberg, oferint excursions, allotjament, etc...semblaven mosques!!!Nosaltres, ja teniem el hostel reservat, tot i que va estar molt bé, després ens vam enterar que podriem haver dormit i esmorzat per 8 pesos (2 eur) enlloc dels 22 (6 eur) que vam pagar. En fi, a vegades es difícil saber si en el lloc trobaras coses més economiques que per internet, aixo mai se sap. De totes maneres al hostel vam estar molt be i vam coneixer molta gent, l'endema haviem contractat una excursió molt i molt cara (180 pesos per cap (40 eur)) per a les nostres butxaques, varem estar a punt de no fer-la o només agafar-ne mitja opció, pero va valer molt la pena, no ens ho esperavem!!!

Ischigualasto (Terra sense vida) o tambe anomenat Valle de la Luna, va ser la nostra primera visita, és un parc nacional a la provincia de Mendoza declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO l'any 2000, ja que la seva riquesa paleontologica i geologica són úniques, és una zona on es pot veure al descobert totes les etapes del periode Terciari, molt abans del sorgiment de la cordillera dels Andes que ho va posar al descobert, i també on s'ha trobat el fósil del dinosaure més antic de només uns 228 millons d'anys, la veritat tot un descobriment per nosaltres i molt gratificant per la vista, ja que el paissatge no et deixa indiferent. Per la tarda vam cambiar de província i de parc, ara tocava veure Talampaya (Arbre del riu sec), l'excursió passa per unes inmenses parets (la Garganta del Diablo) de 140 mts, erosionades pel pas del riu, en les quals només hi passa aigua quan plou. En la primera parada vam descobrir mostres del pas dels incas per la zona, on havien deixat restes de la seva vida com morters o incripcions a les parets. Després un munt de geoformes i colors van acabar d'alegrar-nos tarda fent volar la imaginació, posant noms a les diferents roques que veiem. Després d'al.lucinar amb tot el que haviem vist varem continuar el nostre camí cap a La Rioja, on després d'esperar-nos tres hores en un bar de carretera en mig del no res, per fi va passar un bus que en dues hores ens arribaria a la Rioja a les onze de la nit i on fariem parada d'un dia per continuar cap a Salta el dia seguent.

AVENTURES ENTRE CHILE I ARGENTINA

SANTIAGO DE CHILE

Un cop situats a l'apartament que haviem reservat per internet a Santiago de Chile, en ple centre, vam decidir anar a veure el Cerro San Cristobal, on hi ha una verge que vigila la ciutat, de camí, però ens vam trobar al mig d'una manifestació d'estudiants que protestaven per obtenir l'ensenyament públic, ja que durant la dictadura de Pinochet els hi van canviar a privat. En un principi ens feia molta gràcia i veiem correr als estudiants i el mega desplegament policial que hi havia montat per quatre adolescents, de cop i volta, van engegar les maneges i tots van comencar a correr, alguns es refugiaven al nostre costat, ja que els que atrapaven rebien una bona tunda!!! A nosaltres, no ens van pas dir res, li vam demanar a un policia com podiem marxar d'allà i ens va dirigir, però no ens va advertir que acabaven de llencar gasos lacrimògens, i per tant vam acabar tots dos plorant i amb la gola irritada!!! Un cop, fora d'allà al cap d'una mitja hora, ja no teniem cap efecte i vam poder acabar de disfrutar el dia!

PUENTE DEL INCA

Vam comprar un bitllet de Santiago de Chile a Puente del Inca (Argentina), un pont natural fet de sofre i zinc, entre altres, utilitzat pels incas, en els seus camins per atravessar els andes, molt maco, ubicat sota la base de l'Aconcagua (a una alcada de 2800 mts), ens hi voliem quedar una nit, però com que feia mal temps, vam decidir marxar, vam comprar un bitllet de bus cap a Mendoza (Argentina) a les 16:45, com que eren les 12 i teniem temps, ben dinat vam decidir anar a fer un tomb pel camí que va a l'Aconcagua, ben satisfets de la nostra escursió a les 16:00 ens vam asentar a esperar el bus, quan de sobte la noia que ens havia venut el ticket ens diu: "Pero chicos, que no subieron al micro?"...Nosaltres alucinats, li diem: "Aun queda, no?"...en fi, que se'n havia anat, ja que a Argentina tenen una hora més que a Chile, no haviem canviat l'hora i enlloc de les 4 eren les 5....Uppps!!! El próxim bus, era a les 8 del vespre, i estavem aborrits d'estar en aquell lloc de mala mort, a més comencava a nevar, per tant vam decidir fer autostop (La Montse, no n'ha fet mai, i estava acollonida, però les ganes de marxar li podien...), al cap de una hora de fred intens, ens va parar un camioner, encara no sabem com vam poder cabre allà, erem 5 i les nostres megamaletes, en una cabina de camió que transportava gas. Però les 3 hores de camí van ser molt divertides, ja que el camioner viatjava amb el seu fill, i eren un cuadro de família, l'home tenia 11 fills amb 5 dones diferents i el fill amb 24 anys, 4 fills amb 3 dones diferents, de totes maneres eren molt bona gent i ens van deixar en un hotel a les afores de la ciutat.

MENDOZA

Ja estem situats a Mendoza, una ciutat molt neta i verda, el seu voltant es caracteritza per tenir la petrolera més gran de tot Argentina i sobretot per la gran quantitat de vinyes que hi ha, el seu clima sec i calorós fa que sigui una zona molt bona pel vi. I com a reclam túristic s'organitzen visites a les vinyes i bodegues, nosaltres vam agafar l'opció més econòmica i divertida, fer la ruta de les vinyes de Maipú amb Bicicleta, i més concret en tandem, la veritat que despres d'uns quants tastets de vi, anar en tandem es pot tornar una mica complicat, però els riures i el bon rotllo fan que el dia sigui genial.

El dia 27, va ser Santa Montserrat, i com a regal, en Xevi va contractar una excursió sorpresa, tot i que diumenge no va poder ser, l'hem feta avui dilluns, i ha estat fantàstic, una caminadeta d'una hora, fins al Cerro rojo o de la Virgen, on hem fet 3 rappels per baixar-lo (un d'ells de 40 m), la Montse es cagava a les calces, però s'ho ha passat molt bé, i com a recompensa un bon dinar i un bany a unes termes.